Marsilea strigosa. No està extingida!

Fou un error sense altra explicació que el no haver consultat els experts de les Illes Balears. Si ho haguessin fet, no l'haurien catalogada entre les plantes extintes a la Llista Vermella de la Flora Vascular Espanyola de l'any 2008. Afortunadament l'error fou ràpidament esmenat pels excel·lents botànics de la Universitat Balear. La Marsilea strigosa, doncs, segueix ben viva, perillosament amenaçada però viva, exposada, això sí, a la depredació del territori on té el seu hàbitat.

Aquesta falguera aquàtica viu dins basses temporals que es formen amb les primeres pluges de la tardor a depressions de la roca calcària. El seu cicle vital es completa en uns set mesos. Durant els restants cinc mesos roman en letargia estival en forma de rizomes enterrats en el llot ressec del fons de la bassa.

 

Bassa temporal plena d'aigua al febrer, envoltada de matoll mediterrani: ullastres, mates llentiscleres, estepes, albons, pins blancs, aladerns de fulla estreta, orquídies, crocus, esparregueres, romaníns, gageas, etc...

El seu cicle vital, doncs, s'inicia a finals de setembre o principis d'octubre, quan s'humiteja el llot de la bassa, la qual cosa desperta la Marsilea de la letargia estival. Dels entrenusos del seu rizoma brosten frondes de llarg pecíol que creixen cap a la superfície de l'aigua i, quan hi arriben, obren les seves quatre pinnes en forma de trèvol de quatre fulles, que aconsegueixen mantenir-se en flotació gràcies a l'emissió de diminutes bombolles d'aire pels estomes del revés de les pinnes. Mentrestant el rizoma va acumulant nutrients gràcies a l'energia dels rajos solars.

Frondes de Marsilea strigosa surant i realitzant la fotosíntesi a ple sol amb els seus rizomes enterrats dins el llot. Comparteixen la bassa amb els calapotins del calàpot Bufo balearicus.

Al març les gemmes dels entrenusos produeixen frondes fèrtils anomenades esporocarps amb esporangis plens d'espores, que romanen submergits dins el llot del fons de la bassa. A mitjan primavera els esporangis s'obrin i dispersen les espores dins l'aigua. Aquestes poden ser grosses i femenines, megàspores o petites i masculines, micròspores. Ràpidament germinen i de les megàspores neixen gametòfits femenins amb una oòsfera, que és fecundada per un anterozoide produït pels gametòfits masculins nascuts de les micròspores. De la oòsfera fecundada brosta un embrió amb una diminuta fronda i un esbós de rizoma, que en poques setmanes ha d'interrompre el seu creixement i entrar en letargia, ja que a finals de primavera la bassa s'asseca i la petitíssima Marsilea acabada de neixer roman enterrada dins el llot ressec, esperant que passin els llargs mesos de l'estiu mallorquí i arribin les primeres pluges de la següent tardor.

Mateixa bassa anterior a mitjan juny, ja completament seca, amb els rizomes de les Marsileas aletargiats per l'estivació. 

Damunt la superfície del llot ressec es poden distingir les petites petjades deixades pel pas d'aus limícoles, tortugues mediterrànies (Testudo hermanni) i conills, just abans d'assecar-se del tot.

Els experts botànics de la Universitat balear i els grups ecologistes duen molts d'anys reclamant als poders polítics la protecció d'aquests hàbitats tan fràgils i tan vulnerables a la cobdícia humana. Fins ara ningú els ha escoltat, i aquesta bellíssima falguera aquàtica, aquest petit gran tresor botànic, segueix any rere any complint amb el seu cicle vital, aliè al greu perill que corre la seva existència.