diumenge, 12 de febrer de 2012

Sibthorpia africana: un endemisme balear

La Sibthorpia africana és una planta molt discreta, insignificant, humil, tímida, molt peludeta, que viu arrelada damunt la molsa i els líquens que emplenen les encletxes rocoses fresques i humides orientades cap al nord. Tem el sol directe i per a evitar-lo, com si la seva timidesa li impedís guaitar, quan les seves tiges en el seu creixement tapitzant arriben a la vora de l'encletxa es peguen a les roques calcàries i a la molsa, adoptant l'aspecte d'un tapís verd. D'aquesta manera només rep els rajos esbiaixats de la matinada i del capvespre, o sigui del nord-est i del sud-oest, romanent a l'ombra durant les hores centrals del dia.

Tija florida de Sibthorpia africana a principis de maig creixent sobre la molsa que emplena una encletxa rocosa de la Serra de Tramuntana de Mallorca a 110 msnm. Les tiges poden assolir els 40 centímetres de longitud.

Sibthorpia africana a finals d´octubre al seu hàbitat preferit, l´encletxa d´una roca orientada cap al nord.

En aquesta imatge la heliofobia de la Sibthorpia africana és tan evident que cap fulla s'atreveix a sobresortir fora de l´encletxa.  

El botànic que la va batejar va sofrir un lapsus i la va anomenar africana sense ser-ho, doncs en realitat es tracta d'un endemisme estrictament balear que viu a totes les illes de l'arxipèlag excepte a Formentera. Curiosament l'única planta d'aquest gènere que viu a Àfrica és la Sibthorpia europaea.

Primera flor de Sibthorpia africana a finals d´abril. Les flors d´aquesta Scrophulariaceae solen ser solitàries. Excepcionalment es poden trobar dues flors damunt la mateixa tija.

El gènere Sibthorpia compte només amb cinc espècies a tot el món, distribuïdes per regions subtropicals i temperades d'Europa, Àfrica i Amèrica. Són plantes perennes i rastreres les tiges de les quals tenen tendència a arrelar quan els seus nuus toquen la terra, facilitant així la seva supervivència i la seva expansió cap a encletxes contigues.


Una altra flor a principis de maig. La Sibthorpia africana viu des del nivell del mar fins als 1300 metres d'altitud. Floreix a l'abril, maig i juny.

La majoria de flors de Sibthorpia africana són pentàmeres amb cinc pètals d'un viu color groc llimona, molt rarament blancs, cinc estams i un pistil. Excepcionalment poden presentar fins a vuit pètals.

Visió lateral d'una flor de Sibthorpia africana en la qual s'aprecia l'abundant pilositat del calze i de la cara inferior de les fulles. Els pèls poden ser no excretors els més llargs i glandulífers amb una minúscula glàndula a l'extrem els més curts. En cap cas superen els dos mil·límetres de longitud.

Les fulles són reniformes amb la vora dentada i molt piloses, sobretot per la seva cara inferior. Cada fulla presenta entre 5 i 14 dents amples, d'agudes a obtuses i un pecíol densament pelós més llarg que el limb.

Igual que la molsa damunt la qual creix, la Sibthorpia africana sobreviu als llargs, calorosos i ressecs mesos de l'estiu balear entrant en estivació, amb la majoria de fulles deshidratades, esperant pacientment les primeres pluges de la tardor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada