diumenge, 24 d’abril de 2011

Plàtan de Canàries: un saborós narcisista triploide

Encara que el títol us sembli estrambòtic, en realitat defineix perfectament a aquesta herba geganta. El seu nom científic és Musa acuminata var. Dwarf Cavendish i és el resultat d'un curiós procés de reproducció d'una planta amb si mateixa seguida d'una mutació nanitzant. El deliciós plàtan de Canàries és, doncs, un autohíbrid nan (Dwarf = nan).  

Platanar al municipi de Los Realejos de Tenerife. Les plataneres estan apuntalades per a evitar que el pes del raïm les tombi. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)

El seu ancestre original va ser una platanera silvestre asiàtica, probablement de la regió indomalaia, la Musa acuminata, amb una dotació cromosòmica diploide AA normal i uns fruits molt fibrosos i inmenjables plens de llavors negres. Una mutació a la cèl·lula germinal d'una inflorescència va trastornar el procés de la meiosi (en la qual normalment es divideix a la meitat la dotació cromosòmica de les cèl·lules germinals donant lloc a gàmetes haploides A) i en lloc de meiosi es va produir una mitosi. En genètica vegetal aquest trastorn es diu Apomeiosi, és a dir, absència de meiosi. Com a resultat d'aquesta mutació les flors del raïm de la Musa acuminata mutant varen produir òvuls i pol·len diploides. L'atzar va fer que una flor femenina es fecundés amb el pol·len d´una flor masculina de la mateixa inflorescència i el plàtan resultant va créixer ple de llavors autotetraploides AAAA amb dos genomes complets idèntics, o sigui, la suma del genoma diploide AA del pol·len i del genoma diploide AA de l'òvul.

En genètica vegetal aquesta aberració cromosòmica és perfectament viable, encara que sol produir plantes estèrils. Moltes plantes conreades són poliploides (triploides, tetraploides, hexaploides, etc..), ja que la seva poliploidía els confereix un gran vigor i produeixen fruits molt més grossos i saborosos. Un exemple és el blat del pa, Triticum aestivum, un hexaploide producte d'una hibridació espontània que va tenir lloc fa uns 2.000 anys, els grans del qual són molt més grossos que els del blat silvestre. Els maduixots i els tomàquets gegants són també poliploides.

En genètica animal i humana també es produeixen aberracions cromosòmiques amb poliploidíes completes, però els embrions no són viables i moren produint-se un avortament espontani. Només sobreviuen de vegades les trisomies (Síndrome de Down, Edwars, Patau, Klinefelter, etc...) i haploidíes (Síndrome de Turner) d'un sol cromosoma, però mai els poliploides complets.

 
Interior d´un platanar de Los Realejos. La platanera canària es caracteritza pel seu petit tamany, una tija  molt gruixada a la base i una gran productivitat.

Interior d'un altre platanar al municipi de Tazacorte a la illa canària de La Palma.

Després de la producció atzarosa d'un plàtan silvestre ple de llavors autotetraploides, una de les llavors va germinar i el seu embrió donà lloc a una platanera amb quatre genomes AAAA idèntics. Novament l'atzar va fer que un nadiu descobrís la platanera autotetraploide, els plàtans de la qual eren més grans, amb més polpa i no tenien llavors, per ser estèril. No podent-la reproduir per llavors, va recórrer a la divisió del seu rizoma i així va néixer la primera plantació asiàtica de plataneres o bananeres.

Musa acuminata autotetraploide, àvia genètica del plàtan de Canàries, conreada al Jardí botànic de Funchal a l´Illa de Madeira. És una herba geganta d'uns 4 metres d'altura, molt vigorosa com la majoria d'híbrids, amb platanets petits sense llavors.

Mateixes plataneres autotetraploides anteriors. Els raïms porten menys plàtans que la varietat Dwarf Cavendish canària.

La nova platanera AAAA no produïa llavors, però el seu pol·len diploide era viable i va fecundar una flor d'una Musa acuminata silvestre d'un bosc proper. El resultat d'aquesta retro-hibridació va ser un plàtan amb llavors triploides AAA. ( Pol·len diploide AA x Òvul haploide A = llavors triploides AAA).

Novament l'atzar va jugar a favor de l'home i una llavor híbrida va germinar i donà lloc a una platanera triploide amb uns fruits grans, saborosos i sense llavors, que maduraven partenocàrpicament sense necessitat de ser fecundats. Acabava de néixer la varietat Cavendish, la progenitora del plàtan de Canàries.

Bellíssima imatge d'una gran plantació bananera al costat de l'Oceà Atlàntic a la vessant volcànica del municipi de Barlovento a l´illa de La Palma.

A les Illes Canàries es varen construir enormes safareigs per damunt les plantacions bananeres per a poder-les regar per gravetat sense necessitat de cap maquinària de bombeig. Les plataneres estan sembrades a terraces escalonades, seguint l'orografia dels vessants volcànics. Cada agricultor posseeix en propietat unes hores setmanals d'aigua de reg amb la seva pròpia canonada connectada al safareig comunitari i una clau de pas tancada amb un cadenat per a evitar el robatori d'aigua. L'embull de tubs entrecreuats és espectacular. Solament el siquier és capaç de saber a qui pertany cada canonada i cada cadenat.

Una mutació espontània al meristema germinal d'un rizoma de la nova Musa acuminata var. Cavendish donà lloc a una platanera més petita, de tija més gruixada, molt productiva, resistent als hiverns frescos subtropicals, amb uns fruits d'una gran qualitat, la bananera nana Musa acuminata var. Dwarf Cavendish. La seva rusticitat i les excel·lents qualitats dels seus plàtans varen afavorir el seu cultiu i expansió per totes les zones subtropicals del món, entre elles les Illes Canàries, on va trobar un clima ideal per al seu cultiu.

El rizoma va produint fillols que van creixent fins a florir i fructificar. Una vegada han madurat els plàtans, la tija mor i és substituïda per un o més fillols nous. A la foto d'un platanar de Tazacorte es pot veure una tija tallada que ja ha fructificat, una tija que està fructificant i un petit fillol que el substituirà.

El raïm de la platanera canària té flors de tres tipus. Les primeres 5 a 15 fileres de flors a obrir-se són femenines i estèrils, molt riques en nèctar i maduren els fruits per partenocarpia sense necessitat de ser fecundades. Després s'obren diverses fileres de flors hermafrodites i finalment prop de l'àpex del raïm s'obren les flors masculines fèrtils. Els agricultors bananers, per a evitar afeblir inutilment la platanera i al mateix temps disminuir l'enorme pes del raïm, tallen la zona apical amb les flors hermafrodites i masculines i deixen solament les flors femenines partenocàrpiques.

Flors femenines partenocàrpiques de platanera canària amb el seu llarg i gruixat pistil cobert per dos tèpals blancs: el superior és més llarg que el pistil i l´inferior més curt. Aquests pistils són tallats amb un ganivet especial amb la intenció de facilitar l'engreixament del fruit i donar un millor aspecte als plàtans a l'hora de comercialitzar-los.

Gran raïm de plàtans de Canàries amb l'àpex i els pistils florals tallats, a punt de ser recol·lectat per a ser enviat als mercats de la resta d'Espanya on són molt apreciats. Solen recol·lectar-se quan encara no han assolit el seu punt òptim de maduració. D'aquesta manera es facilita el seu transport. Una vegada arriben als mercats i les llars dels seus consumidors finalitzen la maduració en pocs dies.

Actualment a les Illes Canàries es conreen altres varietats adaptades al clima subtropical, com la "Gran Enana" i en els últims anys s'està experimentant el cultiu de dues seleccions locals anomenades "Brier" i "Gruesa".

Als països tropicals es conrea l'anomenat plàtan mascle o de fregir, Musa x paradisiaca, que produeix grans plàtans de polpa dura sense llavors, no aptes per a ser consumits en fresc, però d'excel·lent sabor si es fregeixen o rosteixen. El plàtan mascle és un híbrid natural entre la Musa acuminata i la Musa balbisiana.

A climes mediterranis lliures de gelades es conrea l'anomenat plàtan de jardí, Musa x Orinoco, un híbrid capaç de suportar els freds hiverns de les zones costaneres de la conca mediterrània, on rarament arriba a gelar.

En condicions òptimes la Musa x Orinoco assoleix els 4 metres d'altura. Per a suportar els llargs, ressecs i tòrrids estius del Mediterrani necessita regs setmanals abundants. A l'hivern el fred i el vent cremen i esfilagassen les seves fulles, però quan pugen de nou les temperatures a l'abril torna a brostar fulles noves i en ple estiu floreix amb un petit raïm de flors vermelles.

 Flors femenines partenocàrpiques de platanera de jardí amb els seus pistils envoltats de tèpals vermells. (Fotografía realitzada a un jardí de la Vall de Sóller de l´Illa de Mallorca)

Flors hermafrodites de platanera de jardí amb cinc estams i un pistil. (Fotografía realitzada a un jardí del municipi de Sa Pobla de Mallorca)

Flor hermafrodita de Musa x Orinoco amb els dos tèpals vermellosos que envolten els 5 estams i el pistil.

Petits, gruixats i saborosos platanets de la Musa x Orinoco, amb una polpa sucosa i molt dolça.

I per a acabar amb un bon gust a la boca, aquí teniu una deliciosa recepta molt fàcil de preparar:

Plàtans de Canàries fregits amb mel, sèsam i pinyons:

Es posa un poc d'oli vegetal o mantega en una paella i es torren els pinyons. Quan han agafat un color torrat clar, s'afegeix el sèsam (llavoretes de la planta Sesamum indicum) i a continuació un parell de cullerades de mel, baixant el foc al mínim. Es pelen dos o tres plàtans per persona i s'afegeixen sencers a la paella damunt dels altres ingredients, als tres minuts se'ls dóna la volta i es deixen altres tres minuts, sempre a foc lent. Estàn deliciosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada