dissabte, 31 de desembre de 2011

Christella dentata: nascuda per a sobreviure

Mentre s´extingeix a Espanya, envaeix nous territoris.

La falguera Christella dentata, també anomenada Cyclosorus dentatus, Cyclosorus nymphalis i Thelypteris dentata, té una àmplia distribució tropical i subtropical, especialment a Austràlia, Nova Zelanda, Polinèsia, Àfrica subsahariana, Madagascar, arribant en el seu límit més septentrional a les Illes de la Macaronèsia (Açores, Canàries, Madeira, Cap Verd), sud de la Península Ibèrica, sud d'Itàlia i Creta. 

La facilitat del seu cultiu com a planta de jardí li ha permès dispersar les seves espores i assilvestrar-se en nous territoris amb un clima favorable, especialment a Amèrica. A Hawaii va ser introduïda en 1887 i en pocs anys es va assilvestrar amb tant d´èxit que ara és una de les falgueres més abundants en aquelles illes. Allà s´hibrida amb relativa facilitat amb l'endèmica Christella cyatheoides, donant lloc a un híbrid triploide estèril.

  Christella dentata creixent a un barranc humit i ombrívol a la cara nord del Monte Carneiro situat a l´Illa de Faial de l'Arxipèlag de les Açores. Al seu voltant es pot veure una catifa de fulles de l´alòctona assilvestrada americana Tradescandia fluminensis, anomenada vulgarment amor d'home.

L'any 2002 es va donar per extingida l'única població coneguda de Christella dentata a la Península Ibèrica, concretament al Parc Natural dels Alcornocales de Cadis, molt prop de l'Estret de Gibraltar. Els tècnics de la Conselleria de Medi ambient d'Andalusia sabien que els últims exemplars coneguts estaven en molt mal estat, molt afeblits, sense brostar frondes noves i amb les frondes velles molt deteriorades. En ser una falguera amb un rizoma rastrer molt resistent que rebrota amb facilitat després de perdre les frondes quan les condicions d'humitat i temperatura tornen a ser favorables, confiaven que així ocorregués, però aquell any 2002 quan vàren anar a comprovar el seu estat ja no vàren trobar cap Christella dentata. Les seves frondes i rizomes s'havien descompost i havien desaparegut entre la fullaraca del sotabosc.

La Christella dentata es va originar com a espècie en el Terciari. La seva màxima expansió va tenir lloc quan Europa gaudia d'un clima tropical càlid i humit amb selves exuberants. El posterior refredament progressiu del clima europeu va anar extingint la Christella dentata del nord cap al sud i la va obligar a recloure's als boscos de laurisilva de la província de Cadis, semblants als de la Macaronèsia, amb un clima subtropical permanentment humit.

Uns anys abans ja s'havia donat per extingida a Galícia l'altra població peninsular coneguda de Christella dentata que creixia al costat de surgencias termals damunt murs de granit a la província d'Orense. L'aigua calenta termal li havia permès sobreviure gairebé miraculosament durant milions d'anys, mentre al seu voltant els seus congèneres desapareixien fulminats pel fred i la sequera.

Així doncs la Christella dentata ibèrica ja no existia, s'havia extingit irremeiablement. No obstant això, després de la decepció inicial, els tècnics andalusos vàren reaccionar, no es donàren per vençuts i volgueren provar un darrer i desesperat recurs. Al novembre de l'any 2002 vàren recollir el substrat superficial del terreny on havia viscut la darrera població gaditana i el vàren dur al Laboratori de Propagació Vegetal del Viver de San Jerónimo, els tècnics del qual, assessorats per científics de la Universitat de València, vàren sembrar aquell substrat en un mitjà i unes condicions de temperatura i humitat ideals per a la germinació de les hipotètiques espores de Christella dentata que hi pogués haver encara viables.

La perspicàcia dels tècnics andalusos donà els seus fruits i al cap de dos anys, al setembre de l'any 2004, es va produir l'anhelat miracle. Unes diminutes Christellas vàren germinar entre l'embull de fongs, molses, algues i altres falgueres sorgides de les nombroses i variades espores contingudes al substrat. Eren tan petites que vàren haver d'esperar set mesos al fet que creixessin per a agafar unes mostres de les seves frondes i analitzar-les per a confirmar la seva identitat. 

