Pteris incompleta: una falguera espectacular

Està en perill d'extinció

La vaig veure per primera vegada a un barranc molt humit i ombrívol davall les tupides capçades d'un bosc de laurisilva, situat a la vessant nord del Monte Carneiro de la petita illa açoriana de Faial. Era un vell exemplar gegantí amb llargues frondes de negres pecíols esteses cap a l'escassa llum que es filtrava entre les fulles de la coberta del bosc. L'ambient era molt humit, feia olor de terra bona i l'exuberant vegetació em transportava a temps passats, quan la natura era encara un paradís.

Magestuosa Pteris incompleta a l'illa de Faial. Les seves frondes superaven els 150 cms. de llargària. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

Davallant pel caminoi de les Voltes de Taganana en ple Parc Rural d'Anaga, situat a l'extrem nord de l'illa de Tenerife, em vaig trobar amb aquesta bella Pteris incompleta plena de vida, brostant vigorosament frondes noves a principis de maig.

Pteris incompleta pertany a la família de les Pteridaceae i viu a tota la Macaronèsia (Canàries, Açores i Madeira, excepte Cap Verd), al nord del Marroc (Tànger) i a dues localitats de la Península Ibèrica: al Parc natural dels Alcornocales a la província espanyola de Cadis i a la Serra de Sintra a Portugal prop de Lisboa. És una falguera molt escassa i està catalogada en perill d'extinció a la Llista Vermella de la Flora Vascular Espanyola.

Imatge propera de les grans frondes de la Pteris incompleta anterior. L'àpex de la làmina i de les pinnes és caudat o acuminat, és a dir, allargat i estret en forma de coa o cauda. La làmina té les pinnes pinnatisectes a l'àpex, bipinnatisectes a la part mitjana i tripinnatisectes a la base. El raquis és verd. El pecíol té un cridaner color negre atzabeja i és més curt que la làmina.

En aquesta imatge es veuen bé els pecíols negres de les frondes. Vaig fotografiar aquesta jove Pteris incompleta al Vulcao dos Capelinhos, situat a l'extrem nord de l'illa de Faial de l'Arxipèlag de les Açores, on va tenir lloc la darrera erupció volcànica en territori portuguès el 1957.

Pinnes linear-lanceolades que s'inserten oblíquament al raquis de la làmina en forma alterna o suboposada.

Les pínnules són lleugerament falcades (en forma de falç) i no peciolulades (no tenen pecíol) i s'inserten amb una àmplia base en forma obliqua al raquis de la pinna.

Els sorus són tal vegada la part més bonica i identificativa de la Pteris incompleta. Estan situats a la vora de les pínnules, sent major el sorus del marge basal. El seu nom "incompleta" es deu al fet que, a diferència de la majoria de Pteridaceae, els sorus de la Pteris incompleta no ocupen tota la vora de la pínnula, sinó només entre 1/5 i 2/3 de la mateixa. Cada sorus està cobert per un pseudoindusi sencer, escariós i persistent d'un color blanc-grisenc. A la imatge es veuen els esporangis madurs guaitant per davall el pseudoindusi després de desplegar-se explosivament per a dispersar les espores. Recoman ampliar la foto amb un doble clic.

Esporangi de Pteris incompleta ja desplegat després de la dispersió de les espores. Es veu la membrana esqueixada de la bossa on s'han format les espores, que han estat alimentades per l'anell de cèl·lules d'un cridaner color vermell foc que fa la funció de placenta.

Espores de Pteris incompleta mesurades en micres. Són tetraèdriques i muricades, és a dir, amb la superfície plena de púes o agullons.