Nephrolepis exaltata var. bostoniensis

Una bella invasora americana

La Nephrolepis exaltata és una de les falgueres de jardí més cultivades a totes les regions de la Terra amb climes subtropicals, mediterranis i temperats exempts de gelades. El seu hàbitat natural són els boscos humits i els pantans. Té una gran facilitat per a reproduir-se vegetativament a través de l'emissió d'arrels exploradores, la qual cosa li confereix un caràcter invasor que arriba a convertir-la en una vertadera plaga quan el clima i l'hàbitat li són favorables. Igual que la Nephrolepis cordifolia pertany a la família de les Oleandraceae.

Nephrolepis exaltata de la varietat bostoniensis, conreada a la terrassa d'un hotel de la ciutat de Funchal a l´Illa de Madeira. Les seves llargues, amples i erectes frondes la diferencien cridanerament de l'espècie Nephrolepis cordifolia, les frondes de la qual són més estretes i de menor tamany. Ampliant la foto amb un doble clic es pot veure com el rizoma ha emès llargues arrels exploradores, de les quals brosten noves falgueres, clons idèntics de la seva mare.

Un brot d´arrel de la Nephrolepis exaltata var. bostoniensis anterior a principis de maig. Es veuen les arrels exploradores que creixen cercant nous terrenys i van emetent brots nous.

Les mateixes arrels anteriors emetent nous brots a més d'un metre de distància de la seva mare.

Fronda nova d'un dels brots d'arrel de la imatge anterior. Com ocorre amb les frondes noves de la majoria de les falgueres, la de la imatge segueix la Seqüència matemàtica de Fibonacci mentre es va desplegant. Crida l'atenció la seva tupida pilositat blanquinosa.

La Nephrolepis exaltata és una falguera americana originària de Florida, Mèxic, Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Puerto Rico, Brasil i Guyana francesa, encara que s'ha assilvestrat i naturalitzat a altres països americans amb un clima càlid sense gelades, així com també a molts altres països d'Àfrica, Ásia i la Polinèsia. A les Illes de la Macaronèsia, especialment a Canàries, també s'ha assilvestrat però encara no s'ha convertit en una plaga preocupant. A través del cultiu s'han seleccionat moltes varietats o cultivars: Bostoniensis, Aurea, Chidsii, Elegantissima, Hillii, Mini Ruffle, Silver Balls, Green Fantasy, Montana, Teddy Junior, Todeoides, Whitmanii Improved, Rooseveltii, etc...La varietat Bostoniensis és el cultivar més àmpliament conreat. Aquesta bella mutació va ser descoberta en un carregament de Nephrolepis exaltata amb destinació a Boston procedent de Filadèlfia en 1894.

Com ja he assenyalat al principi d'aquest article, totes les Nephrolepis tenen una forta tendència invasora, tant a través d'espores com a través de brots d'arrel. A la imatge es veu el tronc d'una palmera canària, Phoenix canariensis, cobert de brots de Nephrolepis exaltata, sorgits tots a partir d'un únic exemplar nascut d'una espora assilvestrada procedent d'un jardí proper, creixent com epifita entre les restes seques de les fulles de la palmera. Tots els brots estan units per les seves arrels, sent en realitat un sol individu. La foto es va fer a un jardí públic de la ciutat de La Ototava a l´illa de Tenerife.

Fronda nova de Nephrolepis exaltata var. bostoniensis. Crida l'atenció la gran amplària de la seva làmina, detall que la diferencia de la varietat comuna de Nephrolepis exaltata, com es pot veure a la imatge de la falguera epifita anterior, de frondes una mica més estretes i menys vigoroses. A la Nephrolepis cordifolia les frondes són encara més estretes i més curtes.

Fronda ja completament desenvolupada de Nephrolepis exaltata var. bostoniensis. Crida l'atenció el raquis d'un brillant color marró caoba i la vora crenada de les seves llargues pinnes. Les frondes d'aquest cultivar poden mesurar entre 50 i 250 centímetres de longitud i fins a 16 centímetres d'amplària.  

Donant la volta a la fronda anterior es veuen els bellíssims sorus arrodonits plens d'espores madures disposats en dues fileres seguint la vora de cada pinna. Les pinnes tenen un curt pecíol i es disposen de forma alterna sobre el raquis. A la seva base tenen dues aurícules arrodonides que no arriben a abraçar al raquis. Aquest últim detall la diferencia clarament de la Nephrolepis cordifolia,  les pinnes de la qual no tenen pecíol i a la seva base presenten dues aurícules que abracen al raquis.

 Detall de les aurícules basals de les pinnes de Nephrolepis cordifolia, que abracen al raquis i no tenen pecíol. Aquesta diferència tan cridanera serveix per a identificar correctament les dues Nephrolepis més conreades al Món.

Sorus madurs just abans d'iniciar la dispersió de les espores. Cada sorus està cobert per un indusi reniforme o arrodonit-reniforme unit a la pinna per la seva part central a manera de paraigua que s'obre cap a fora per a permetre que els esporangis es despleguin i dispersin les espores. Aquest indusi arronyonat li dóna el nom al gènere: la paraula grega Nephro significa ronyó i la paraula Lepis escata, és a dir, escata en forma de ronyó, per la forma reniforme de l´indusi que cobreix els esporangis.

Imatge propera dels sorus de Nephrolepis exaltata var. bostoniensis amb el detall de l´indusi reniforme o arrodonit-reniforme a manera de paraigua que cobreix cada sorus i s'obre cap a fora. Ampliant la imatge amb un doble clic es veuen molt bé els esporangis marrons que es despleguen explosivament i dispersen les espores el més lluny possible de la seva mare. Damunt la pinna es veuen diminuts puntets marrons que són espores recent dispersades.

Bellíssim esporangi de Nephrolepis exaltata var. bostoniensis amb un curt esporangiòfor a la seva part inferior que està aferrat a la superfície inferior de la pinna i rep d'ella l'aigua i els nutrients per a alimentar les espores en formació, les quals creixen dins de la borsa transparent abraçada per l'anell de cèl·lules, que té una funció semblant a la placenta de l'úter dels mamífers.

Espores de Nephrolepis exaltata var. bostoniensis. El seu petit tamany inferior a 39 micres indica que es tracta d'una falguera diploide.