La Sibthorpia africana és una planta molt discreta, insignificant, humil, tímida, peludeta, que viu arrelada damunt la molsa que, com un tou substrat, umpl les encletxes rocoses fresques i humides orientades cap al nord. Tem el sol directe i per evitar-lo, com si la seva timidesa li impedís guaitar, quan les seves tiges en el seu creixement tapitzant arriben a la vora de l'encletxa, s'atansen, millot dit, s'aferren a les roques calcàries i a la molsa, adoptant l'aspecte d'un tapís verd. D'aquesta manera, només rep els rajos esbiaixats de la matinada i del capvespre, és a dit, del nord-est i del sud-oest, romanent a l'ombra durant les hores centrals del dia.
Tija florida de Sibthorpia africana a principis de maig creixent damunt la molsa que emplena una encletxa rocosa de la Serra de Tramuntana de Mallorca a 110 msnm. Les tiges poden assolir 40 centímetres de llargària.
Sibthorpia africana a finals d'octubre en el seu hàbitat preferit, l'encletxa d'una roca orientada cap al nord.
En aquesta imatge la heliofobia de la Sibthorpia africana és tan evident que cap fulla s'atreveix a sobresortir defora de l´encletxa.
El botànic que la va batejar va sofrir un lapsus i la va anomenar africana sense ser-ho, ja que en realitat es tracta d'un endemisme estrictament balear que viu a totes les illes de l'arxipèlag excepte a Formentera. Curiosament l'única planta d'aquest gènere que viu a Àfrica és la Sibthorpia europaea.
Primera flor de Sibthorpia africana a finals d'abril. Les flors d'aquesta Scrophulariaceae solen ser solitàries. Excepcionalment es poden trobar dues flors damunt la mateixa tija.
Una altra flor a principis de maig. La Sibthorpia africana viu des del nivell del mar fins als 1300 metres d'altitud. Floreix a l'abril, maig i juny.
El gènere Sibthorpia compte només amb cinc espècies a tot el món, distribuïdes per regions subtropicals i temperades d'Europa, Àfrica i Amèrica. Són plantes perennes i rastreres les tiges de les quals tenen tendència a arrelar quan els seus nuus toquen la terra, facilitant així la seva supervivència i la seva expansió cap a encletxes contigues.
Una altra flor a principis de maig. La Sibthorpia africana viu des del nivell del mar fins als 1300 metres d'altitud. Floreix a l'abril, maig i juny.
La majoria de flors de Sibthorpia africana són pentàmeres amb cinc pètals d'un viu color groc llimona, molt rarament blancs, cinc estams i un pistil. Excepcionalment poden presentar fins a vuit pètals.
Visió lateral d'una flor de Sibthorpia africana en la qual s'aprecia l'abundant pilositat del calze i la cara inferior de les fulles. Els pèls poden ser no excretors els més llargs i glandulífers amb una minúscula glàndula a l'extrem els més curts. En cap cas superen els dos mil·límetres de longitud.
Les fulles són reniformes amb la vora dentada i molt piloses, sobretot per la cara inferior. Cada fulla presenta entre 5 i 14 dents, d'agudes a obtuses, i un pecíol densament pelós més llarg que el limb.
Igual que la molsa damunt la qual creix, la Sibthorpia africana sobreviu als llargs, calorosos i ressecs mesos de l'estiu balear entrant en estivació, amb la majoria de fulles deshidratades, esperant pacientment les primeres pluges de la tardor per reviure com l'au fènix del seu llarg somni estiuenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada