La falguera Cosentinia vellea és una espècie heliòfila i termòfila que, igual que la Notholaena marantae i algunes Cheilanthes, està adaptada a viure a ple sol, sent per tant una excepció dins el món de les falgueres. Pertany a la família de les Hemionitidaceae i pot tenir una dotació cromosòmica diploide amb 58 cromosomes (2n= 58, n= 29), Cosentinia vellea subsp. bivalens o tenir el genoma duplicat per apomeiosi amb una dotació cromosòmica autotetraploide amb 116 cromosomes (2n= 116, n= 58), Cosentinia vellea subsp. vellea. Atès que el fenotip d'ambdues subespècies és pràcticament idèntic, per diferenciar-les cal fer un estudi cromosòmic o bé mesurar les espores, una mica més petites a la subespècie diploide.
Vigorosa Cosentinia vellea a principis de maig creixent a ple sol amb una calor abrasadora i una llum intensa i encegadora. Està arrelada entre unes pedres volcàniques que retenen les cendres del volcà Teneguía al sud de l'illa canària de La Palma. Em va sorprendre el seu bon aspecte contra tota lògica, ja que era la una del migdia i vaig calcular una temperatura superior als 40ºC. Malgrat això, les seves frondes estaven ben esteses i turgents, prova inequívoca de la seva excel·lent hidratació. Agenollat damunt la cendra volcànica fent-li fotos vaig descobrir el seu secret: la cendra on la Cosentinia enfonsa les arrels està molt humida. A l'esquerra es veuen fins i tot petites hepàtiques i una mica de molsa, una cosa increible amb la calor tòrrida i la intensa sequera que castiga el sud semidesèrtic de la "Isla Bonita".
Quan tornava cap al cotxe vaig comprendre el misteri d'aquella humitat, que permet viure molt a gust aquesta planteta vestida de llana blanca. Les vessants del volcà Teneguía que davallen cap al mar estan cobertes de vinyes conreades intel·ligentment pels "palmeños" aprofitant la mateixa estratègia que la Cosentinia: la porositat de la lava i les cendres volcàniques, que absorbeixen com a esponges la humitat de la brisa marina que cada matinada puja des de l'oceà Atlàntic, xopa la superfície de la lava i, gràcies a la seva porositat, l'aigua dolcíssima venguda del mar es filtra cap a la profunditat del subsòl, on tenen les seves arrels la Cosentinia vellea i les vinyes. Encara que passin mesos sense ploure, aquestes plantes no pateixen set i es mantenen ufanoses durant tot el llarg estiu canari. És el mateix fenomen de la pluja horitzontal dels boscos de laurisilva, substituint les capçades dels arbres per la lava volcànica, ja que en tots dos casos la humitat de la brisa marina es condensa sobre les fulles en els boscos i sobre la lava a les zones costaneres semidesèrtiques, deixant milers de tones d'aigua dolcíssima gairebé cada dia sense necessitat que plogui.
Bellíssims exemplars a les vessants del volcà Teneguía, que a les Illes Canàries pertanyen a la subespècie diploide, Cosentinia vellea subsp. bivalens. Compartint el mateix hàbitat es troben exemplars de Notholaena marantae de la subespècie canària subcordata, que utilitzen la mateixa estratègia que la Cosentinia, inclosa la vellositat que els protegeix dels rajos del sol i la deshidratació.
Aquí podem veure les dues falgueres que estimen el sol i vesteixen un abric de llana: a l'esquerra, una Cosentinia vellea amb el seu abric de llana blanca i a la dreta, una Notholaena marantae subsp. subcordata amb el seu abric de llana ataronjada.
En un clima bastant diferent al canari, encara que utilitzant estratègies similars, aquí podem veure un exemplar de Cosentinia vellea creixent entre les pedres d'una marjada orientada cap al sud a la Vall de Sóller de l'illa de Mallorca. A les illes mediterrànies, en no tenir l'aportació de la humitat de la brisa marina, durant l'estiu aquesta falguereta peluda entra en estivació, es deshidrata, encongeix i enrodilla les seves frondes, adoptant així l'aspecte d'una boleta de cotó, i espera pacientment que arribin les primeres pluges de la tardor, de manera que en 24 hores les seves frondes surten de la letargia estival, es rehidratan, reverdeixen, s'expandeixen i tornen a tenir el mateix aspecte que uns mesos abans com si res fos estat.
Anvers d'una fronda de Cosentinia vellea coberta de vellositat que deixa veure la superfície verda de les pinnes. Les frondes de la Cosentinia tenen el pecíol molt més curt que la làmina, que és bipinnada i oblongo-lanceolada, amb pínnules de ovades a suborbiculars, de senceres a profundament lobades amb lòbuls arrodonits i cobertes per ambdues cares de pèls llanosos pluricel·lulars, al principi blanquinosos que en envellir tornen ferruginosos.
Tupida vellositat blanca del revers de la mateixa fronda anterior, que cobreix fins i tot el raquis, com si es tractàs d'un abric de llana.
Els sorus es desenvolupen sota la pilositat del revers de les frondes. A través del pels es veuen els esporangis madurs com a boletes negres a punt de dispersar les espores.
Esporangi molt gròs de Cosentinia vellea ja desplegat després de la dispersió de les espores. Es veuen algunes espores que han quedat retengudes dins la bossa transparent.
Bellíssimes espores d'un intens color vermell fosc. En aquest cas no superen les 60 micres i pertanyen a la subespècie bivalens.
Les espores de Cosentinia vellea germinen amb gran facilitat si es cultiven dins una capsa de plàstic transparent. En aquesta imatge es veuen diversos esporòfits de Cosentinia vellea que ja mostren la vellositat típica de l'espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada