diumenge, 3 de setembre de 2017

LI HAVIA ESTAT NEGAT UN NOU DIA...


 Vesprejaren els dies dels seus records, 
i l'obscur i gèlid mantell de la nit
regnà per a sempre al seu passat.
 
Mai més hi hauria en ell
una nova matinada.
Mai més renaixeria
com la mítica au fènix.
Mai més tornaria
a emocionar-se la seva ànima.
Li havia estat negat un nou dia.
 


On era la llum
que il.luminava els seus ulls cada matí?
On les il.lusions de la seva infantesa?
On les emocions i alegries? 
On la innocència?
On les esperances?
Qui les hi havia pres?

En và escodrinyà la seva ment,
però res trobà en ella,
estava buida de records.
S'havia esfumat el seu passat
i el seu present no existia.
Mirà angoixat cap envant,
però no pogué albirar cap llum.



Tot en ell s'enfosquí,
tot en ell es feu de nit,
la llum de sa vida fugí
i ja no hi hagué futur.
Havia arribat la seva hora,
el final del seu camí
i més enllà res hi havia,
només la buida negritud.