Jove Christella dentata cultivada al Jardín botánico del Aljibe situat al municipi d´Alcalá de los Gazules a la província de Cadis.

Quan assoliren la maduresa, els tècnics vàren cultivar les seves primeres espores i vàren obtenir nombrosos exemplars, de manera que a l'abril de l'any 2006 vàren poder sembrar al seu antic hàbitat les deu primeres Christella dentata salvades de l'extinció. La repoblació va ser un èxit rotund. Actualment els exemplars sembrats sumen diverses dotzenes i per a protegir tan preuat tresor la ubicació exacta es manté en secret. Es troben en una propietat privada el propietari de la qual col·labora activament en la seva conservació.

Una vegada assegurada una població estable en el seu medi natural, el Govern andalús va procedir a enviar diversos exemplars de Christella dentata a tots els jardins botànics d'Andalusia, per a que els cultivassin i guardassin les espores als seus bancs de germoplasma, garantint així encara més la seva supervivència.

Fronda tendra de la Christella dentata anterior. Crida l´atenció el intens color verd clar que és més fosc als ejemplars adults.

A la part baixa d'aquesta imatge es veu una Christella dentata adulta parcialment coberta per un Athyrium filix-femina. La foto es va fer al Monte Carneiro situat a l´Illa açoriana de Faial. Al costat de les dues falgueres es pot veure una espècie invasora, Hedychium gardnerianum, una planta de jardí originària de l'Himàlaia que a les Açores s'ha assilvestrat amb tant d´èxit que, igual que a Nova Zelanda i Hawaii, ha acabat convertida en una incontrolable plaga vegetal.

Mateixa Christella dentata anterior vista d'aprop. A la fronda es pot veure el detall de les dues pinnes basals els àpexs de les quals es dirigeixen cap amunt dibuixant una V ampla, mentre que les altres pinnes estan en un mateix plànol horitzontal. Crida també l'atenció la punta acuminada o caudada de la làmina, la qual s'estreny bruscament i acaba en un llarg i punxegut àpex. Les pinnes laterals també tenen l'àpex acuminat o caudat. Un altre detall cridaner és la major grandària de les pinnes centrals respecte a les basals. A les frondes dels exemplars joves aquests detalls no estan tan definits.

Fronda d'una jove Christella dentata d'un viu color verd clar. Crida l'atenció el raquis gris de la làmina que és verda a l'àpex i es va enfosquint progressivament a mesura que s'apropa al pecíol, el qual és gairebé negre. Es veuen les dues pinnes basals més petites i disposades en forma de V ampla. Les frondes poden superar els 70 centímetres de longitud.

Raquis de color gris molt fosc gairebé negre que es continua amb el pecíol del mateix color. Com la resta de la fronda està cobert de pèls o tricomes..

Pinnes linear-lanceolades i acuminades de Christella dentata. El marge està xapat de manera que les divisions arriben a la meitat del semilimbe (pinnatifides) o bé aprofundeixen una mica més sense arribar al raquis (pinnatipartides). Les pínnules estan disposades oblíquament sobre el raquis de la pinna i tenen l'àpex arrodonit.

Fronda nova de Christella dentata a principis de maig.

Sorus madurs a finals de desembre.

Els sorus de Christella dentata són orbiculars i estan situats damunt els nervis de les pínnules, equidistants del marge i del nervi mitjà. L´indusi és reniforme i està cobert de pèls rígids. A la foto no es veu, doncs ja s'ha aixecat per a permetre que els esporangis es despleguin i dispersin les espores.

Sorus anteriors en els quals es veu l´indusi ja sec i arrufat i els cridaners esporangis com petites bolletes negres. Es veuen molt bé els pèls o tricomes, sobretot damunt el raquis de la pinna i els nervis de les pínnules.

Microfotografia d´un sorus madur amb els esporangis en plena dispersió de les espores.

Esporangi de Christella dentata vist al microscopi a 400 augments. La borsa transparent ja parcialment esqueixada encara conté les espores.

Un altre esporangi de Christella dentata amb la borsa transparent ja completament esqueixada i buida.

Els pels o tricomes que cobreixen la làmina en toda la seva superfície poden ser curts i llargs. A la foto es veu un tricoma llarg vist al microscopi a 400 augments.

Tricoma curt de Christella dentata amb una espora.

Espores papiloses de Christella dentata mesurades en micres.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada