Doncs sí, l´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii és un híbrid alotetraploide realment al·lucinant, el summum de la raresa genètica, un encreuament que sembla impossible. A la vegada els seus progenitors són també dues rareses pteridològiques genèticament parlant, dos autotetraploides fèrtils: l´Asplenium petrarchae ssp. petrarchae i l´Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens, amb un genoma duplicat en els seus nuclis.
Aquest híbrid ha estat trobat a l´Illa de Mallorca, a Tarragona i a la Sierra de Cazorla de Jaén, convivint en el mateix hàbitat amb els seus progenitors. Quan creix a un lloc molt il.luminat té una clara heliofòbia, aplicant les seves frondes a les pedres en un intent d´evitar la llum massa intensa. Les frondes mideixen fins a 15 centímetres amb la làmina lanceolada més llarga que el pecíol.
Asplenium X helii nothosubsp. lainzii a una paret de marge orientada cap a l´oest a l´ombra intensa d´un parell d´oliveres i una mata llentisclera al desembre. Al seu voltant es poden veure diversos exemplars d´un dels seus progenitors, l´Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens. Foto feta a un marge del Puig den Ramis de la Vall de Sóller a Mallorca.
Aquest híbrid ha estat trobat a l´Illa de Mallorca, a Tarragona i a la Sierra de Cazorla de Jaén, convivint en el mateix hàbitat amb els seus progenitors. Quan creix a un lloc molt il.luminat té una clara heliofòbia, aplicant les seves frondes a les pedres en un intent d´evitar la llum massa intensa. Les frondes mideixen fins a 15 centímetres amb la làmina lanceolada més llarga que el pecíol.
Bell exemplar d´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii al camí de "Ses Tres Creus" de la Vall de Sóller a l´Illa de Mallorca, fotografiat al febrer. Creix a una paret de marge orientada cap al nord-oest a l'ombra d'un vell garrover. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)
Un altre exemplar d'aquest increible híbrid al camí de "Sa Coma" de la Vall de Sóller. Creix a una paret de marge orientada cap al nord a l'ombra d'un ametller.
Aquest és el seu complex arbre genealògic:
Asplenium petrarchae ssp. bivalens Asplenium trichomanes ssp. trichomanes
( PP ) ( TT )
l l
l l
( Apomeiosi ) ( Apomeiosi )
l l
l l
V V
A. petrarchae ssp. petrarchae ----> X <---- A. trichomanes ssp. quadrivalens
( PPPP ) l ( TTTT )
l
l
( Hibridació interespecífica )
l
l
V
Asplenium X helii nothosubsp. lainzii .........................
( PPTT )
Els seus avis són dues falgueres diploides normals. En algun moment de la seva evolució, tal vegada fa milions d'anys, varen sofrir una mutació en el gen que codifica la meiosi, anomenada apomeiosi, la qual va bloquejar la meiosi en els seus esporangis ( reducció dels cromosomes a la meitat ) i en el seu lloc es va produir una mitosi normal. A conseqüència d'aquesta anomalia les espores produïdes per l'esporangi mutat en lloc de ser haploides normals varen ser diploides. Quan varen germinar donaren lloc a gametòfits diploides, els quals varen produir gàmetes diploides (oòsferes i anterozoides) i després de la fecundació va sorgir una falguera híbrida tetravalent amb dos genomes idèntics en el nucli de les seves cèl·lules.
Per a que ho entengueu, el cas dels dos avis autotetraploides és com si un espermatozoide humà fos diploide en lloc d'haploide i portés 46 cromosomes en lloc dels 23 normals i que a la vegada l'òvul femení també fos diploide i portés els 46 cromosomes de la mare. En produir-se la fecundació generarien un ou tetraploide amb 46 parells de cromosomes, o sigui, amb 92 cromosomes, tots els del pare i tots els de la mare. En genètica humana aquesta aberració reproductiva no seria viable i l'ou tetravalent moriria. En canvi en les falgueres i en moltes plantes amb flors aquestes aberracions són relativament freqüents i perfectament viables, almenys en els individus de primera generació.
El seu cosí, l´Asplenium X orellii, també alotetraploide, fill de l´Asplenium majoricum i l´Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens, té un fenotip macroscòpicament molt semblant, però no té pèls o tricomes glandulosos, mentre que l´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii està cobert d'una abundant pilositat al pecíol i al terç proximal de la làmina, herència del seu progenitor Asplenium petrarchae ssp. petrarchae.
Els seus avis són dues falgueres diploides normals. En algun moment de la seva evolució, tal vegada fa milions d'anys, varen sofrir una mutació en el gen que codifica la meiosi, anomenada apomeiosi, la qual va bloquejar la meiosi en els seus esporangis ( reducció dels cromosomes a la meitat ) i en el seu lloc es va produir una mitosi normal. A conseqüència d'aquesta anomalia les espores produïdes per l'esporangi mutat en lloc de ser haploides normals varen ser diploides. Quan varen germinar donaren lloc a gametòfits diploides, els quals varen produir gàmetes diploides (oòsferes i anterozoides) i després de la fecundació va sorgir una falguera híbrida tetravalent amb dos genomes idèntics en el nucli de les seves cèl·lules.
Per a que ho entengueu, el cas dels dos avis autotetraploides és com si un espermatozoide humà fos diploide en lloc d'haploide i portés 46 cromosomes en lloc dels 23 normals i que a la vegada l'òvul femení també fos diploide i portés els 46 cromosomes de la mare. En produir-se la fecundació generarien un ou tetraploide amb 46 parells de cromosomes, o sigui, amb 92 cromosomes, tots els del pare i tots els de la mare. En genètica humana aquesta aberració reproductiva no seria viable i l'ou tetravalent moriria. En canvi en les falgueres i en moltes plantes amb flors aquestes aberracions són relativament freqüents i perfectament viables, almenys en els individus de primera generació.
El seu cosí, l´Asplenium X orellii, també alotetraploide, fill de l´Asplenium majoricum i l´Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens, té un fenotip macroscòpicament molt semblant, però no té pèls o tricomes glandulosos, mentre que l´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii està cobert d'una abundant pilositat al pecíol i al terç proximal de la làmina, herència del seu progenitor Asplenium petrarchae ssp. petrarchae.
Fronda d´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii amb un fenotip exactament intermig al dels seus progenitors. El raquis marró obscur casi negre, verd solament en el seu extrem apical, l´ha heretat del seu progenitor Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens. Les pinnes també tenen un aspecte intermig, encara que són més semblants a les del seu altre progenitor l´Asplenium petrarchae ssp. petrarchae.
Una altra fronda d´aquest extraordinari híbrid. En aquest exemplar les pinnes tenen la forma típica del seu progenitor Asplenium petrarchae ssp. petrarchae, però no tenen tricomes, a excepció de les més proximals. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
Girant una de les seves frondes veiem que els sorus són més aviat escassos i tenen una distribució semblant als de l´Asplenium petrarchae ssp. petrarchae. Crida molt l'atenció el raquis brillant i molt obscur casi negre, herència de l´Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)
Imatge macro amb el detall dels sorus del revers d´una fronda amb l´indusi aixecat i els esporangis ja desplegats després de la dispersió de les espores. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
No obstant això, el que més ajuda a la seva identificació són els seus tricomes o pèls glandulosos, més abundants al terç proximal de la làmina i al pecíol i característicament pluricel.lulars, alguns d'ells ramificats. El seu progenitor Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens no té pèls glandulosos i el seu altre progenitor Asplenium petrarchae ssp. petrarchae té una abundant pilositat, però els seus pèls o tricomes són unicel·lulars, formats per una sola cèl·lula tubular i mai estan ramificats.
Característic tricoma glandulós pluricel.lular ramificat, exclusiu de l´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii, que serveix per a la seva inequívoca identificació. Per a veure-ho es necessita una lupa de rellotger o encara millor un microscopi. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)
Un altre pèl glandulós pluricel.lular i ramificat de l´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii.
Pèl glandulós unicel.lular no ramificat del seu progenitor Asplenium petrarchae ssp. petrarchae, molt més gròs que els pèls del seu descendent.
Un altre bellíssim tricoma glandulós de l´Asplenium petrarchae ssp. petrarchae. És característica la seva coloració lleugerament morada. Es veu molt bé el bulb excretor de l'extrem del tricoma.
L´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii, com la majoria d'híbrids interespecífics alotetraploides, és estèril, ja que els seus esporangis són incapaços de produir espores viables en el moment de la meiosi. Els dos genomes que cohabiten en el nucli de les seves cèl·lules són tan diferents, tan incompatibles, que no es poden aparellar per a generar espores haploides amb una dotació genètica compatible amb la vida i moren abans de la seva maduració, quedant reduïdes a masses negres descompostes molt aferradisses.
Esporangi d´Asplenium X helii nothosubsp. lainzii amb les espores avortades i descompostes, que no han pogut ser dispersades degut a que queden aferrades entre sí. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
Imatge microscòpica característica de les espores dels híbrids estèrils. Es veuen com a pasterades negres d'espores descompostes i aferrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada