divendres, 10 de desembre de 2010

Selaginella denticulata, la falguera molsa

Les falgueres del gènere Selaginella, juntament amb els Lycopodium i Isoetes, són les plantes vasculars més primitives i antigues que existeixen en l'actualitat sobre la Terra, doncs varen aparèixer uns 150 milions d'anys abans que els dinosaures, en ple període Carbonífer. Els seus avantpassats evolutius, les Lycophytes, varen arribar a aconseguir el tamany de grans arbres amb tronc i branques llenyoses cobertes de fulles fins a la base de la tija. Vivien sobre sòls pantanosos costaners en un clima tropical, la qual cosa els facilitava la seva reproducció per espores. Les restes d'aquestes extraordinàries plantes es varen transformar en els nostres majors dipòsits de carbó.

 
Selaginella denticulata brostant vigorosament al febrer damunt el substrat retengut entre varies pedres d´una paret de marge orientada cap al nord a l´ombra d´unes alzines.

La Selaginella denticulata té l'aspecte d'una molsa tapitzant amb tiges aplanades dorsoventralment, rastreres, que porten quatre files de fulles ovades de vora denticulada de diferent grandària segons la seva posició: les dues files més laterals són majors que les dorsals. Té tiges estèrils i tiges fèrtils amb esporangis anomenats estròbils. El seu genoma compta amb 18 cromosomes.

El seu creixement reptant i tapitzant li permet viure i colonitzar molts hàbitats, amb la condició que siguin frescs i ombrejats, encara que amb bastant llum, evitant el sol directe: superfícies i encletxes de roques i pedres, com epifita damunt troncs i branques d'arbres vells amb escorça rugosa i una mica de substrat, en forma gespitosa cobrint sòls permanentment humits, etc.. Juntament amb els líquens, les hepàtiques i les molses vertaderes amb les quals comparteix el mateix hàbitat, va formant substrat vegetal per descomposició de les capes més velles i juxtaposició d'una nova cada any, que creix sobre la capa descomposta de l'any anterior.

Brots tendres de Selaginella denticulata reptant damunt la superfície d'una roca molt humida i ombrejada a l'octubre. Alguns brots, en general els més vigorosos i erectes, són fèrtils i reben el nom d´estròbils, que significa brot amb esporangis. Les dues fotos anteriors estan fetes a la Vall de Sóller de l´Illa de Mallorca.

Selaginella denticulata tapitzant una roca regalimant de l´Illa de Madeira al maig. Aquesta espècie està distribuïda per tot el Mediterrani i la Macaronèsia, excepte l´Arxipèlag de Cabo verde.

Les fulletes dels brots estèrils, com el de l´esquerra, reben el nom de micròfils. Les dels estròbils o brots fèrtils, com el de la dreta, es diuen microsporofils si enrevolten un microsporangi amb micròspores masculines i megasporofils si enrevolten un megasporangi amb megàspores femenines.

Detall dels micròfils, que equivalen a les pinnes d´una falguera normal, vists al microscopi a 40 augments.

Petites espines o dentículs de la vora d´un micròfil vistes al microscopi a 100 augments. Aquestes espines li donen el nom de "denticulata".

Arrels de Selaginella denticulata, anomenats rizòfors, que li permeten fixar-se molt fort a l'escàs substrat sobre el qual viu i penetrar entre les encletxes de les roques cercant nutrients i humitat. Aquests rizòfors són molt útils per a propagar la Selaginella, la qual es multiplica facilment arrabassant un brot i sembrant-lo dins un  cossiol, per exemple, d'un bonsai com si de molsa es tractés. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)

Imatge macro d´un estròbil o brot fèrtil amb els esporangis masculins vermells o microsporangis a la part distal i els femenins grocs o megasporangis a la part proximal.

Microsporangis masculins d´un viu color vermell sang que contenen micròspores agrupades de quatre en quatre, és a dir, el que s´anomena un tétrade. Foto feta a 40 augments.

Diminutes espores masculines amb la seva curiosa estructura triangular (triletes). Tenen un viu color vermell recent dispersades, que va canviant a marró terra al oxidar-se. Foto feta a 400 augments.

Megasporangis femenins d´un viu color groc llimona amb tres o quatre grans megàspores al seu interior. Per a poder-los fotografiar vaig haver de tallar amb un bisturí molt fi les fulletes o megasporòfils que els enrevoltaven. Foto feta a 40 augments.

Megàspores femenines de Selaginella denticulata vistes al microscopi a 40 augments. Són deu vegades més grosses que les espores masculines o micròspores.

 
Una de les megàspores anteriors vista a 400 augments, els mateixos augments que a la foto de les micròspores masculines. És molt cridanera la diferencia en tamany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada