dissabte, 9 d’abril de 2011

Elles vàren néixer lliures

A la costa nord de l´Illa de Mallorca es conserva un petit reducte de natura gairebé verge envoltat de destrucció: S'Albufera de Mallorca i les dunes i pinars adjacents. Passejar a la primavera per aquests pinars és una orgia de llum, olors i colors. Es respira la vida en l'aroma a terra bona, en el cant de les aus, en el vol frenètic de les abelles i borinots anant de flor en flor a la recerca del preuat nèctar. 

Orchis italica

Ornithogalum divergens

Serapias lingua

Les plantes en plena floració recorden una immensa catifa persa: orquídies, estepes, joncs, ranuncles, margarides, malves, plantatges, romaníns, globularies, euphorbies, farigoles, albons, corretjoles, carritxeres, pins, ullastres, tamarells, mates llentiscleres, ginebrons, savines, etc... i també algunes falgueres diminutes gairebé invisibles: Ophioglossum lusitanicum i Selaginella denticulata i als canals de l'albufera una petita població de la escassíssima Phyllitis sagittata. 

 Ophrys lutea

Orchis coriophora

Ophrys sphegodes

Un s'imagina com devía ser Mallorca fa mil anys i la tristesa per tanta pèrdua fa mal a l'ànima. El Paradís Terrenal es va perdre per a sempre i no tornarà. La gallineta dels ous d'or fou explotada fins a l'extenuació i ja no pon ous, està molt malalta, però la cobdícia humana és cega i no és capaç de veure l'estat lamentable de la gallina i segueix esprement-la per a que pongui més ous, encara que siguin pilotes de golf.


En aquest petit reducte d'esperança, salvat miraculosament de la cobdícia, viuen dues tortuguetes diminutes de l'espècie mediterrània Testudo hermanni. Tenen 10 mesos, varen néixer a finals de la primavera de l'any passat i, abans de començar la seva passejada matutina a la recerca de brots tendres i flors que són el seu berenar, se jeuen damunt un flonjo llit de molsa blaneta a prendre el sol que els escalfa la seva sang reptiliana i les omple d'energia. Una merla mascle excitada per les hormones primaverals els canta una bella nana per a que dormin plàcidament mentre se'ls carreguen les piles. Elles vàren néixer lliures davall la blanca sorra d'una duna a l'ombra d'una estepa però els seus pares foren empresonats sense haver comès cap delicte. Algú amb l'ànima neta els va alliberar i aquestes petitones són el primer fruit de la seva llibertat. 


El seu camuflatge és perfecte. Quan les terminacions nervioses sensitives de la part inferior de la seva closca detecten les vibracions dels meus passos amaguen el seu caparrí i les seves potetes i es queden completament immòbils. Semblen dues pedres damunt la molsa.


Les dues tortuguetes són femelles, la seva petita cua serveix per a conèixer el seu sexe. Els mascles tenen la cua molt més llarga i gruixada. Per a fer-se una idea del seu petit tamany basta comparar-les amb l'ungla del meu dit polze. El seu ventre està bombat la qual cosa significa que estan ben hidratades i que emmagatzemen molt greix de reserva, gràcies a l'exuberant vegetació que és el seu rebost. Les estriacions que es veuen a la seva closca són dues plaques noves que els estan creixent entre el tercer i quart parell de plaques.


A l'altra també es veu la cueta petita de femella i les dues plaques noves en creixement a la seva closca. Aquesta està molt més grasseta que l'altra. El seu "ventre" abulta molt més, senyal inequívoc de les grans reserves de greix que acumula. No sofrigueu, les he tornades posar exactament al mateix llit de molsa on estaven. Tant de bo aconsegueixin arribar a adultes i omplin de petitones com elles aquest petit paradís.

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada