La mussaranya nana, Suncus etruscus, comparteix la seva mida diminuta amb la ratapinyada-papallona endèmica de Cuba, Nyctiellus lepidus. Amb un pes d'entre 2 i 3 grams ambdós animalets són considerats els dos
mamífers més petits que habiten la Terra. També comparteixen el tipus d'alimentació, que és 100% carnívora.
Musaranya nana trobada morta el dia 17 d'abril de 2014 al vessant d'una muntanya de Sóller, en plena Serra de Tramuntana de Mallorca.
Fixau-vos en la seva mida comparada amb la meva mà. Al dors el
color del seu pèl és marró-grisenc, per a mimetitzar-se millor amb el medi en què viu.
Se
sospita que va ser introduïda a Mallorca el segle passat, però no hi ha
evidències científiques d'això. També hi hauria la possibilitat que fos
autòctona. En tot cas seria una introducció intencionada, donada la seva
imperiosa necessitat d'aliment. Només podria arribar viva a l'illa sent
alimentada constantment durant el llarg viatge.
El seu cos mesura 6'8 cms. del musell fins a la punta de la coa.
En ser tan petita i tenir una superfície corporal molt grossa respecte a la seva grandària gasta molta energia per mantenir-se calenta. Té un metabolisme tan elevat que el seu cor
arriba als 1200 batecs per minut, la qual cosa fa que el seu cos tremoli
quan es passeja a la recerca d'aliment.
La seva gana és voraç. Es veu forçada a tenir-la, perquè si està més de tres hores sense menjar, mor literalment d'inanició.
Presenta un llarg musell punxegut amb un nas extremadament sensible,
tant en l'olfacte com en el tacte, tot això complementat amb llargues vibrises molt sensibles a la més petita vibració de les seves preses: insectes, aràcnids i cucs, que són el seu principal aliment.
La seva part ventral amb un color blanc-grisenc és més clara que la dorsal. Presenta unes potetes diminutes de rosegador.
La seva coeta de 3 cms. és gairebé tan llarga com el seu cos.
I aquí teniu un altre exemplar de Suncus etruscus trobat nou anys i mig després, el dia 19 de novembre de 2023, a uns escassos 50 metres de l'anterior.
