L'Alvocat, avui femella, demà mascle

L'alvocat de nom científic Persea gratissima o Persea americana és un arbre fruiter centreamericà de la família de les Lauraceae del que es cultiven tres races: mexicana, guatemalenca i antillana, amb molts híbrids naturals entre elles que han donat lloc a múltiples varietats. En general les cultivars mexicanes resisteixen millor el fred que les guatemalenques i antillanes. En condicions òptimes de cultiu l'arbre de l'alvocat nascut de llavor pot superar els 20 metres d'alçada, trobant-se algun exemplar silvestre que assoleix els 30 metres. Els exemplars empeltats són molt més baixos, la qual cosa facilita la recol·lecció dels seus fruits. En les últimes dècades el cultiu de les varietats de raça mexicana s'ha estès per molts països amb clima subtropical i mediterrani sense gelades, especialment en zones costaneres.

L'alvocat té flors hermafrodites que eviten l'autofecundació d'una manera molt intel·ligent. Les flors s'obren en dues fases perfectament separades en el temps. En la primera fase s'obren com a femenines amb el pistil receptiu al pol·len d'altres arbres, però amb els 6 estams sense desenvolupar perquè el seu pol·len no pugui fecundar el propi pistil. Aquests detalls es veuen perfectament en aquesta i en les següents imatges. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

Les flors de l'alvocat són poc cridaneres. No tenen pètals. Els òrgans sexuals estan envoltats per sis sèpals groc-verdosos amb un estam en cadascun d'ells. Per atreure els insectes pol·linitzadors compten amb tres nectaris ataronjats situats entre els estams i l'ovari. Amb el seu nèctar les abelles produeixen una mel fosca amb un sabor molt peculiar. A les plantacions de Màlaga, Granada i les Illes Canàries es produeixen grans quantitats de mel d'alvocat amb denominació d'origen protegida.

En aquesta altra flor en fase femenina s'aprecien perfectament tots els detalls. Al centre es veu l'ovari engrossit de color blanc del qual surt el pistil que acaba en l'estigma receptor del pol·len. Envoltant l'ovari estan els tres nectaris d'un viu color ataronjat, seguits pels sis estams a l'extrem dels quals es troben les anteres repletes de pol·len encara immadures.

Acabat el dia de la primera fase de la floració l'estigma femení es tanca hermèticament i les anteres dels estams masculins comencen a madurar, de manera que en sortir el sol l'endemà la flor entra en la fase masculina de la seva floració i les anteres s'obren perquè els insectes pol·linitzadors s'impregnin amb el pol·len i el portin fins a la flor d'un altre alvocat que aquell dia estigui en fase femenina. D'aquesta manera és gairebé impossible que el propi pol·len fecundi a l'estigma, amb la qual cosa s'evita l'endogàmia que portaria a la degeneració de l'espècie perpetuant gens regressius.

Aquí podem veure tres flors en fase masculina amb els estams madurs que s'han estirat i aixecat perquè els insectes llépols pel nèctar dels nectaris s'impregnin amb el pol·len de les anteres.

De qualque manera misteriosa que encara no ha pogut ser explicada tots els individus d'un mateix cultivar es posen d'acord per florir en la mateixa fase a dies alterns. A les grans plantacions d'alvocats se solen sembrar cultivars diferents entremesclades, ja que si se sembrassin tots de la mateixa cultivar, floririen tots en la mateixa fase i cap flor seria fecundada, de manera que no produirien cap fruit.

A les plantacions d'alvocats d'un sol cultivar, per aconseguir que fructifiquin, es recorre a la sembra aleatòria d'alguns exemplars bords nascuts de llavor, és a dir híbrids sense raça, cadascun dels quals floreix en una fase diferent, de manera que s'assegura una bona pol·linització, ja que sigui la que sigui la fase de la floració dels alvocats de la plantació sempre hi haurà diversos alvocats bords florint en una fase diferent, aportant el preuat pol·len a través de les abelles i altres insectes.

En aquest tipus de fruiter es comprèn perfectament la importància de les abelles com a pol·linitzadors, perquè sense elles molt poques flors serien fecundades i els fruits serien molt escassos. La fumigació amb pesticides en plena floració seria catastròfica per a les abelles i per a la productivitat dels alvocats.

Flor d'alvocat en fase masculina. Els sèpals s'han inclinat cap avall per deixar ben exposats els estams i facilitar així la impregnació amb pol·len dels insectes. En aquesta segona fase els tres nectaris continuen produint abundant nèctar per atreure els pol·linitzadors cap a les flors.

Una altra flor de Persea gratissima en fase masculina. Si l'ovari ha estat fecundat amb el pol·len d'un altre alvocat, en pocs dies començarà a augmentar de grandària i canviarà el seu color de blanc a verd. Amb el pas dels dies el seu pes doblegarà el llarg pecíol cap avall i el fruit adquirirà l'aspecte d'un testicle. Precisament el nom d'alvocat, ahuácatl, ve de l'antic idioma asteca náhuatl i significa testicle. La paraula guacamole, ahuacamolli, també prové de l'idioma náhuatl i significa salsa d'alvocat. Durant l'imperi inca el cultiu de l'alvocat es va estendre cap al sud i els inques, que parlaven en quítxua, li varen donar el nom de palta, per aquest motiu a Amèrica del Sud anomenen palta al fruit i palto a l'arbre.

I aquí tenim el resultat d'aquesta curiosa floració en dues fases, un bell ahuácatl o palta amb una llavor sempre híbrida, que si se sembra donarà lloc a un imponent arbre que es torbarà uns dotze anys a donar les seves primeres flors i uns quinze anys a produir els primers fruits, ja que durant els primers anys les flors solen caure sense arribar a fructificar.

Els fruits poden ser arrodonits o allargats, amb l'escorça verda o morada, llisa o rugosa i el seu pes pot anar des d'uns 50 grams als alvocats nans sense llavor fins a més d'un quilogram a algunes varietats de Puerto Rico.