La falguera arbòria Cyathea cooperi, sinònim de Sphaeropteris cooperi, és descendent de les gegantines falgueres que formaren boscos inmensos fa milions d´anys. Les seves frondes tendres foren l´aliment predilecte dels dinosaures herbivors, molts d´ells amb llargs colls que, com ocorre actualment amb les girafes, els permetien arribar a l´ull central tendre de les falgueres arbòries.
La Cyathea cooperi és australiana, nadiva de Nova Gales del Sud i Queensland. L´home, captivat per la seva bellesa antediluviana, l´ha extesa per tots els països del món amb un clima atemperat semblant al seu lloc d´origen, tant a jardins botànics com a jardins urbans i particulars. S´ha naturalitzat a Hawai i a les Illes Açores. Resisteix gelades no massa intenses i prefereix creixer a l´ombra o mitja-ombra d´arbres alts, ja que el sol directe li crema les frondes. És fonamentalment una falguera de sotabosc. En condicions óptimes pot arribar als 15 metres d´altària amb un tronc de 30 centímetres de gruixa.
Bellíssimes Cyathea cooperi d´uns 4 metres a un bosc de cryptomeries a la Caldeira do Faial de l´Arxipèlag de les Açores. A aquestes illes atlàntiques, fresques i atemperades amb una alta humitat ambiental, s´ha assilvestrat i forma boscos mixtos amb les plantes pròpies de la Laurisilva macaronèsica i altres plantes introduïdes com la conífera japonesa Cryptomeria japonica, el rododendre, l´hortènsia, etc...
Grup de joves Cyathea cooperi de dos metres enrevoltades de gegantines Cryptomeria japonica a un bosc de l´Illa de Faial.
Curiosa imatge de tres plantes introduïdes i invasores, Cyathea cooperi, Cryptomeria japonica i Rhododendron indicum, que formen per elles mateixes espessos boscos a les Illes Açores, dificultant enormement la supervivència dels arbres i arbustos autòctons propis de la Laurisilva.
Tres Cyathea cooperi a un jardí de la ciutat de Funchal a l´Illa de Madeira. Creixen a la mitja-ombra d´altíssimes palmeres que les protegeixen del sol intens d´aquesta bella illa subtropical.
Exemplar d´uns tres metres d´altària que creix a l´ombra d´arbres gegantins al meravellós Jardín botánico de la Orotava a l´Illa canària de Tenerife, especialitzat en plantes tropicals i subtropicals. Aquest jardí és una visita obligada per a tots els amants de les plantes exòtiques. La diversitat d´espècies és enorme.
Un altre exemplar del mateix jardí vist a contrallum. (Doble click a damunt la foto per a ampliar-la)
Detall de l´inserció al tronc dels pecíols de les frondes. Crida l´atenció l´abundant pilositat formada per llargues pàlees llanoses de color de palla.
Cicatrius en forma de bresca de mel deixades pels pecíols al tronc, que li donen una gran bellesa.
Fronda nova al maig amb la típica forma enrotllada, que segueix la Sequència matemàtica de Fibonacci.
Esporangi molt gròs de Cyathea cooperi després de la dispersió de les espores.
Espores triangulars de superficie espiculada que germinen amb facilitat.
Diminutes Cyathea cooperi amb la seva primera fronda acabades de neixer als cinc mesos de sembrar les espores.
Hola Joan!
ResponEliminaM'alegra molt trobar-te en aquest blog. Quina desgràcia la de les espècies introduïdes! Però ningú no pot negar la bellesa del paisatge artificial de les criptomèries,Cyathea i rododendres.
Espero anar-te seguint de manera més habitual.
Salutacions!
Hola Josep:
ResponEliminaTens molta raó en quan a la bellesa dels boscos d´alòctones de les Açores. A nivell ecològic les especies asilvestrades son "dolentes", per la competència ferotge amb les plantes autòctones, però la veritat és que moltes d´elles son bellíssimes. Les cryptomeries, en especial, em varen captivar, son esponeroses, gegantines, amb els seus 40 metres d´altària i els seus troncs de color marró-vermellós d´un metre de diàmetre.
Salutacions cordials