diumenge, 12 de desembre de 2010

Dryopteris pallida ssp. balearica, endèmica de Mallorca

Al territori espanyol hi viuen tres Dryopteris endèmiques: el "helecho macho asturiano", Dryopteris corleyi, endèmic d´Asturies i Cantabria, el "helecho macho canario", Dryopteris oligodonta, endèmic de les illes afortunades més occidentals i per últim la Dryopteris pallida ssp. balearica, germana mallorquina de la Dryopteris pallida ssp. palllida, que viu al Mediterràni occidental.

Grup de Dryopteris pallida ssp. balearica a una encletxa de roques calcàries molt ombrívola i fresca orientada cap al nord a pocs metres del mar. Comparteix l'hàbitat amb un altre endemisme balear, la Sibthorpia africana, una scrophulariàcia que creix com una catifa de petites fulles arrodonides cobertes de pèls. Fotografia feta al març al Puig Fumat de la península de Formentor. (Doble clic damunt  la foto per a ampliar-la)

Fulles vellutades de Sibthorpia africana. Viu a llocs ombrívols, humits i frescs orientats cap al nord.

Mateix grup de Dryopteris pallida ssp. balearica un any després al juliol. És molt curiosa la tendència de l'àpex de les frondes a inclinar-se cap a un costat. Crida l'atenció l'absència de la Sibthorpia africana, les tiges de la qual s'assequen a l'estiu, rebrotant de nou amb les primeres pluges de la tardor.

Exemplar solitari creixent a una encletxa rocosa al Plà de Cúber de la Serra de Tramuntana. Un any després havía desaparegut per la depredació de les cabres asilvestrades, que s´han convertit en una plaga molt destructiva per als endemismes de Mallorca. El seu control fins a límits soportables es veu bloquejat pels interessos cinegètics, que mouen grans sumes de diners.

Petita Dryopteris pallida ssp. balearica creixent entre les pedres d'una paret de marge al Barranc de Biniaraix. El seu petit tamany és a causa de la contínua depredació de cabres i ovelles, que cada any es mengen les seves frondes més exposades, afeblint-la i obligant-la a rebrotar a l'estiu, quan cessen les pluges i el substrat sobre el qual creix s'asseca totalment durant quatre llargs mesos.

Típica fronda de Dryopteris pallida ssp. balearica de no més de 25 cms de longitud, amb el pecíol igual o major que la làmina, la qual te una forma clarament triangular deltoidea i un viu color verd clar. 

Sorus madurs amb la seva típica forma reniforme, propia de les falgueres del gènere Dryopteris. Foto feta al juliol en plena dispersió de las espores. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Detall dels sorus madurs amb l´indusi reniforme aixecat, deixant veure els esporangis com bolletes marrons a punt de desplegar-se per a dispersar les espores.

Bellíssim esporangi de Dryopteris pallida ssp. balearica amb el seu anell de cèl.lules vermelloses i grogues i la borsa transparent estripada i buida després de la dispersió de les espores.

I per a acabar les espores amb el perispori que les enrevolta i el seu bell color marró-terra, fotografiades molt fresques i ben hidratades. Una vegada dispersades es deshidraten parcialment i disminueixen un poc de tamany.  Si se sembren en un medi adequat, germinen amb facilitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada