Platycerium alcicorne: va néixer a Gondwana

Fa uns 150 milions d'anys a l'Hemisferi Sud de la Terra hi havia un gran continent anomenat Gondwana, que s'havia separat de l'immens continent únic Pangea. En els següents milions d'anys, durant el Juràssic superior, aquest gran continent austral Gondwana es va anar fragmentant amb el moviment de les plaques tectòniques, i es varen formar dos subcontinents: desplaçant-se cap al nord-oest el subcontinent format per Àfrica i Sud-amèrica i desplaçant-se cap al nord-est el subcontinent format per l'Índia, Madagascar, Austràlia i l'Antàrtida.

Fa uns 100 milions d'anys Sud-amèrica es va separar d'Àfrica i es va anar desplaçant cap a l'oest, mentre que l'Índia i Madagascar es varen separar del bloc format per Austràlia i l'Antàrtida i es varen anar desplaçant cap al nord-est a la vertiginosa velocitat de 15 centímetres per any. Fa uns 90 milions d'anys, durant el Cretàcic tardà, Madagascar es va separar de l'Índia i en el seu desplaçament cap al nord va encallar en xocar amb la placa africana i va alentir el seu desplaçament, mentre que l'Índia va continuar ascendint cap al nord-est fins a xocar amb la placa asiàtica fa uns 35 milions d'anys, iniciant la formació de la serralada de l'Himàlaia que encara no ha acabat.

La falguera Platycerium alcicorne va néixer al gran continent austral Gondwana fa uns 150 milions d'anys durant el Juràssic superior, just abans que se separassin Àfrica i Madagascar. És per tant una falguera molt primitiva que ha canviat molt poc al llarg de la seva dilatada existència. En l'actualitat aquesta espècie viu a diverses regions d'Àfrica, principalment a Moçambic i Zimbàbue i a Madagascar, Illes Seychelles i Illes Comores. Els exemplars africans, antigament coneguts amb el nom científic Platycerium vassei, són un poc més grossos que els malgaixos i més resistents a la sequera. Un recent estudi genètic va confirmar l'origen comú de les subespècies africana i malgaixa, les quals, malgrat portar separades més de 100 milions d'anys, presenten escasses diferències al seu genoma.

La falguera banya d'ant, igual que totes les espècies del gènere Platycerium, viu sempre com a epífita i conserva l'aspecte antediluvià de fa 150 milions d'anys. Costa poc imaginar-la a exuberants boscos tropicals damunt les capçades de les primitives coníferes i les falgueres arbòries en un ambient molt calorós i permanentment humit.


Tots els Platycerium tenen dos tipus de fulles o frondes. A la base de la planta, en posició més o menys horitzontal i forma de ventall o ronyó, hi ha una gran fronda basal estèril que cobreix el rizoma i el protegeix de la dessecació. El rizoma és molt curt i està fortament ancorat damunt l'escorça d'un arbre. Del centre de la fronda estèril brosten les frondes fèrtils que creixen al principi en posició vertical i a poc a poc es van fent pèndules.

La fronda basal estèril conserva la forma típica reniforme dels protal·lus o gametòfits de totes les falgueres. Sembla un gametòfit gegantí. Aquest detall ens recorda la gran antiguitat i primitivisme de les falgueres del gènere Platycerium.

En aquesta imatge d'un esporòfit de la falguera Anogramma leptophylla brostant de l'oòsfera fecundada d'un gametòfit podem apreciar l'extraordinària semblança amb la fronda estèril de Platycerium. Els gametòfits o protal·lus de totes les falgueres tenen forma arronyonada i estan arrelats i aplicats contra el substrat, exactament igual que la fronda basal dels Platycerium. De l'oòsfera fecundada del gametòfit brosta una diminuta fronda o esporòfit que en el cas de l'Anogramma té la forma d'una petita banya d'ant. Les similituds són extraordinàries i sorprenents. És possible que els Platycerium siguin els avantpassats de moltes falgueres modernes que aparentment no tenen res a veure amb ells. En un futur no gaire llunyà l'estudi del genoma d'aquestes plantes tan primitives ens depararà moltes sorpreses en comparar-lo amb el genoma d'altres falgueres.

Anvers d'una fronda fèrtil que està coberta d'una fina pilositat que li confereix un color verd blanquinós, de vegades grisenc. La seva forma recorda una banya d'ant. El botànic que va descriure el gènere Platycerium es va fixar precisament en aquesta curiosa forma i el va batejar per a la ciència combinant dues paraules gregues: platys que significa pla i keras que significa banya, o sigui, fulles en forma de banya plana igual a les banyes ramificades i aplanades dels ants. El nom de l'espècie " alcicorne" procedeix de la combinació de dues paraules llatines i la seva traducció és senzilla: corne-alci = banya d'ant.

Al revers de les frondes fèrtils a les puntes de les ramificacions es troben els sorus formats per milions d'esporangis marrons.

Revers d'una altra fronda fèrtil de Platycerium alcicorne. Els sorus tenen l'aspecte i el tacte suau del vellut.

En aquesta imatge més propera s'aprecia bé l'aspecte vellutat dels sorus i la fina pilositat blanc-grisenca que recobreix les frondes.

Si ens acostam més, podem apreciar l'estructura d'un sorus, que està format per fileres paral·leles molt juntes d'esporangis marrons plens d'espores madures.