divendres, 22 d’abril de 2011

Adiantum hispidulum, el cabell de venus de l´Hemisferi sud

A Austràlia l´anomenen falzia aspre (Rough Maidenhair Fern) i urpa de cinc dits (five-fingered jack), pel tacte raspós del seu raquis i la forma de mà penjant de les seves frondes. És un de les falgueres més àmpliament distribuïda a l'hemisferi sud, ja que viu a Àfrica oriental (Malawi, Kenya, Tanzània, Moçambic, Sud-àfrica, Madagascar, Illes Comores i Illa Maurici), a Ásia (Malàisia) i a Oceania ( Austràlia, Nova Zelanda i algunes illes del Pacífic). Encara que prefereix la humitat constant i la llum filtrada del sotabosc de les selves tropicals i subtropicales, suporta bé llargs períodes de sequera gràcies a l'aigua que acumula al seu rizoma i pot viure a plena llum si té humitat suficient. 

La seva bellesa i la facilitat de la seva reproducció per divisió del rizoma l´han portat a ser cultivat com a planta de jardí a tots els països del món amb climes tropicals i subtropicals. A les illes de la Macaronèsia s'ha assilvestrat i en pocs anys s'ha convertit en una plaga invasora impossible d'eradicar, posant en perill d'extinció algunes falgueres endèmiques com l´Asplenium azoricum, ja que competeix pel seu mateix hàbitat.

Adiantum hispidulum a una clariana d'un bosc de Cryptomeria japonica en el vessant del volcà Caldeira do Faial de l'Arxipèlag de les Açores. S'aprecien les frondes noves d'un bonic color rosat. A baix a l'esquerra es veuen unes fulles de la alòctona assilvestrada Hedychium gardnerianum.

 Aquests exemplars d´Adiantum hispidulum creixen entre les pedres d'una paret que voreja la carretera que puja al crater del volcà Caldeira do Faial. Estan envoltats pels sarments d'una altra alòctona assilvestrada, l'americana Tradescantia fluminensis.

Vigoroses frondes noves d´Adiantum hispidulum creixent damunt un jaç format per les frondes de la falguera-molsa Selaginella kraussiana, també alòctona, a la Illa de Madeira. A baix a l'esquerra es veuen diverses frondes d'un jove Blechnum spicant.

Típica fronda en forma de mà penjant d´Adiantum hispidulum. Les pínnules s'insereixen oblícuament al raquis de les pinnes.

Revers d'una fronda amb els sorus encara inmadurs a principis de maig.

Com a totes les falgueres de la família de les Adiantaceae els sorus es troben a la vora de les pínnules.

Detall dels sorus encara inmadurs. S'aprecia el típic raquis negre brillant de totes les falgueres de la família Adiantaceae, el petit pecíol també negre de cada pínnula i el curiós detall de la pilositat que recobreix el raquis i el pseudoindusi dels sorus. A la superfície de les pínnules també hi ha pèls encara que en menor nombre. Aquests tricomes o pèls són els que li donen el nom "hispidulum", que significa cobert de pèls gruixats. 

Visió propera de la fronda anterior amb el detall dels pèls del raquis, del pseudoindusi dels soros i de les pínnules. S'entén el motiu del nom "hispidulum" que li donà el botànic que el va descriure.

Esporangi d´Adiantum hispidulum amb la borsa estripada i buida després de la dispersió de les espores.

Les espores d´Adiantum hispidulum solen ser triletes com les de la foto, però també poden ser tetraletes, és a dir, amb una forma tetraèdrica.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada