diumenge, 11 de desembre de 2011

Geranium maderense: la seva bellesa enamora als jardiners

La seva vida és curta, entre dos i quatre anys, però després de la seva mort deixa milers de llavors que germinen al voltant del cadaver de la seva mare i omplen de color i vida els sotaboscos parcialment ombrejats que són el seu hàbitat preferit. El Geranium maderense, que com el seu nom indica és endèmic de la Illa de Madeira, ha enamorat als afeccionats a la jardineria de totes les regions del Món amb un clima semblant al de la seva illa original, és a dir, subtropical humit i mediterrani costaner sense gelades. 

 Flors i fruits de Geranium maderense cultivat al Jardí botànic de Funchal de l´Illa de Madeira.

A les zones costaneres de Califòrnia s'ha assilvestrat i cobreix grans superfícies amb una floració espectacular. Està tan adaptat a viure damunt la fullaraca dels sotaboscos que fins i tot colonitza el sòl àcid i tòxic de les grans plantacions forestals d´eucalyptus, on molt poques plantes aconsegueixen sobreviure a la toxicitat dels olis i essències de les seves fulles en descomposició.

 Magnífic exemplar de Geranium maderense de gairebé dos metres d'altura creixent a la mitja ombra de dues palmeres al Jardí botànic de Funchal. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

En estat silvestre és una planta relativament escassa. En el meu viatge a Madeira no la vaig aconseguir veure creixent al seu hàbitat natural, només al Jardí botànic de Funchal i a algun jardí particular. L´he vist també al Jardí botànic do Faial de l'Arxipèlag de les Açores, al Jardí botànic de la Orotava a l'Illa de Tenerife, al Jardí botànic de Lisboa i al Jardí botànic de Sóller a l´Illa de Mallorca, on el cultiven amb molt d´èxit al sotabosc d'un petit bosquet de plantes de Laurisilva macaronèsica. Des de que vàren sembrar el primer exemplar fa més de 10 anys s'ha anat reproduint per si mateix a través de les seves pròpies llavors a mesura que morien els exemplars més vells. 

Grup de Geranium maderense en plena floració a mitjan maig. Les seves lluminoses flors omplen de color el sotabosc de palmeres i arbres de Laurisilva del Jardí botànic de Funchal.

Fulles d'un exemplar jove de Geranium maderense cultivat al Jardí botànic de Sóller.

Lluminosa flor de Geranium maderense amb un fruit inmadur al seu costat, fotografiats al Jardí botànic de Lisboa a principis de maig.

El seu èxit és tan gran que es ven a multitud de vivers de jardineria de tot el món i les seves llavors es poden comprar fàcilment per internet amb la Visa sense necessitat de sortir de casa. Fins i tot ja es comercialitzen cultivars mutants amb flors blanques i granades. 

Una altra flor de Geranium maderense. Ampliant la foto es pot apreciar el detall de l'abundant pilositat glandulosa que cobreix les tiges d'aquesta Geraniaceae.

D'aquí a uns anys és possible que se seleccionin cultivars mutants resistents al fred que puguin sobreviure a les gelades i fins i tot que aconsegueixin sobrepassar el límit màxim de quatre anys de vida i es converteixin en perennes. Com més es conrea una planta més possibilitats existeixen de que s´aïllin exemplars amb mutacions interessants. El temps ho dirà.

De moment aquesta planta macaronèsica ha captivat als jardiners per la seva bellesa i des de la seva diminuta illa atlàntica ha aconseguit estendre la seva població d'una manera exponencial a pràcticament totes les regions temperades i subtropicals de la Terra. Moltes plantes com aquest gerani que a la seva regió d'origen són escasses o fins i tot estan en perill d'extinció quan es cultiven tenen un èxit espectacular.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada