Litchi chinensis, el bombó de la Xina

Als restaurants xinesos de tot el món el serveixen com a postres en almívar. Si no l'heu tastat mai, us recoman que el demaneu encara que no estigui a la carta. És un fruit molt exòtic i absolutament deliciós, sobretot en fresc acabat de collir de l'arbre.

Fruits madurs de litxi a finals de juliol.

Durant les últimes dècades la importació d'aquest deliciós fruit asiàtic ha anat augmentant progressivament i cada vegada és més fàcil trobar-lo a les fruiteries dels països occidentals. Encara que l'origen d'aquest arbre és la Xina meridional, a Europa la majoria de fruits importats procedeixen de Madagascar, Israel, Brasil i Sud-àfrica. Es conrea des de l'antiguitat a Àsia, sobretot a la Xina, i també a l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Filipines, Tailàndia, Indonèsia, Malàisia, Birmània i sud del Japó. En els últims anys s'ha estès el seu cultiu a molts altres països de tot el món, especialment a Sud-àfrica, Madagascar, Israel, Austràlia, Brasil, Mèxic i als Estats Units (Califòrnia, Florida, Texas i Hawaii). La conca mediterrània té un clima ideal per al seu cultiu, per la qual cosa és probable que en les dècades vinents es vagi conreant cada vegada més al nord d'Àfrica, a Itàlia i al sud i est de la península Ibèrica, sobretot a Andalusia i a la costa llevantina.

Litchi chinensis de desset anys sembrat a la primavera de l'any 1995 a un hort de tarongers de Mallorca. Pertany a la cultivar Early Large Red, molt conreat a la Xina des de fa milers d'anys. És un arbust molt productiu que no sol superar els quatre metres d'alçada. La foto es va fer a mitjan març de l'any 2012. L'arbre acabava de superar tres setmanes de fred intens en les quals va romandre cobert per una capa de neu de 7 centímetres durant cinc dies. Quan la neu es va fondre, les fulles i les poncelles florals estaven intactes.

Aspecte de les fulles i les poncelles florals després de la gran nevada de febrer de 2012. Les fulles del litxi estan adaptades als climes plujosos. La seva superfície repel·leix l'aigua i la seva disposició pendular facilita el ràpid lliscament de la pluja, la qual cosa impedeix que les branques es trenquin sota el pes de l'aigua durant les fortes tempestes tropicals.

Com ocorre amb moltes altres plantes, hi ha una petita polèmica amb el seu nom científic, ja que va ser descrit i registrat per dos botànics diferents en un interval de pocs anys. En 1782 el botànic francès Pierre Sonnerat el va registrar com a Litchi chinensis i nou anys després, en 1791, el botànic alemany Johann Friedrich Gmelin el va registrar com a  Litchi sinensis. La diferència està en només dues lletres i ambdós noms signifiquen el mateix: Litxi de la Xina. Segons les normes internacionals de nomenclatura d'espècies preval sempre el primer nom registrat, per la qual cosa el seu nom científic ha de ser Litchi chinensis Sonn.

Mateix litxi anterior quatre anys enrera el maig de 2008 en plena floració.

 Malgrat ser considerat un arbre tropical, resulta molt curiosa la seva necessitat de fred intens amb temperatures inferiors a +5 ºC, però superiors a -3 ºC durant diverses setmanes perquè les seves gemmes es transformin en brots florals. Per sota de -4 ºC el litxi sofreix cremades greus i mor a -5 ºC. Als hiverns càlids amb temperatures suaus sense gelades les gemmes es transformen en brots vegetatius i a la primavera el litxi no floreix, només creixen branques i fulles. Aquesta primavera de 2012, després de la intensa nevada de febrer, el meu litxi està carregat de poncelles i no es torbarà a obrir les primeres flors. Esper una gran collita de fruits a l'agost.

Flors de Litchi chinensis amb una abella pol·linitzadora libant el nèctar.

 El Litchi chinensis floreix en raïms amb centenars de flors diminutes.

Pertany a la família de les Sapindaceae. És l'únic representant del gènere Litchi. Es distingeixen tres subespècies: 1--Litchi chinensis subsp. chinensis que creix a la Xina meridional, Bangladesh, Vietnam i Cambodja amb branques primes, totes les flors amb 6 estams i escorça dels fruits llisa o amb protuberàncies de menys de 2 mm; 2--Litchi chinensis subsp. philippinensis que viu a Filipines i Papua Nova Guinea amb branques primes, flors amb 6 o 7 estams, fruits ovalats amb l'escorça coberta de protuberàncies punxegudes de menys de 3 mm i rarament conreat; i 3--Litchi sinensis subsp. javensis, que només es coneix conreat a Malàisia i Indonèsia amb branques gruixades, flors amb 7 a 11 estams i fruits de superfície suau amb protuberàncies de menys d'1 mm.

Les flors estan formades per un disc basal blanc-rosat o blanc-verdós del que sorgeixen 6 estams blancs molt llargs i divergents amb una petita antera ovoidal de color beix al seu extrem. Al centre del disc es troba el gineceu femení amb dos carpels. Envoltant els òrgans reproductors hi ha diversos nectaris que produeixen un nèctar que atreu molt a les abelles. No té pètals.

El litxi té flors polígames, és a dir, que encara que totes més o menys presenten òrgans masculins i femenins a la mateixa flor, n'hi ha que només actuen com a femelles amb el pistil i els dos ovaris ben desenvolupats i els estams masculins sense desenvolupar, unes altres només actuen com a masculines amb els estams ben desenvolupats i el pistil i els dos ovaris sense desenvolupar i per fi n'hi ha d'hermafrodites completes amb tots els òrgans reproductors ben desenvolupats. En certa manera l'existència d'aquesta variabilitat en les flors té la finalitat de fomentar la pol·linització creuada, encara que el litxi sigui autofèrtil.

Fruits encara verds a principis de juliol.

Litxi carregat de fruits madurs l'agost de 2008. Aquest any l'hivern va ser molt fred i el meu petit litxi em va regalar una gran collita de més de 9 quilos de fruits grossos i sucosos.

Detall de les branques amb fruits madurs.

El Litchi chinensis necessita regs abundants durant els mesos més secs de l'estiu mallorquí. La terra calcària li produeix clorosi moderada sobretot als arbres molt joves. Aquest problema se soluciona fàcilment aportant a l'arbre a la tardor dues senalles de compost o de fems de cavall, conill, cabra o ovella que acidifica la terra i a finals de l'hivern un poal d'aigua amb Quelat de ferro ben repartit damunt la terra a mig metre de la soca.

Fruits de litxi en distints graus de maduració.

Detall dels fruits anteriors.

Magnífics litxis al seu moment òptim de maduració.

Aril blanc i sucós dels fruits anteriors després de retirar la clovella.

Els pinyols de Litchi chinensis germinen amb gran facilitat. S'han de sembrar immediatament després de treure'ls del fruit, perquè si s'assequen, perden ràpidament la capacitat de germinació. No recoman comprar aquestes llavors per internet, ja que en general arriben ja passades i no germinen. El mateix ocorre amb els pinyols del longan, Dimocarpus longan, una altra sapindàcia com el litxi.