diumenge, 26 de febrer de 2012

Lúcumo del Perú, un regal dels Andes

Sa mare va néixer als camps que circumden la ciutat peruana de Trujillo i ells, els meus lúcumos, vàren sobrevolar en forma de llavor tota Amèrica del Sud per damunt les exuberants selves de l'Amazones, després vàren travessar l'immens Oceà Atlàntic i arribàren després de moltes hores de vol a Europa.

 
Fruit madur de lúcumo de palo.

Vàren fer una parada a Sevilla però no pogueren veure la meravellosa llum encegadora d'Andalusia, doncs estaven gelosament guardades dins la maleta del meu bon amic Luís, peruà ell, que me les portava com un regal viu, un trosset del seu estimat Perú. "Què vols que et porti de la meva terra?", m'havia preguntat abans de partir en viatge de lluna de mel. "Llavors d'arbres", li havia contestat jo.

Des de Sevilla vàren continuar el seu llarg viatge i volàren cap a llevant, cap al sol, cap al vell Mar Mediterrani, on una petita illa de roques blanques i un cel lluminós intensament blau els esperava amorosa per a adoptar-los i ser la seva nova mare d'ultramar.


Flor de lúcumo de seda.

El Lúcumo del Perú, de nom científic Pouteria lucuma, Lucuma obovata o Achras lucuma, és un fruiter subtropical de les valls andines, especialment abundant al Perú, on creix entre els 1000 i els 3000 msnm. També viu de manera natural a Equador, Colòmbia, nord de Xile i Bolívia. Pertany a la família de les Sapotaceae i és encara practicament desconegut a la resta del món. S'està conreant amb més o menys èxit a Costa Rica, Mèxic i Hawaii. També s'ha intentat el seu cultiu a Florida i Califòrnia, però els fruits obtinguts han estat de mala qualitat i alguns arbres han mort per les gelades. Els primers resultats de la seva sembra experimental a Austràlia i Nova Zelanda semblen prometedors. Donada la seva bona adaptació a climes de tipus mediterrani lliures de gelades el seu cultiu podria ser exitós a Sud-àfrica i a les zones costaneres del Mediterrani. El seu nom procedeix de la paraula quechua lucma o rucma. Es coneixen dues varietats: el lúcumo de palo i el lúcumo de seda. Les diferències entre tots dos són escasses i es limiten a la forma dels fruits, la textura de la polpa i les fulles.

Fulles de Lúcumo de Seda. És molt cridanera la seva gran semblança amb les fulles del llorer.

El lúcumo del Perú és un arbre de fulla perenne que pot assolir fins a 20 metres d'altura en condicions òptimes de creixement, encara que en general no sol superar els 8 o 9 metres. Les fulles mesuren entre 12 i 25 centímetres de longitud. Són lanceolades i senceres i estan disposades en forma alterna sobre la tija. En alguns cultivars tenen els marges ondulats. Els brots nous i els calzes de les flors són pubescents, coberts per una suau llanositat marró.

Anvers de les fulles de les dues varietats de lúcumo. Les fulles del lúcumo de seda són allargades, acabades en punta i més amples a la seva meitat distal, mentre que les del lúcumo de palo són més arrodonides i més amples a la seva part mitjana. Ambdues tenen entre 10 i 14 nervacions disposades oblíquament a cada costat de l'eix central del limb.

Revers de les dues fulles anteriors d´un color verd més pàl.lid que l´anvers.

Flors i poncelles de lúcumo de seda.

Les llavors que em va regalar en Luís vàren germinar sense problemes a les poques setmanes. Temia que el fred de l'hivern mallorquí pogués matar els arbrets recent nascuts, però resultàren ser més resistents a les baixes temperatures i a les gelades que els tarongers i llimoneres del meu jardí. També em preocupava que la terra calcària de Mallorca els pogués cremar les arrels, però novament em va sorprendre la seva perfecta adaptació a la terra mallorquina. Han passat ja 26 anys i s'han convertit en arbres molt frondosos de més de 4 metres d'altura amb un tronc de 15 centímetres de diàmetre, ramificat a partir dels 50-70 centímetres d'altura.

