La família de les Bignoniaceae està formada per 650 espècies repartides
en 110 gèneres d'arbres, arbustos, lianes i algunes herbes àmpliament
distribuïdes per tot el món, especialment a regions tropicals,
subtropicals i en menor nombre a zones temperades. Totes destaquen per
la gran bellesa de les seves esplèndides flors. Heus aquí alguns
exemples.
Ígnies inflorescències de Spathodea campanulata, Tuliper del Gabon, com
a fulgurants flamarades de foc dirigides cap al cel intensament celeste
de la localitat de Tazacorte a l'illa canaria de La Palma. (Recoman ampliar
les fotos amb un doble clic)
La bellesa dels pètals és insuperable,
paradisíaca, de jardí de somni, digna d'un oníric i meravellós conte de
fades, només real en la imaginació.
Vermell sang vorejat d'or, un disseny més bell sembla impossible de superar.
Com en totes les Bignoniaceae les seves flors són hermafrodites amb cinc
pètals soldats a la base en forma de tub acampanat o d'embut de
colors molt vius. L'aparell reproductor consisteix en un pistil i
quatre estams, a excepció dels gèneres Catalpa i Pseudocatalpa les flors
dels quals tenen només dos estams. Els fruits són càpsules seques amb
dues valves més o menys allargades, en general en forma de llegum.
En
aquesta imatge d'una inflorescència d'un Tuliper del Gabon sembrat a un
carrer de la ciutat de Puerto de la Cruz a l'Illa de Tenerife es veuen
bé els
quatre estams acabats en dues anteres divergents i el pistil més llarg
que els estams acabat en un estigma bilobulat, que a la foto queda
parcialment amagat pel pètal superior dret.
Tuliper del Gabon en plena floració a mitjan maig, embellint un carrer del poble de Tazacorte de l'illa canaria de La Palma.
Tulipers del Gabon a un carrer de la ciutat de Funchal, capital de l'Illa de Madeira.
Visió propera del Tuliper del Gabon de la foto anterior.
Flors de Spathodea campanulata retallarnt-se a contrallum al cel del capvespre de Madeira.
Belles flors de la nord-americana Catalpa bignonioides, anomenada Arbre
indi, que embelleix els frondosos boscos d'Alabama, Florida, Geòrgia,
Louisiana i Mississipí.
El seu bellíssim disseny és alhora senzill i espectacular.
Catalpa bignonioides al maig lluint una fantàstica floració, conreada
com a arbre ornamental a la bellíssima ciutat andalusa de Jerez de la
Frontera.
Lluminosa flor de l'americana Tabebuia avellanedae, sinònim de
Handroanthus impetiginosus, anomenada Lapacho rosat, distribuïda per Amèrica
Central i del Sud, des de Mèxic fins a l'Argentina.
Les seves flors tenen la forma tubular típica de totes les bignoniàcies.
Els cinc pètals estan coberts per una pilositat vellutada.
Jove
Lapacho rosat creixent feliç a ple sol a una marjada del meu jardí
orientada cap al
sud-oest. Procedeix d'una llavor que em va enviar un jove uruguaià fa
uns set anys, amb la il·lusió de veure qualque
dia un arbre seu florint al meu jardí de Mallorca. No record el seu nom,
però
des d'aquí li don les gràcies. La flor de les dues fotos anteriors és
la primera que va obrir. El Lapacho rosat, també anomenat Ipê roxo do
Brasil, a principis de la primavera es cobreix de flors rosades abans de
la brotació de les fulles. La seva bellesa és extraordinària amb la
capçada
rosada retallant-se contra el blau lluminós del cel sud-americà.
Llavors de Lapacho rosat.
Les càpsules seques de les Bignoniaceae produeixen nombroses llavors alades que són dispersades amb l'ajuda del vent com si d'Ales Delta es tractés. Heus aquí algunes llavors d'altres espècies de Tabebuia:
Les càpsules seques de les Bignoniaceae produeixen nombroses llavors alades que són dispersades amb l'ajuda del vent com si d'Ales Delta es tractés. Heus aquí algunes llavors d'altres espècies de Tabebuia:
Llavors de Tabebuia chrysotricha.
Llavors de Tabebuia roseo-alba.
Les espectaculars flors de la Jacaranda mimosifolia s'agrupen en
inflorescències que es retallen contra el cel. Com veureu en la següent
foto, resulta difícil aconseguir una bona imatge de les flors al
natural. El seu color entre blau i violeta es resisteix a ser captat en
tota la seva plenitud amb una simple càmera compacta.
La meva Xicarandana de 21 anys ja fa uns quants anys que floreix. Va néixer
d'una llavor que vaig recollir a l'estació del tren de Sóller a
Mallorca.
Aquí la teniu tal com era fa uns 5 anys. En l'actualitat ha doblat la seva grandària.
No tenc cap foto de llavors de Jacaranda mimosifolia, però si de Jacaranda cuspidifolia.
En aquesta imatge més propera podem veure els fruits en forma de salsitxes penjants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada