Ophrys balearica, vestida de vellut negre

La bellíssima Ophrys balearica és l'única orquídia endèmica de les Illes Balears. Pertany al grup de l'Ophrys bertolonii i és cosina germana de l'Ophrys catalaunica. La negritud i amplària del seu label vellutat, la lluentor metal·litzada de la seva màcula de color granat i el ginostem en forma de caparrí d'ocell són unes quantes de les seves característiques més cridaneres.

Flor d'Ophrys balearica a principis d'abril. Aquest exemplar creix en plena Serra de Tramuntana a la falda d'una muntanya orientada cap al nord-oest. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per apreciar millor la seva bellesa.

Com ocorre en totes les orquídies, les seves flors no tenen nèctar i atreuen els seus pol·linitzadors amb dues estratègies d'imitació o engany: una estructural que imita la forma i els colors d'una femella receptiva i una química a través de l'emissió de feromones sexuals pràcticament idèntiques a les de l'insecte femella. Cada orquídia té un pol·linitzador específic, encara que de vegades en pot tenir varis. Hi ha també pol·linitzadors especialitzats en el gènere Ophrys que copulen indistintament amb diferents espècies del mateix gènere, donant lloc amb relativa freqüència a bellíssims híbrids interespecífics. El pol·linitzador és sempre un mascle. 

Les orquídies, a través de milions d'anys d'evolució, després de l'assaig de nombroses mutacions experimentals, han aconseguit imitar amb tanta perfecció les femelles dels himenòpters pol·linitzadors, en general abelles i borinos, que els mascles se senten atrets de forma irresistible per les seves flors i copulen amb elles com si es tractàs de vertaderes femelles. En fer-ho, en el frenesí de la còpula, els dos pol.linis carregats de pol·len s'aferren al cap o l'abdomen de l'insecte. Una vegada acaba la còpula el mascle vola a la recerca d'una altra femella, que lògicament espera que sigui vertadera, però pel camí es troba amb l'irresistible perfum de les feromones d'una altra falsa femella i torna a caure en l'engany. Copula amb la segona falsa femella i en el frenesí de la còpula els pol.linis que duia aferrats procedents de la primera flor deixen caure el pol·len o directament s'aferren a la cavitat estigmàtica del ginostem i la segona falsa femella queda fecundada. L'engany ha estat un èxit i l'orquídia ja té assegurada la següent generació.

Ophrys balearica iniciant la floració a principis d'abril. Es veuen bé les fulles basals i una fulla caulinar a la tija.

Fulles basals de l´Ophrys balearica anterior.

 Poncella obrint-se a principis d'abril.

A la primavera sol ploure molt poc a les Illes Balears. Cada quatre o cinc anys es produeix una sequera terrible. Deixa de ploure a finals de gener i no torna a caure una pluja mínimament acceptable fins a finals de setembre o principis d'octubre. En aquestes condicions tan extremes l'Ophrys balearica només compta amb les reserves acumulades al seu diminut tubercle i per florir ha de reabsorbir l'aigua i els nutrients de les seves fulles basals. A la imatge veim un exemplar sense fulles a finals d'abril. El tubercle ha reabsorbit tot el contingut de les fulles i l'ha enviat cap a les flors realitzant un esforç titànic per aconseguir produir llavors i assegurar així la següent generació. 

 Per posar a prova encara més la pobra orquídia, l'absència de pluges impedeix que l'herba brosti, els conills i llebres no troben res per menjar i aleshores s'alimenten de les petites fulles basals de les orquídies, just en el moment en què la tija floral ha de començar a créixer. Si la sequera persisteix, tot l'esforç realitzat per la nostra bellíssima orquídia balear no serveix per res i els conills es mengen també les flors. Es perd així tota una generació de futures Ophrys balearica. Sota terra queda el tubercle malmès que s'asseca i desapareix. 

 Amb un poc de sort, de vegades no es perd tot, l'orquídia recorre al darrer dels seus recursos per a sobreviure i el vell tubercle abans d'assecar-se produeix un o dos tubercles diminuts al seu voltant, que floriran al cap de dos anys. 

 No obstant això, no acaben aquí les calamitats de la nostra Ophrys balearica, ja que de vegades fins i tot els seus tubercles són víctimes de la depredació de les rates i conills, que ensumen la terra i quan oloren els tubercles, graten, els desenterren i se'ls mengen, malmetent de forma definitiva tot l'esforç titànic de l'orquídia més guapa de les Illes Balears.

Per posar a prova encara més la seva capacitat de supervivència, totes les orquídies de les Illes Balears han de suportar la depredació de les ovelles i en les darreres dècades la infernal plaga de cabres assilvestrades que si no troben herba i brots tendres de les seves plantes preferides, recorren a les fulles basals i les tiges florals de les orquídies, impedint que floreixin i produeixin les llavors de la següent generació.

 A les finques sotmeses al pasturatge intensiu de les ovelles és molt difícil trobar orquídies. Aquestes es veuen recloses a les garrigues i pinars on les ovelles rarament solen pasturar, ja que prefereixen alimentar-se de l'herba rala que creix als espais oberts amb escassa vegetació arbòria i arbustiva. Les cabres, per contra, prefereixen brostejar els brots tendres dels arbusts de garriga i la seva voracitat insaciable no respecta les petites tiges florals de les orquídies, accelerant dramàticament la progressiva desaparició d'aquestes bellíssimes plantes, especialment a les zones muntanyenques de Mallorca.

En justícia cal dir que a la majoria d'orquídies dels gèneres Ophrys, Orchis, Anacamptis, Himantoglossum i Serapias els afavoreixen una brostejada i un pasturatge lleugers que mantenguin obertes les clarianes de les garrigues i pinars, ja que aquestes plantes són àvides de la llum solar, la necessiten perquè les seves flors siguin visibles als ulls dels seus pol·linitzadors. Sense rajos ultraviolats incidint damunt les flors aquests no són capaços de veure-les, han d'orientar-se només pel perfum de les feromones que emet la flor i moltes vegades la pol·linització no es produeix i els ovaris de les flors queden buits i s'assequen sense produir llavors. Per aquest motiu el pasturatge moderat des de finals de la primavera fins a principis de la tardor no només no els perjudica sinó que afavoreix l'entrada dels rajos solars i la posterior producció de les llavors de la següent generació per perpetuar l'espècie.

Encara que no plogui en les fresques matinades de primavera la rosada cobreix d'humitat les flors de l'Ophrys balearica i l'ajuda a suportar la sequera extrema de les nostres illes.

Record l'emoció que vaig sentir fa uns quants anys, mentre fotografiava les flors acabades d'obrir d'una Ophrys balearica a una garriga litoral molt assolellada del nord-oest de Mallorca, quan de sobte va aparèixer un renouer borino negre, tan negre com el label de l'orquídia, atret per la irresistible aroma de les falses feromones i es va llançar damunt una flor copulant amb ella d'una forma frenètica. Sabedor del gran valor documental d'una fotografia de la còpula del borino pol·linitzador amb la flor de la Ophrys balearica, li vaig fer totes les fotos que vaig poder en els escassos segons que va durar aquell frenesí, sense percatar-me que la meva càmera digital no estava en mode macro. Ja de tornada a casa, vaig passar les fotografies a l'ordinador i el meu disgust va ser gros en comprovar que totes havien sortit borroses i desenfocades.

Amb un bany matutí tan refrescant aquesta flor sembla esperar ansiosa la visita del seu amant pol·linitzador negre.

Imatge d'una flor d'Ophrys balearica amb els detalls de la seva anatomia. L'estratègia d'engany és tan perfecta que la flor té un petit apèndix groc a l'extrem del label, anomenat apicle, que serveix perquè l'himenòpter s'orienti en la còpula, és a dir, que sàpiga on té l'extrem de l'abdomen la falsa femella amb l'obertura per introduir-hi el seu òrgan copulador. La flor també ha desenvolupat dos falsos ocels de femella, un a cada costat de l'obertura de la cavitat estigmàtica. D'aquesta manera l'orquídia aconsegueix que el mascle adopti la postura correcta i introdueixi el seu cap amb els pol.linis adherits a ell a la cavitat estigmàtica del ginostem on estan els òrgans femenins receptors del pol·len.

Fruits d´Ophrys balearica en forma de càpsules erectes i oblongues amb nombroses llavors diminutes en el seu interior que són dispersades pel vent i l'aigua de pluja.

Com ocorre en totes les orquídies, les llavors per germinar han de trobar un fong simbiont que alimenti la plàntula en les primeres etapes de la germinació, ja que no tenen reserves de nutrients, són una simple cèl·lula germinal, un òvul fecundat envoltat per un fi embolcall de cèl·lules que el protegeixen. Si la llavor té sort i cau prop d'una espora acabada de germinar del seu fong micorriza específic, els filaments del micel·li del fong la detecten, l'enrevolten com una teranyina en una abraçada de cooperació mútua i estimulen la seva germinació segregant una hormona que desperta la cèl·lula germinal de la seva letargia. Com que no té reserves nutricies, l'embrió de l'orquídia en les seves primeres divisions cel·lulars ha de rebre els nutrients proporcionats pels filaments del micel.li. Només així és capaç de continuar amb el procés de la germinació. Quan la plàntula de l'orquídia emeti les seves primeres arrels es formarà una unió molt íntima amb el micel·li, una simbiosi mutualista, un matrimoni de conveniència que durarà tota la vida de l'orquídia. Els filaments del fong proporcionen aigua i minerals a les arrels i aquestes li tornen el favor subministrant-li els hidrats de carboni sintetitzats pels cloroplasts de les fulles amb la fotosíntesi.