El Crocus cambessedesii és una petita planta endèmica de Mallorca i Menorca de la família de les Iridaceae. Les seves floretes alegren la tardor balear amb els seus sis tèpals blancs, rosats, blavosos o morats que cerquen la llum del sol com petites antenes parabòliques i omplen de color i de vida les roques litorals des del nivell de la mar fins a una altura d'uns 300 msnm. Sol créixer tant a les clarianes rocoses amb molt poca terra de les garrigues litorals com a encletxes i concavitats de les roques de les vessants muntanyenques properes al mar. El seu hàbitat, per tant, requereix llum abundant, humitat constant i un substrat de molses i líquens que actuen com una esponja i retenen la humitat de les pluges tardorenques i de la brisa marina que cada matí cobreix de rosada les zones litorals fins a uns quants quilòmetres terra endins.
Crocus cambessedesii a principis de novembre creixent en una petita concavitat d'una roca calcària damunt un substrat de molsa de no més de 3 centímetres de gruixa. La roca és molt grossa i està tacada de blanc, gris i negre pels líquens que creixen damunt la seva superfície. Al centre té una petita concavitat d'uns 30 centímetres de diàmetre amb aquest bellíssim jardí en miniatura. Les flors són de la varietat albina i brillen amb llum pròpia com petits estels. Recoman engrandir les fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls.
Aquesta floreta albina té el bulb o corm en una esquerda rocosa vertical a una clariana d'un alzinar molt ombrívol. Per a captar el màxim de llum creix de forma pendular amb els tèpals mirant al sol.
En aquesta imatge veiem dos Crocus cambessedesii cadascun d'ells amb la seva respectiva flor blanca amb un lleuger tint rosat com a diminutes antenes parabòliques seguint la trajectòria del sol. A la seva base tenen una petita roseta de fulles filiformes. Aquesta foto es va fer a finals d'octubre. Les flors i les fulles es desenvolupen al mateix temps. De cada bulb o corm surt una sola flor.
Les dues flors anteriors vistes per la part superior. Els sis tèpals de cada flor formen dues sèries de tres. Els externs són lleugerament més grans i més tintats que els tres interns. Els tèpals s'uneixen a la seva part inferior formant un tub llarg d'uns 7 - 12 centímetres que emergeix d´enterra directament del corm o bulb.
En aquesta imatge feta també a finals d'octubre es pot veure una flor de Crocus cambessedesii amb un bell color rosat molt suau.
Aquí veiem una altra flor de Crocus cambessedesii amb tèpals lleugerament morats. A Mallorca i Menorca aquest endemisme rep el nom Safrà bord.
I finalment el color més fosc, entre morat i blau-cel.
Els tres tèpals inferiors per la seva cara basal presenten unes bellíssimes línies morades amb ramificacions. Engrandint la foto amb un doble clic s'aprecia millor la seva bellesa.
Les flors són hermafrodites. Tenen tres estams amb les anteres grogues carregades de pol·len i tres estigmes d'un viu color vermell ataronjat, típic de tots els Crocus, com els del safrà conreat. Els estigmes són ramificacions del llarg estil que recorre el tub des de l'ovari, que al principi és subterrani i es divideix en tres branques a l'altura dels tèpals. Després de la fecundació i la maduració de les llavors l'ovari és empès cap amunt fins a apuntar fora de la terra per damunt de la roseta de fulles.
Les fulles del Crocus cambessedesii són filiformes amb una línia blanca que recorre la part superior de la fulla. Comparant-les amb els dits s'aprecia millor el seu tamany diminut.
Després de la fecundació la flor s'asseca i l'ovari subterrani va madurant les llavors protegit de la depredació dels herbívors. Quan les llavors són madures l'ovari format per tres valves és empès cap amunt fins a emergir de la terra i llavors s'obre i dispersa les llavors que són extraordinàriament petites. Al mateix temps les fulles s'assequen i el corm o bulb entra en estivació, esperant pacientment que passin els llargs, secs i tòrrids mesos de l'estiu balear. A la foto es veu molt bé la línia blanca que recorre cada fulla.
Fruit de Crocus cambessedesii amb les tres valves ja buides després de la dispersió de les llavors. Si el comparam amb la gemma del dit índex ens fem una idea del seu tamany diminut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada