diumenge, 22 de desembre de 2013

Ginkgo femella, Ginkgo mascle

D'aquest fantàstic arbre asiàtic, que va sobreviure misteriosament a la letal radiació de les bombes atòmiques que vàren assolar Hiroshima i Nagasaki, s'ha parlat llargament en llibres i internet. No vull repetir les seves virtuts ja conegudes, només compartir amb vosaltres una curiositat en les llavors d'aquesta meravella de la natura.

El meu jove Ginkgo biloba amb les seves cridaneres fulles grogues preparant-se per a la hibernació al desembre. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

Com ja tothom sap, el ginkgo és dioic, té peus masculins i peus femenins. Als parcs i jardins se solen sembrar exemplars masculins, doncs els femenins produeixen uns fruits la polpa dels quals emet una olor nauseabunda quan està ben madura per la seva riquesa en Àcid butíric. 

Brostació primaveral al maig.

La immensa majoria d'arbres dioics produeixen llavors el sexe de les quals no es pot saber fins que els arbres sorgits d'elles han crescut prou per a florir. El Ginkgo biloba és una excepció. Les seves llavors tenen formes diferents segons el sexe de l'embrió que contenen.

Fruits d'un arbre femení.

Aquí podeu veure clarament la diferència que permet distingir les llavors del que serà un arbre femení (a dalt) i un arbre masculí (a baix). La clovella de les llavors femenines té només dues valves, mentre que la de les llavors masculines en té tres.

Llavor femenina bivalva a l'esquerra i llavor masculina trivalva a la dreta.

D'aquesta manera es pot saber el sexe dels futurs arbres sense haver d'esperar entre 20 i 30 anys a que donin les primeres flors. Un altre detall curiós d'aquest arbre que duu 270 milions d'anys damunt la Terra és l'exagerada desproporció entre les llavors femenines amb aproximadament el 95%-98% i les masculines que representen només entre el 2% i el 5% del total. La natura és molt savia i sab que el pol.len de les flors d'un sol mascle és suficient per a polinitzar les flors d'un centenar de femelles. Per a perpetuar l'espècie, doncs, resulta molt més intel.ligent gastar energia produint llavors femelles.


dijous, 19 de desembre de 2013

Coca de metzines

Hola amics, m'imagin que us haurà sobtat el títol que li he donat a l'entrada. Tranquils, ara us ho explic. 

 Solanum linnaeanum

Aquestes tomatiguetes grogues o pometes del dimoni són els fruits d'una solanàcia sud-africana invasora que duu diversos segles perfectament naturalitzada per tota la conca mediterrània. A Mallorca els anomenam "METZINES", del verb català antic "enmetzinar" = enverinar, perque antigament s'utilitzaven barrejades amb el menjar per a matar a les persones no desitjades o com a venjança al més pur estil sicilià (vendetta). 


Era típica la COCA de METZINES (una "coca" és l'equivalent mallorquí de les pizzes italianes). La cuinera preparava una deliciosa "coca de trempó" = amanida mallorquina feta amb tomàtigues, pebres verds, ceba, alls, tot tallat en trossos petits i trempat amb sal i oli, que es podia menjar tal qual o es podia posar damunt una massa feta amb farina, llevat natural, oli o saïm de porc i sal, ben aplanada en forma arrodonida o quadrada amb la vorera una mica elevada per a que els sucs del "trempó" no sortissin de la coca durant la cocció.


El que la feia verinosa era la mitja dotzena de metzines que la cuinera barrejava amb el "trempó", ben trossejades i ben dissimulades amb els altres ingredients. Una vegada cuita la coca era molt dificil distingir els trossets de metzines ja que tenen el mateix gust que les tomàtigues i la víctima no notava res rar en el sabor.  
 

Al cap d'una estona de menjar-se la coca començava a tenir dificultats severes per a respirar, violents espasmes abdominals, vòmits terribles i diarrea intensa que anaven en augment, arribant a vomitar i defecar sang.


Si havia menjat moltes metzines i/o era una persona debil, podia fins i tot morir per hepatitis tòxica, edema pulmonar i parada cardiorespiratòria 


Era una venjança al més pur estil mafiós o bé un intent d'assassinat d'una esposa farta del seu marit. Que la víctima morís o no depenia de la quantitat de metzines que ingeria i de la seva fortalesa física.

Bon profit, amics!!!

divendres, 6 de desembre de 2013

Galletes d'Inca, d'oli, fortes o marineres

Aquestes són les galletes salades típiques de Mallorca, tal com les ha fetes sempre mumare que ahir va complir 85 anys.


 A Mallorca les anomenam Galletes d'Inca, Galletes d'oli, Galletes fortes o Galletes marineres i són una vertadera delicia sobretot calentetes acabades de treure del forn. Els seus ingredients són molt senzills, sans i barats i la seva elaboració molt fàcil.


Ingredients:

Un tassó d'aigua teba i un tassó d'oli d'oliva, exactament la mateixa quantitat d'ambdós líquids, llevat natural de pa, sal al gust i la farina de blat que es begui. Es poden fer sense sal per a les persones hipertenses. Aquests són els ingredients autèntics tradicionals. 

 En algunes marques comercials, per a abaratir costos de producció, se substitueix part o la totalitat de l'oli d'oliva per saïm de porc, oli "vegetal", "greixos hidrogenats" o "margarina vegetal", la qual cosa converteix les galletes en insalubres pel seu alt contingut en colesterol o per la procedència poc clara dels olis utilitzats. Els anomenats greixos hidrogenats són literalment colesterol químic procedent del petroli, molt més perniciós per a la salut que el saïm de porc. L´anomenada margarina vegetal s'elabora solidificant oli de soia o girasol afegint-li un 20% de greixos hidrogenats procedents del petroli, és a dir, que seria molt més sa que les fessin directament amb mantega de llet de vaca.

Un altre detall que em sembla important resenyar aquí és que la majoría de marques comercials d'aquestes galletes utilitzen el conservant E-320, Butilhidroxianisol (BHA), un derivat del petroli amb activitat hormonal que resulta ser altament perillós per a la salut amb efectes nocius sobre la reproducció i clarament cancerígen en rates, prohibit als països "civilitzats" per a l'alimentació dels infants i les embaraçades. Trobareu molta informació al respecte a internet.


Jo he utilitzat llevat natural dessecat, però si teniu llevat fresc és molt millor. La farina ha de ser la mateixa que s'utilitza per a fer pa.

Per a començar he diluït mitja bosseta de llevat dessecat en mig tassó d'aigua teba a la qual he afegit un polsí de sucre i una mica de farina per a activar el llevat, deixant-ho reposar uns minuts. Dins un ribell he tirat mig tassó d'oli d'oliva de bona qualitat, el mig tassó d'aigua teba amb el llevat i una mica de sal i he anat afegint farina fins que la massa resultant s'ha desenganxada de les meves mans i de les parets del ribell, fenyent-la una estona amb les mans i formant després una bolla que he deixat reposar uns minuts.


Quan la massa ha començat a inflar-se per l'acció del llevat, l'he aplanada amb un corró i he anat retallant les galletes amb l'ajuda d'un tassó de boca estreta.


Amb una forqueta petita he punxat el centre de cada galleta


Així més o manco ha de quedar la galleta una vegada feta.


Depenent del gust de cadascú es poden ficar immediatament al forn per a que quedin més compactes o es poden deixar fermentar a un lloc calent per a que s'inflin, de manera que quedin com una petita coqueta dolça amb el centre enfonsat.

 Una vegada cuites es poden deixar dins el forn apagat per a que perdin aigua i quedin cruixents.

Amb un ganivet se xapen fàcilment per la meitat com si fossin panets per a hamburguesa.

Una vegada xapades queden com es veu a la foto. 


Són ideals per a preparar petites llepolies del que es vulgui: foiegràs, formatge, tonyina, anxoves, sobrassada, melmelada, llet condensada, nocilla, tomàquet, unes tàperes amb pebre vermell i oli, pasta d'olives negres o simplement trempades amb un roi d'oli d'oliva verge extra. Es preparin com es preparin són sempre delicioses.