diumenge, 7 de novembre de 2010

Asplenium hemionitis, el disseny fet art

Asplenium hemionitis és una de les falgueres més boniques de la Macaronèsia. El disseny de les seves frondes i la simetria dels seus sorus són el resultat de milions d'anys d'evolució. Pertany a la gran família de les Aspleniaceae i la seva dotació cromosòmica és diploide ( 2n = 72 ). Les seves frondes, de consistència coriàcia i un color verd brillant, es confonen amb les fulles d'heura, per aquest motiu els portuguesos l´anomenen "Feto de folha de hera". A les Illes Canàries rep el nom de "Hierba candil". Necessita humitat permanent durant tot l'any, que aconsegueix gràcies al fenomen de la pluja horitzontal que proveeix d'aigua els boscos de Laurisilva, que són el seu hàbitat.

Vell exemplar d´Asplenium hemionitis a l´Illa de Faial de l´Arxipèlag de les Açores. En aquestes illes la humitat és tan gran que aquesta falguera pot viure a plè sol, arribant a colonitzar les parets que voregen els camins i carreteres.

Frondes d´Asplenium hemionitis, d'un viu color verd brillant i una textura coriàcia, com de plàstic. Mesuren fins a 35 cms. amb el pecíol una mica més llarg que la làmina.

Va arribar a poblar gran part d'Europa i el Nord d'Àfrica, coincidint amb un període de clima subtropical, càlid i humit, en que els boscos de Laurisilva varen tenir la seva màxima expansió. Amb l'última glaciació va anar retrocedint cap al sud i l'est, fugint del fred, quedant reclòs des de llavors en els quatre arxipèlags de la Macaronèsia, diverses localitats de Portugal on persisteixen petits reductes de Laurisilva, com són la Serra de Mafra i la Serra de Sintra-Cascais, i en algunes localitats fresques i humides del nord d'Àfrica (el Marroc, Algèria i Tunísia).

La simetria dels sorus sembla dissenyada per un matemàtic. Els de una meitat són la imatge especular dels de l'altra meitat. Tenen una estructura linear i es distribueixen seguint els nervis de la fronda. Els de la foto són inmadurs, coberts encara per l´indusi que és membranaci, rígid, estret i sencer.

Revers d'una altra fronda amb els sorus madurs, amb l´indusi aixecat per a que els esporangis puguin dispersar les espores. A la foto s'aprecia una pols fosca al voltant dels sorus que són les espores. També es pot veure el pecíol llarg i negre de les frondes. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la).

Detall dels sorus madurs amb l´indusi blanc aixecat. Es veuen els esporangis negres desplegats que van dispersant les espores com petites catapultes.

Esporangi d´Asplenium hemionitis, que per alguna raó no ha pogut dispersar les espores. Encara romanen dins la borsa transparent a mig estripar, que els serveix d'úter fins a la seva maduració.

Diminutes espores d´Asplenium hemionitis. El petit tamany denota la seva dotació cromosòmica diploide.

A la localitat de Taganana a l´Illa de Tenerife es troba un bellíssim híbrid entre Asplenium hemionitis i Asplenium onopteris, anomenat Asplenium x tagananaense.



L´Asplenium x tagananaense té un aspecte antediluvià. Els llargs pecíols negres de les seves frondes són una característica que comparteixen ambdós progenitors. La làmina té una estructura intermèdia, encara que els seus sorus recorden més al progenitor Asplenium hemionitis. Aquestes dues últimes fotos pertanyen a la magnífica web de fotografies de falgueres d'Andrew Leonard. Podeu veure més fotos en aquest enllaç: Andrew Leonard´s fern site

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada