diumenge, 1 d’abril de 2012

Euphorbia margalidiana: viu tota sola a un illot

El diminut illot major de Ses Margalides, situat molt prop de la costa nord-oest de l´Illa d'Eivissa, alberga un tresor botànic únic, l´Euphorbia margalidiana, una planta extraordinària que va quedar aïllada sobre l'illot després de pujar el nivell del Mar Mediterrani fa milions d'anys i va evolucionar sofrint diverses mutacions per a adaptar-se a un hàbitat rocós extremadament sec, assotat per forts vents, amb un substrat molt escàs i salat per les contínues esquitxades de l'aigua marina i una intensa insolació sense la protecció de la més mínima ombra.

 Inflorescència d´Euphorbia margalidiana a finals de març. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls.

Els dos illots de Ses Margalides. L'escassa vegetació que es pot veure sobre l'illot major està formada gairebé exclusivament per uns 200 exemplars adults d´Euphorbia margalidiana de fins a un metre d'altura. A l'illot menor no hi viu cap exemplar d'aquest endemisme.

Illots de Ses Margalides molt prop de la costa eivissenca.

La fletxa senyala la situació exacta de Ses Margalides.

Els Illots de Ses Margalides estan situats al Mediterrani Occidental. Fa uns 6 milions d'anys, durant el Període Messiniense, la conca Mediterrània es va assecar gairebé completament i el que ara són dos illots envoltats per l'aigua eren llavors dues grans roques integrades al cim d'una muntanya que formava part del Massís Bètic-Rifeny. Després de canviar el clima i obrir-se l'Estret de Gibraltar, el mar Mediterrani es va omplir de nou d'aigua i el que eren muntanyes es vàren convertir en illes i illots, quedant l'avantpassat de la Euphorbia margalidiana aïllat de les seves congèneres d'Eivissa, que pertanyien segurament a l'espècie Euphorbia squamigera. L'aïllament en unes condicions tan adverses la va obligar a adaptar-se per a no extingir-se.

Totes les fotos que us mostr pertanyen a exemplars cultivats al magnífic Jardí Botànic de Sóller, situat a l´Illa de Mallorca, doncs l'accés als Illots de Ses Margalides està prohibit per la llei. A la imatge es veu un vigorós exemplar d'uns 80 centímetres d'altura iniciant la floració primaveral.

Les fulles de l´Euphorbia margalidiana són grosses de fins a 7 x 2´5 centímetres, glauques amb un color verd clar lleugerament blavós, lanceolades, amb l'àpex punxegut, de vora sencera i sense cap pilositat, és a dir, glabres.

Per a adaptar-se a les condicions d'extrema sequera de l'illot l´Euphorbia margalidiana va sofrir diverses mutacions transformant la seva tija llenyosa en crassa o suculenta acumulant en ella l'aigua de pluja, com fan els cactus i les plantes suculentes, per a poder suportar el llarg, tòrrid i ressec estiu eivissenc. A la imatge es veu la tija suculenta i el detall de la linea blanca del raquis de les fulles. Els diminuts puntets blancs són grans de pol·len de pi.

Revers d'una fulla d'un color verd més clar que l´anvers.

La floració s'inicia a finals de març. El nèctar produït pels cinc nectaris de les flors agrada molt a les formigues que són les seves polinitzadores a l'illot.

 Una altra formiga polinitzadora alimentant-se del ric nèctar d'una flor recent oberta.

Inflorescència d´Euphorbia margalidiana, anomenada pleoclasi, formada per cinc radis o ramificacions florals de fins a 7 centímetres de longitud amb l'extrem trifurcat, de vegades quinquefurcat, acabant amb una flor hermafrodita a l'extrem de cada subdivisió. La inflorescència o pleoclasi té bràctees pleoclasials el·líptiques, ovals o orbiculars, senceres i mucronades. Cada flor hermafrodita o pseudant (ciati) té bràctees dicasials que com les pleoclasials també són el·líptiques, ovals o orbiculars, senceres, mucronades, de vegades emarginades amb una osca a la punta de la bràctea. A la imatge es veu un petit insecte sense ales, que jo sospit que podria ser un depredador de formigues.

Un altre pleoclasi amb el detall de les bràctees pleoclasials. Les bràctees dicasials encara no s'han obert.

Imatge en detall amb tots els components d'una de les cinc divisions que formen el pleoclasi. Veiem les tres bràctees pleoclasials, en aquest cas molt àmplies, ovals i mucronades i per damunt la trifurcació amb tres ciatis o pseudants bracteats i un pseudant central sense bràctees, més avançat en la floració que els tres restants. Un ciati o pseudant és un grup floral hermafrodita format per cinc flors masculines i una femenina. Cada ciati o pseudant compta amb una base formada per 5 nectaris no apendiculats, el·líptics, enters i groguencs. Els nectaris envolten cinc flors masculines sense pètals cadascuna d'elles reduïda a un simple estam, les quals envolten al seu torn una única flor femenina que s'obre a l'extrem d'un llarg pedicel molt gruixat i està formada per un ovari trilocular de superfície berrugosa i a l'extrem tres estils femenins parcialment soldats. A la imatge es veu un insecte amagat darrera una bràctea dicasial de la mateixa espècie que el que es veu en una de les fotos anteriors. Sembla estar a l'aguait d'una formiga desprevinguda. Als pleoclasis amb algun d'aquests insectes no es veuen formigues.

A l'extrem de la flor femenina de l'esquerra s'aprecien molt bé els tres estils parcialment soldats per la seva base i la superfície berrugosa de l'ovari trilocular o tricarpelar que en madurar donarà lloc a un fruit amb tres compartiments plens de llavors el·lipsoides, llises i comprimides de color gris fosc o negres.

L´Euphorbia margalidiana està en greu perill d'extinció pel reduït nombre d'exemplars a la naturalesa i la petita àrea on creix que es redueix al cim de l'illot major d'unes vuit hectàrees. Per a evitar la seva extinció es cultiva amb èxit a diversos jardins botànics com el Jardí botànic de Sóller i el Jardí botànic Mar i Murtra i es conserven llavors als seus bancs de germoplasma. Està protegida per lleis autonòmiques, nacionals i internacionals.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada