diumenge, 6 de març de 2011

Phyllitis scolopendrium, llengua de cérvol

La llengua de cérvol, Phyllitis scolopendrium, sinònim d´Asplenium scolopendrium, deu el seu nom popular a la forma de les seves frondes que s'assemblen a la llengua llarga i estreta dels cérvols. El seu nom científic es compon d'una paraula d'origen grec "Phyllitis", de Phyllon, que significa fulla, per les seves frondes simples no pinnades i una paraula d'origen llatí "scolopendrium", que fa referència a la forma d´escolopendra de les seves frondes, que solen presentar ondulacions semblants als segments del cos d'aquest cuc. Pertany a la gran família de les Aspleniaceae. La seva dotació cromosòmica és diploide amb 2n = 72, n = 36.

Exemplar de llengua de cérvol conreat en el Jardí Botànic de Sóller a l´Illa de Mallorca. En aquesta illa la falguera Phyllitis scolopendrium és extremadament rara. La mare de l'exemplar de la foto, de la qual es varen obtenir les espores per al seu cultiu, viu en un avenc profund en forma de cova vertical anomenada en mallorquí "Sa Cova des cero" ( La cova del cérvol) que està a la Serra de Na Burguesa. Per a accedir a les falgueres cal baixar amb cordes d'escalada. Solament en aquestes condicions d'humitat i ombra permanents aconsegueix sobreviure als estius tòrrids i ressecs de Mallorca.

Al contrari que l'exemplar mallorquí, aquesta vigorosa Phyllitis scolopendrium viu a plena llum en una clariana d'un bosc de Laurisilva de l´Illa de Faial de l'Arxipèlag de les Açores. Aquestes illes atlàntiques gaudeixen d'un clima temperat i humit durant tot l'any gràcies a la permanent aportació d'humitat de la Pluja horitzontal, típica de la Macaronèsia. Crida l'atenció l'empremta dels sorus a l´anvers de les frondes, que els dóna un aspecte segmentat o estriat.

Altres dos exemplars a la falda del crater del volcà anomenat Caldeira do Faial a les Açores. A l'esquerra es veuen diverses fulles de l'endemisme açorià Hedera azorica i a la dreta a baix diverses frondes de l´alòctona invasora Deparia petersenii.

La Phyllitis scolopendrium viu a Europa, la regió mediterrània, les Illes Açores i Madeira. Com més al sud més rara es fa la seva presència. El seu hàbitat preferit són els boscos, avencs, coves, barrancs, roquissars i murs ombrívols i frescs amb humitat constant durant tot l'any.

Una de les característiques de la Phyllitis scolopendrium és la base cordada amb dues aurícules arrodonides no divaricades i el pecíol més curt que la làmina, la qual és lanceolada en exemplars adults i oblongo-lanceolada en els joves i pot arribar a mesurar fins a 60 cms. L'aurícules arrodonides no divaricades de la base la diferencien de la Phyllitis sagittata, que en exemplars adults les té generalment agudes i divaricades.

Revers d'una fronda amb els grans soros madurs, disposats en forma paral·lela a cada costat del nervi central de la làmina.


Detall dels sorus linears, paral·lels entre si i desiguals que poden arribar a mesurar fins a 3 cms. Indusi de marge sencer que a la foto no es veu perquè ja s'ha obert i els esporangis s'han desplegat, sobresortint per damunt l´indusi.

Esporangi de Phyllitis scolopendrium ja desplegat amb la borsa buida, després de la dispersió de les espores.

Espores petites de llengua de cérvol. La seva mida no sol sobrepassar les 33 micres, la qual cosa indica que és una falguera diploide.


Diminuts esporòfits de Phyllitis scolopendrium amb la seva primera fronda, que ha brostat d'una oòsfera fecundada d'un gametòfit.

Exuberant població de gametòfits de Phyllitis scolopendrium, després de la germinació massiva de les espores dispersades pels esporangis d'un vell exemplar que està uns metres per damunt. Foto realitzada a la Caldeira do Faial de les Açores. Es veuen alguns esporòfits amb frondes en diferents estadis de creixement.




1 comentari:

  1. UNA PLANTA MUY INTERESANTE, POR MI ZONA SE SUELEN VER EN ZONAS HUMEDAS.

    ResponElimina