Polystichum falcinellum, inventor de la falç

El seu nom científic ho diu casi tot d'ell en tres paraules, dues gregues unides i una llatina amb un sufix diminutiu: Poly-stichos falci-nellum = molts-en fila falç-eta, es a dir, pinnes en forma de petites falçs o dalles amb molts sorus en fila. El botànic que el batejà, de nom Swartz, aconseguí resumir en dues paraules el més cridaner d´aquest tresor vegetal, que a tot el món només es pot trobar als boscos més ombrívols i humids de l'alta muntanya de l'Illa de Madeira.

 

Bellíssim exemplar de Polystichum falcinellum a la penombra intensa d'un bosc de pins del Monte Poíso a 1450 msnm. Sense flash hauria estat impossible fotografiar-lo. Al seu costat es poden veure diverses frondes tendres d'un altre endemisme de Madeira, la Dryopteris maderensis. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)


És una planta inconfusible amb un disseny tan característic que, una vegada vist un exemplar, mai es pot oblidar. Abans de viatjar a Madeira havia vist alguna foto seva a internet, però m'havia oblidat d'ell i no el cercava especialment. La meva obsessió era trobar l'Asplenium anceps, ancestral avi macaronèsic de la falguera mallorquina Asplenium azomanes. Recorrent i escanejant amb la vista l'espessísism bosc que voreja la carretera que va al cim del Monte Poíso, em varen cridar l'atenció aquestes fosques frondes que a la penombra es veuen gairebé negres. Estaven cobertes per branques seques i fullaraca caiguda dels pins. Quan vaig veure les seves pinnes en forma de petites dalles vaig saber que acabava de trobar un dels endemismes més escassos de la flora de Madeira.

 

Fronda de l'exemplar anterior amb les pinnes falcades tan característiques. A la part més proximal de l'anvers del raquis es veuen pàlees com a pels marrons, que són més abundants al revers de la fronda.

 

En aquesta foto es poden veure les pinnes falcades semblants a petites dalles, volants o falçs, unides al raquis per un curt pecíol. Criden l'atenció les dues aurícules de la seva base, més gran la que mira cap a l'àpex de la làmina. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

 

 Detall de les dues aurícules basals de les pinnes anteriors.

Aquesta imatge justifica el nom que li donà el botànic Swartz: molts sorus en fila en pinnes amb forma de petites dalles. Aquí es veuen millor les pàlees del raquis com pilositats formades per cèl·lules seques i les dues aurícules de la base de les pinnes, més gran l'apical que la proximal, cadascuna d'elles amb diversos sorus al seu revers.

Detall de les pàlees del raquis, les dues aurícules de la base de les pinnes i els sorus coberts per un indusi enganxat al centre en forma de paraigues (peltat), que estàn disposats en dues files seguint el nervi central de la pinna, distribució que es repeteix a les aurícules.

El Polystichum falcinellum té facilitat per hibridar-se amb el Polystichum setiferum, generant un bellíssim híbrid amb un aspecte intermig, el Polystichum x maderense.

 

Imatge de l'híbrid Polystichum x maderense, de la magnífica pàgina web d'Andrew Leonard. La hibridació ha fet que les aurícules basals de les pinnes s'hagin transformat en dues pínnules peciolades.  Andrew Leonard´s Fern Site