diumenge, 12 de desembre de 2010

Dryopteris pallida subsp. balearica, endèmica de Mallorca

Al territori espanyol hi viuen tres Dryopteris endèmiques: la Dryopteris corleyi, endèmica d'Astúries i Cantabria, la Dryopteris oligodonta, endèmica de les illes Canàries més occidentals i la Dryopteris pallida subsp. balearica, germana mallorquina de la Dryopteris pallida subsp. palllida, molt més grossa, que viu al Mediterrani occidental.

Grup de Dryopteris pallida subsp. balearica a una encletxa de roques calcàries molt ombrívola i fresca orientada cap al nord a pocs metres de la mar. Comparteix l'hàbitat amb un altre endemisme balear, la Sibthorpia africana, una scrophulariàcia  que creix com una estora de petites fulles rodonenques cobertes de pèls. Fotografia feta al març al Puig Fumat de la península de Formentor. (Doble clic damunt  la foto per ampliar-la)

Fulles vellutades de Sibthorpia africana. Viu a llocs ombrívols, humits i frescs orientats cap al nord.

Mateix grup de Dryopteris pallida subsp. balearica un any després al juliol. És molt curiosa la tendència de l'àpex de les frondes a inclinar-se cap a un costat. Crida l'atenció l'absència de la Sibthorpia africana, les tiges de la qual s'assequen a l'estiu, rebrotant de nou amb les primeres pluges de la tardor.

Exemplar solitari creixent a una encletxa rocosa al Pla de Cúber de la Serra de Tramuntana. Un any després havía desaparegut per la depredació de les cabres assilvestrades, que s'han convertit en una plaga molt destructiva per als endemismes de Mallorca. El seu control fins a límits suportables es veu bloquejat pels interessos cinegètics dels terratinents propietaris de les muntanyes mallorquines, que mouen grans sumes de doblers. La cobdícia humana és insaciable. Ben poc els importa si desapareixen els nostres endemismes més escassos i bells.

Petita Dryopteris pallida subsp. balearica creixent entre les pedres d'una paret de marge al Barranc de Biniaraix. La seva petita mida és deguda a la contínua depredació de cabres i ovelles, que cada any es mengen les seves frondes més exposades, afeblint-la i obligant-la a rebrostar a l'estiu, quan cessen les pluges i el substrat damunt el qual creix s'asseca totalment durant quatre o cinc interminables mesos.

Típica fronda de Dryopteris pallida susp. balearica de no més de 25 cms de longitud, amb el pecíol igual o major que la làmina, la qual té una forma clarament triangular deltoide i un viu color verd clar, característiques que la identifiquen. 

Sorus madurs amb la seva típica forma reniforme (de ronyó), pròpia de les falgueres del gènere Dryopteris. Fotografia feta al juliol en plena dispersió de les espores. (Doble clic damunt la foto per ampliar-la)

Detall dels sorus madurs amb l'indusi reniforme aixecat, deixant veure els esporangis com a bolletes marrons a punt de desplegar-se per dispersar les espores.

Bellíssim esporangi de Dryopteris pallida subsp. balearica amb el seu anell de cèl·lules vermelloses i grogues i la borsa transparent esqueixada i buida després de la dispersió de les espores.

I per acabar les espores amb el perispori que les enrevolta i el seu bell color marró-terra, fotografiades molt fresques i ben hidratades. Una vegada dispersades es deshidraten parcialment i disminueixen un poc de grandària.  Si se sembren en un medi adequat, germinen amb facilitat.


Cap comentari:

Publica un comentari