L'Asplenium x orellii deu el seu nom al botànic mallorquí Jeroni Orell Casasnovas (1924-1995) que el va trobar a una de les seves excursions botàniques per les muntanyes de Sóller, encara que després fou descrit i inscrit oficialment per a la ciència el 1969 pels botànics Lovis & Reichstein, els quals l'hi varen dedicar, ja que havia estat ell qui els havia ensenyat aquesta bellíssima falguera, fruit del creuament entre l'híbrid alotetraploide Asplenium majoricum i l'autotetraploide Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
Asplenium fontanum ---> X <--- Asplenium petrarchae ssp. bivalens
l
l
l
V
Asplenium majoricum ---> X <--- Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens
l
l
l
V
Asplenium x orellii
De tots els híbrids descendents de l'Asplenium majoricum, tal vegada l'Asplenium x orellii sigui el més abundant. Al seu genoma alotetraploide porta cromosomes de tres falgueres diferents: un 25% de l´Asplenium fontanum, un altre 25% de l'Asplenium petrarchae ssp. bivalens i el 50% restant de l'Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
Magnífic exemplar d'Asplenium x orellii creixent damunt un llit de molsa entre les pedres d'una paret de marge orientada cap al nord-oest a 90 msnm. Macroscòpicament té l´aspecte d'un Asplenium majoricum gegant amb el raquis negre.
Exemplar anterior vist de costat amb el detall de les frondes erectes exteses cap a la llum per la seva marcada heliofilia.
Un altre Asplenium x orellii creixent a la vessant nord-oest del Puig den Ramis de la Vall de Sóller.
Asplenium x orellii envoltat per diversos exemplars d'un dels seus progenitors, l'Asplenium majoricum, molt més petit i amb el raquis verd, mentre que el seu fill és clarament més vigorós i el seu raquis és negre excepte a la part més apical de la làmina.
Jove Asplenium x orellii creixent a una encletxa rocosa del Puig den Ramis acompanyat pel seu progenitor l'Asplenium majoricum.
Fronda nova d'Asplenium x orellii amb les característiques macroscòpiques típiques que el defineixen: frondes de port generalment erecte esteses cap a la llum, amb el pecíol molt més curt que la làmina, aquesta lanceolada o linear-lanceolada amb pinnes lobades gairebé idèntiques a les del seu progenitor Asplenium majoricum, decreixents en grandària les apicals i les proximals, les més amples amb dues pínnules basals; raquis negre o marró fosc com el del seu altre progenitor Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens, només verd a la part més distal de la làmina. Absència de tricomes o pèls glandulosos.
Una altra fronda típica d'aquest híbrid on s'aprecia bé la porció verda apical del raquis i la vora més o manco lobada de les pinnes. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
Vigorosa brostació a finals de febrer de l'híbrid de la primera foto. Es veu amb detall el trànsit de negre a verd del raquis i les dues pínnules basals de les pinnes més amples. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
Revers d'una fronda del vigorós exemplar de la primera foto amb el detall dels sorus inserits a les proximitats de la costa o nervi central de la pinna, excepte els que es troben dins les dues petites pínnules de la base d'algunes de les pinnes més grosses. L'indusi està parcialment aixecat, deixant veure els esporangis madurs iniciant la dispersió de les espores.
Detall dels sorus amb els esporangis ja completament desplegats després de la dispersió de les espores. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
L'Asplenium x orellii és un híbrid esteril amb les espores inviables i avortades, ja que en tenir cromosomes de tres falgueres diferents és pràcticament impossible que a la meiosi es formi una combinació cromosòmica compatible amb la vida. A la foto es veu un bellíssim esporangi amb les espores avortades a l'interior de la borsa transparent que fa les vegades d'úter, les quals no han pogut ser dispersades ja que estan parcialment descompostes, convertides en una pasterada aferradissa d'espores mortes.
Espores mortes i descompostes d'Asplenium x orellii, aferrades entre elles formant una pasterada negra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada