Ceterach officinarum ssp. officinarum, duplicar el seu genoma el va fer fort

El seu ancestre diploide, l'Asplenium javorkeanum, sinònim de Ceterach officinarum ssp. bivalens o Asplenium ceterach ssp. bivalens, continua confinat des de fa milions d'anys als Països Balcànics, Est de la Península italiana, Sicília i Turquia. Viu sobre substrats preferentment àcids a llocs elevats orientats cap al nord o nord-oest.

Arbre genealògic de la família de l'Asplenium javorkeanum i el seu descendent l'Asplenium ceterach amb la silueta de les seves frondes. Dibuix agafat de l'excel.lent article "Phylogenetic analysis of Asplenium subgenus Ceterach (Pteridophyta: Aspleniaceae) based on plastid and nuclear ribosomal ITS DNA sequences". http://www.amjbot.org/cgi/content/full/90/3/481

Fa milions d'anys es va produir una mutació en la meiosi d'un esporangi d'Asplenium javorkeanum i en lloc d'una meiosi, que reduieix a la meitat el nombre de cromosomes de les espores que normalment són haploides, va tenir lloc una simple mitosi (aquesta mutació rep el nom de apomeiosis, absència de meiosi i és relativament freqüent en les falgueres), donant lloc a espores diploides, diplospores, perfectament viables, que en germinar varen generar gametòfits diploides, els quals produiren gàmetes diploides i, després de la fecundació, va néixer una nova espècie amb doble dotació cromosòmica, la qual cosa en genètica rep el nom de tetraploidía.

La nova espècie, el Ceterach officinarum ssp. officinarum, sinònim de Asplenium ceterach ssp. ceterach, anomenat vulgarment dauradella, té en el seu nucli dos genomes idèntics, és a dir, és autotetraploide.

Ceterach officinarum ssp. officinarum entre les pedres d'una paret de marge, a uns 100 msnm, al municipi de Sóller de l'illa de Mallorca. Compartint el mateix substrat podem veure una fulla de Ophrys fusca i la falguera-molsa Selaginella denticulata.

Aquesta tetraploidía li va permetre sortir del seu hàbitat ancestral i conquerir noves terres, en conferir-li major resistència a la sequera, a l'exposició solar i a l'alcalinitat del sòl calcari, podent viure en multitud d'hàbitats i sòls diferents, des del nivell del mar fins als cims de les muntanyes, arribant en la seva expansió a les Illes Canàries cap a l'Oest, a l'Orient Pròxim cap a l'Est, a Alemanya, el Benelux i les Illes Britàniques cap al Nord i a les costes mediterrànies d'Àfrica cap al Sud.

Dauradella creixent sobre unes roques calcàries orientades cap al nord a uns 600 msnm,  al municipi gadità de Benaocaz, en ple Parc natural de la Sierra de Grazalema.

Les frondes de la dauradella tenen una longitud que oscil·la entre els 3 i els 20 centímetres, el pecíol és castany-negrós i bastant més curt que la làmina, que és lanceolada o obovado-lanceolada, amb l'anvers d'un color verd molt variable segons l'hàbitat, des de verd clar brillant fins a verd fosc i mat, a vegades amb certa tonalitat blavosa-grisenca. El revers està cobert de pàlees brillants, de platejades a ferrugínees. Els sorus són oblongo-linears amb indusi rudimentari o sense ell. Les pinnes són alternes, entre 6 i 15 parells, ovades o oblongues amb l'àpex arrodonit i la vora sencera o crenada.

Dauradella amb llargues frondes d´uns 20 cms., pinnes més separades, lleugerament crenades i pecíol llarg de color clar, convivint al mateix hàbitat amb altres exemplars d'aspecte normal, a la meravellosa finca pública de Planícia, al municipi de Banyalbufar de l'illa de Mallorca.

 Anvers d'una típica làmina de Ceterach officinarum ssp. officinarum.

 

Revers d'una làmina amb la seva vellositat paleàcia i els sorus ben visibles, formats per esporangis com bolletes fosques, que estan a punt de dispersar les espores.

Detall dels sorus anteriors amb els esporangis foscos ben visibles.

Sorus després de la dispersió de les espores amb els esporangis ja desplegats i buits. Es veuen molt bé les pàlees que cobreixen tot el revers de la làmina.

Detall microscòpic d'una pàlea de dauradella, enrevoltada d'espores i esporangis ja desplegats i buits.

 Estructura microscòpica d'una pàlea, que està formada per les carcasses de cèl.lules mortes, seques i buides en forma de bresca de mel.

Espores de dauradella contingudes dins la bossa transparent d'un esporangi, esperant que es desplegui com una petita catapulta i les dispersi el més lluny possible.

Esporangis de Ceterach officinarum després de la dispersió de les espores. Les cèl·lules de l'anell han actuat com una molla doblegada pels extrems que en deixar-la anar es desplega amb una força inusitada, esqueixa la bossa que conté les espores i les dispersa.

En aquesta microfotografía es pot veure l'estructura d'un esporangi al complet, amb l'esporangiòfor a l'esquerra que fa les vegades de cordó umbilical i nodreix l'esporangi, la bossa esqueixada i buida que actua com un úter i l'anell que alimenta les espores com una placenta i després es desplega i les dispersa.

I finalment les espores molt grosses típiques de les falgueres tetraploides. El seu ancestre diploide, l'Asplenium javorkeanum, té unes espores molt més petites, que no superen mai les 39 micres.