dimarts, 7 de desembre de 2010

Dryopteris oligodonta, endèmica de Canàries

La Dryopteris oligodonta, anomenada pels canaris "Helecho macho", és l´única falguera de la família aspidiaceae endèmica de les Illes Canàries, encara que també ha estat descrita a l´Illa de Santo Antâo de l´Arxipèlag de Cabo Verde. El seu nom botànic està format per la combinació de quatre paraules gregues: dryos-pteris = roure-falguera, es a dir, falguera que viu davall els roures o falguera dels roures, per la tendència que tenen les falgueres del gènere Dryopteris a viure a l´ombra fresca i humida d´arbres planifolis (lauràcies i ericàcies a les illes macaronèsiques) i oligos-odonthos = poques-dents, en referència a les pinnes poc dentades de la falguera.

 Dryopteris oligodonta al bellíssim bosc de Laurisilva del "Sendero de las Vueltas de Taganana" al Parc Rural d´Anaga situat al nord de l´illa de Tenerife.

Vigorosa Dryopteris oligodonta a l´ombra d´un til o garoé, Ocotea foetens, al paradisíac Bosque de los Tiles de l´Illa de la Palma.

"Helecho macho" amb les arrels descalçades a l´ombra intensa d´un "viñátigo", Persea indica, al Bosque de los Tiles. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Hàbitat de la  Dryopteris oligodonta al bosc de laurisilva del Parc Rural d´Anaga a Tenerife.

Frondes noves d´una altra Dryopteris oligodonta al mateix hàbitat que l´anterior, creixent damunt un gruixat substrat format per les fulles i branques descompostes dels arbustos que li donen ombra.

Detall de l´anvers de les pinnes d'una fronda nova amb les dents arrodonides en escàs nombre que li donen el nom. Realment semblen una dentadura. Al veure aquesta imatge es comprèn el motiu pel qual Rodolfo Emilio Giuseppe Pichi Sermolli, el botànic florentí que la va descriure l´any 1951, li donà el nom de "oligodonta".

Revers de les pinnes amb els sorus inmadurs coberts per un indusi reniforme tipic del gènere Dryopteris. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Sorus madurs iniciant la dispersió de les espores. Es veu bé el detall de les dents de les pinnes i el reticulat verd dibuixat pels nervis de cada pínnula o dent.

Sorus amb els esporangis ja completament desplegats després de la dispersió de les espores. Les tres fotos anteriors amb les diferents etapes dels esporangis estan fetes a mitjan maig, la qual cosa significa que aquesta falguera va dispersant espores durant tot l'any.

 
Sorus de Dryopteris oligodonta vists al microscopi a 10 augments. En el sorus inferior es veu  un esporangi ja desplegat i a baix el revers del nervi central de la pinna amb tricomes glandulosos.

Detall dels tricomes glandulosos del nervi central de la pinna anterior vists al microscopi a 40 augments. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Pàlea del revers d´una pinna de Dryopteris oligodonta, formada per les carcasses transparents de cèl.lules seques i buides.

I per a acabar en aquesta foto es poden veure els pecíols de les frondes coberts per grans pàlees marrons  en forma d´abrig.

A l´Illa de la Gomera es va trobar un híbrid entre la Dryopteris oligodonta i la Dryopteris guanchica al qual se li donà el nom de Dryopteris x cedroensis.


4 comentaris:

  1. Molt bé, Joan. Són extraordinaris els teus comentaris sobre falgueres, molses i líquens. Per una altra banda, t'he de dir que no m'he extranyat gens perquè seguesc molt assíduament la teva pàgina i les teves intervencions a distints blocs ino conec un altre referent com tu a tot Internet. També m'agrada que acompanyis les teves intervencions en fotografies molt aclaridores del que dius. Enhorabona. Rafel.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Rafel. Ets molt amable.

    Joan

    ResponElimina
  3. aixó es impresionant son interesants

    ResponElimina
  4. se que neixen a partir dels poros i que és estrany que les voletes vagin en linia

    ResponElimina