(1/2 avi + 1/2 àvia) + 1 àvia = Asplenium x sollerense

Doncs sí, efectivament, per a tornar bojos. El que passa en aquesta família de falgueretes de la Vall de Sóller és el súmmum de l'incest. Segons resa el Diccionari català-valencià-balear incest és la còpula carnal entre parents dins els graus en què està prohibit el matrimoni. Exactament el que han fet la filla apomeiòtica de l'àvia i el nét apogàmic de l'àvia. El fruit de la seva relació és una bellíssima falguera molt vigorosa l'Asplenium X sollerense, endèmica de la Vall de Sóller a l'illa de Mallorca.

Asplenium fontanum ( FF )   >    >    X    <    <    <    <  Asplenium petrarchae ssp. bivalens ( PP )

    v                                        ( Hibridació interespecífica )                                     v

    v                                                                      v                                                                       v

    v                                                                      v                                                                       v

    v                                   Asplenium protomajoricum ( FP )                                  v

    v                                                                    v                                   ( Duplicació cromosòmica per Apomeiosi )

    v                                                                    v                                                                        v

    v                                       ( Apomeiosi i Apogamia )                                                v 

    v                                                                    v                                                                        v        

    v                                                                   v                                                                         v        

     >  >  >   X  <  <  Asplenium majoricum  ( FFPP ) >  >  X  <  < Asplenium petrarchae ssp. petrarchae ( PPPP )

                    v                                                                                               v

                    v                                                                                               v

      ( Retrohibridació )                                  ( Retrohibridació indirecta )

                    v                                                                                              v

                    v                                                                                              v

 Asplenium x reichsteinii ( FFP )                      Asplenium x sollerense ( FPPP )

Així és el complicat arbre genealògic d'aquesta família que passa de convencionalismes, tabús i prohibicions. Qualsevol diria que els seus membres senten enveja dels faraons, que es casaven amb les seves germanes.

L'Asplenium x sollerense és doncs un híbrid alotetraploide amb el 75% del seu genoma procedent de l'Asplenium petrarchae ssp. bivalens (la seva àvia) i el 25% restant de l'Asplenium fontanum (el seu avi).

 

Vell exemplar d'Asplenium x sollerense, amb les llargues frondes pèndules d'un viu color verd clar, creixent a una encletxa ombrívola orientada cap al nord-oest a 200 msnm. de la finca Can Gomila, molt a prop del nucli urbà de Sóller.

Un altre Asplenium x sollerense amb les llargues frondes noves més amples a la part distal i el raquis verd. Aquest exemplar creix orientat cap al nord a uns 500 msnm.

 Exemplar més jove que creix a uns 300 msnm a un vell olivar del bellíssim Barranc de Biniaraix. Viu envoltat dels seus progenitors, l´Asplenium petrarchae ssp. petrarchae que és més fosc i més pilós i l'Asplenium majoricum, molt més petit i amb escassa pilositat. Em va cridar l'atenció pel seu viu color verd clar, herència del seu avi Asplenium fontanum i per l'amplària i la gran mida de la làmina de les frondes.

 La disposició pendular i la longitud de les frondes és una herència del seu avi Asplenium fontanum. Les de la foto mesuren uns 15 cms i tenen el pecíol de color negre més curt que la làmina, que és lanceolada i més estreta a la base, amb el raquis verd excepte en la part més proximal, àpex lleugerament allargat i obtús, pinnes amples, alternes i asimètriques de vora lobado-crenulada, més grosses les distals, amb pèls glandulosos unicel·lulars.

 

Tricomes o pèls glandulosos d'Asplenium x sollerense formats per una sola cèl·lula tubular acabada en un bulb excretor, per on s'excreten olis essencials urticants com a defensa contra els animals fitòfags. Tots els descendents de l´Asplenium petrarchae tenen aquests tricomes en major o menor nombre.

Els pèls glandulosos de les falgueres són els precursors evolutius dels pèls aferradissos de les plantes carnívores, els quals, a més de substàncies apegaloses, també excreten enzims digestius per digerir les seves preses.

Una altra imatge microscòpica dels pèls glandulosos de l'Asplenium x sollerense amb les seves mesures en micres. (Doble clic a damunt la foto per ampliar-la).

Revers de diverses pinnes amb els sorus encara inmadurs coberts per l'indusi, disposats a cada costat de l'eix central de cada pinna. S'aprecia el raquis negre en els 2/5 proximals de la cara inferior de la làmina. En els 3/5 distals el raquis és verd. En canvi, a la cara superior del raquis predomina el color verd, només fosc a la part més proximal.

Espores obtingudes del vell i vigorós exemplar de Can Gomila. No se'n veuen d'avortades, el seu aspecte és normal i de mida més aviat grossa com les de tots els tetraploides.

Com ocorre amb el seu cosí Asplenium x reichsteinii, l'Asplenium x sollerense, teòricament estèril, també és capaç de generar espores viables i no és difícil trobar exemplars solitaris a les parets dels marges més ombrívols i humits de la Vall de Sóller. El que crida més l'atenció és el seu viu color verd clar, la disposició pendular de les llargues frondes i la forma de la làmina, clarament més ampla a la part distal.