Dicksonia antarctica, una falguera del Terciari

La falguera arbòria Dicksonia antarctica és originària dels estats australians de Nova Gal·les del Sud, Tasmània i Victòria. És una de les falgueres arborescents més cultivada pels jardiners de tot el món. Creix sense problemes en qualsevol casta de terra, tant àcida com calcària, sempre que tengui un bon drenatge, un substrat ric en matèria orgànica ben descomposta i una aportació constant d'humitat, tant a la terra com a l'aire. Viu bé a l'ombra o semiombra dels arbres, ja que al seu medi natural és una falguera de sotabosc. Es va originar als boscos tropicals del Terciari amb un clima càlid i permanentment humit.

Fronda nova de Dicksonia antarctica a principis de maig. Aquesta i les següents fotografies es varen fer al magnífic jardí botànic anomenat Hort del Cura, que forma part de l'immens Palmerar d'Elx, situat a la província d'Alacant. Totes les frondes noves de les falgueres, a mesura que es despleguen, adopten aquesta forma espiralada que segueix la Seqüència matemàtica de Fibonacci. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic)

Dicksonia antarctica d'uns vint-i-cinc anys a l'ombra de les bellíssimes palmeres procedents de tot el món que formen la col·lecció d'aquest jardí botànic. L'Hort del Cura és un petit oasi de pau enmig de la bullícia de la ciutat d'Elx. En ell conviuen en completa harmonia centenars d'espècies de palmeres, strelitzies, cycas, zamies i cactus.

  Soca de la Dicksonia antarctica que en realitat és un llarg rizoma amb les restes seques dels pecíols de les frondes velles. Els 90 centímetres d'aquest tronc ens donen una edat aproximada de 25 anys, ja que aquesta falguera creix molt lentament, entre 3 i 5 centímetres per any, una mica més ràpidament al seu medi natural on pot assolir amb facilitat els 15 -20 metres d'altura.

Capçada de la Dicksonia antarctica anterior amb les frondes noves de la brotada primaveral.

 Una altra Dicksonia antarctica un poc més jove que l'anterior amb una soca d'uns 50 centímetres.

Capçada de la falguera anterior. Les frondes poden ser estèrils o fèrtils i van brostant alternativament segons l'època de l'any.

Les frondes tenen un pecíol molt curt i una làmina ovada-lanceolada i tripinnada formada per pinnes estretes i lanceolades.

 

 Les pinnes de Dicksonia antarctica se subdivideixen en pínnules també lanceolades, que s'insereixen obliquament sobre el raquis de la pinna amb un pecíol molt curt.

 Les pínnules estan a la vegada dividides en petits lòbuls sèssils, és a dir, sense pecíol, acabades en una punta molt fina orientada cap a l'àpex de la pinna.

 Revers d'una pinna amb els sorus madurs coberts per un indusi bilobat que se situen a la vora dels lòbuls de les pínnules.

Mateixos sorus anteriors vists des de més a prop. L'indusi està aixecat deixant guaitar els esporangis madurs a punt de desplegar-se i dispersar les espores.

Detall dels sorus de Dicksonia antarctica.

Esporangi ja desplegat i buit després de la dispersió de les espores. Resulta molt cridaner l'elevat nombre de cèl·lules de l'anell.

 Espores de Dicksonia antarctica amb un bonic color daurat fosc i unes mesures bastant grans.