dissabte, 14 d’abril de 2012

Anagallis arvensis, desfilada de models

L'Anagallis arvensis és una herba de cicle anual de la família de les Primulaceae relativament abundant a camps de cultiu, camins rurals, clarianes de garrigues i pinars, cunetes de les carreteres, marges d'horts i jardins i zones costaneres. Aproximadament el 70% de plantes produeixen flors de color blau marí i el 30% restant flors vermell-ataronjades. No obstant això no és gens difícil trobar qualque exemplar híbrid o mutant amb flors d'altres colors: blanques, rosades, cels, fuchsies....

 Imatge combinada amb flors de sis colors i sis dissenys. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

L'Anagallis arvensis de flors blaves és la més freqüent. 

Les flors d'un intens color blau marí ressalten molt damunt el verd clar de les fulles.

Cada flor té cinc pètals blaus amb estriacions divergents, com si fossin petits ventalls pai-pai. Al centre adquireixen un bell color fuchsia. Els cinc estams sobresurten uns mil·límetres per damunt la flor i acaben en unes cridaneres anteres grogues.

  L'Anagallis arvensis és molt resistent a la sequera. Com tots els éssers vius la seva finalitat en la seva curta vida és perpetuar l'espècie. L'exemplar de la imatge, davant la falta d'aigua en la resseca terra on està arrelat, ha reduït les seves fulles a simples acícules filiformes per estalviar aigua i destinar la poca que té a les seves set magnífiques flors, de les quals sortiran les llavors de la següent generació.

La varietat de flors vermell-ataronjades és menys abundant.

Igual que en les flors blaves, en les vermell-ataronjades els pètals també tornen fuchsies al centre de la flor. Es veuen molt bé les cinc anteres grogues dels estams.

No és gens difícil trobar les dues varietats creixent juntes. De vegades estan tan entremesclades que semblen una sola planta amb flors de dos colors. No obstant això, si seguim cada brot fins a les arrels, veurem que es tracta de plantes diferents.  

Trobar un exemplar de flors albines és tota una sorpresa, un cop de sort.

Els pètals són blancs amb un lleuger tint rosat i al centre de la flor presenten un intens color blau marí. A la imatge es distingeix molt bé el llarg pistil vermell-fuchsia que sobresurt lleugerament per damunt les cinc anteres grogues dels estams.

Aquesta Anagallis arvensis tenia flors de diferents tonalitats blau-cel, algunes gairebé blanques. Al centre presentaven un cridaner color fuchsia.

En aquesta imatge es pot veure una flor albina amb el centre rosat molt més clara que les anteriors. La flor blava pertanyia a una altra planta.

Existeix també una varietat de flors d'un intens color rosat amb el centre vermell.

Una altra flor rosada en la qual es poden veure tots els detalls. Les flors de l'Anagallis arvensis creixen damunt un pedicel la longitud del qual oscil·la entre 8 i 45 mil·límetres, més llarg que la fulla axil·lar de la qual sorgeixen. A la imatge, just darrere els pètals, s'aprecien les cinc dents lanceolades acuminades del calze que està profundament dividit.

I finalment la varietat de flors fuchsies, la més guapa i estranya. Jo m'atreviria a dir que és un híbrid intermig entre la varietat de color blau-marí i la varietat vermell-ataronjada. Recoman ampliar la foto amb un doble clic per apreciar millor els detalls.

Diversos brots de l´Anagallis arvensis anterior. Les tiges d'aquesta primulàcia poden arribar a mesurar fins a 70 centímetres. Les fulles són oposades, sessils, ovado-oblongues, de vegades lanceolades. Al revers presenten amb freqüència punts marró-negrencs. A la imatge s'aprecia molt bé el detall dels pedicels de les flors sorgint de l'aixella o unió de cada fulla amb la tija.

Les flors de color fuchsia, vistes de prop, són sens dubte les més guapes. Els pètals tenen una tonalitat intermitja entre les dues varietats més abundants i el centre de la flor adquireix un intens color vermell-sang.


4 comentaris:

  1. Molt interessant. No coneixia individus amb flors roses o fucsies. Vaig llegir en un llibre (Les plantes bioindicatrices) que el color blau o vermell depèn del pH del sòl. Quan està al límit, trobem plantes que porten flors blaves i vermelles.
    Gràcies pel teu blog!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per la teva aportació, Càrol. Salutacions cordials.

      Suprimeix
  2. Quina sorpresa! No sabia que hi hagués tants de colors. La blava i la taronja les veig cada dia (en aquesta època), perquè a ca nostra n'hi ha. Ara em fixaré més, a veure si en trob de les altres. El que aprenem amb tu no té preu. Moltes gràcies!
    Carme Burg

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Carme. Tant de bò tenguis sort i trobis flors híbrides o mutants. Són petites joies.

      Suprimeix