Flors ja fecundades de lúcumo de palo.

Per pròpia experiència he comprovat que, en contra del que asseguren alguns agricultors nord-americans, el lúcumo del Perú resisteix perfectament temperatures inferiors a +5ºC, fins i tot curtes gelades de fins a -3ºC. Com a exemple tenim el mes de febrer de 2012 que ha estat excepcional a Mallorca per les fortes nevades que s'han anat repetint al llarg de dues setmanes. Al meu jardí s'ha arribat a acumular una capa de neu de fins a 8 centímetres que s'ha mantingut durant tres dies seguits, cobrint els lúcumos amb un gruixat mantell blanc. Al llarg d'aquestes dues setmanes de nevades contínues cada nit les temperatures han baixat per sota dels 0ºC i els lúcumos han superat la dura prova sense presentar cap dany aparent. Estàn magnífics.

També he comprovat la seva excel·lent resistència a les elevades temperatures del tòrrid estiu mallorquí, suportant perfectament els 40ºC d'alguns dies d'agost. Tampoc els ha perjudicat el vent ressec carregat de finíssima sorra procedent del desert del Sàhara, l'anomenat Sirocco (Xaloc en català) que bufa diverses vegades a l'any portant les elevades temperatures del nord d'Àfrica cap al Mediterrani.

Encara que en el seu estat silvestre creix per sobre dels 1000 msnm, al meu jardí viu estupendament a tan sols 80 msnm. També al Perú i a Xile es conrea a nivell del mar sense cap problema. Igual que els cítrics, al lúcumo li agrada viure a ple sol, suportant ben una ombra parcial en els seus primers anys.

Tres flors de lúcumo de seda. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls.

Les flors són nombroses i creixen a les aixelles de les fulles en grups de dues a tres. Són bastant petites, hermafrodites, actinomorfes i tubulars amb cinc pètals de color verd clar o groguencs, soldats per la seva base. L´androceu està format per diversos estams soldats a la corol·la per la cara interna dels pètals. Amb freqüència entre els estams hi pot haver un o dos verticils addicionals reduïts a estaminoides sense cap antera al seu extrem. El gineceu està format per un únic pistil compost i un ovari en general amb 4 o 5 lòculs, encara que n´hi pot haver d'un a catorze, cadascun amb un únic òvul axil·lar.

Detall dels òrgans reproductors de dues flors de lúcumo de seda.

Els meus lúcumos es vàren torbar entre 12 i 15 anys a florir per primera vegada i un parell d'anys més a donar els seus primers fruits. Em va sorprendre molt la seva època de floració a principis de l'estiu, coincidint amb l'estació més seca de Mallorca. Encara que resisteix molt bé la sequera, la falta de pluges estivals perjudica molt la producció de fruits, doncs l'arbre sofreix molt precisament en el moment que més aigua necessita. Els dos regs setmanals amb degoteig no són suficients i el 90% de les flors cauen just després de la pol·linització o bé quan comença a engreixar l'ovari dels nous fruits.

Fruit de lucumo de seda iniciant el creixement de l´ovari just després de la fecundació de la flor.

Fruit madur de lúcumo de palo.

A les valls andines el lúcumo floreix i fructifica durant tot l'any. A Mallorca floreix a principis d'estiu i els fruits maduren a la tardor. El fruit és una baia. A la varietat lúcumo de seda els fruits tenen una forma arrodonida, ovada amb l'àpex agut. A la varietat lúcumo de palo els fruits són aplatats, basalment comprimits amb l'àpex rom. La pell o exocarpi és fina i delicada i canvia de verd fosc a verd clar i posteriorment a groc a mesura que el fruit va madurant. Els indis del Perú esperen al fet que els fruits caiguin a terra, moment en què encara no es poden menjar doncs la seva polpa és molt dura i conté làtex molt amarg. Per a accelerar la seva maduració els enterren dins palla, fullaraca o gra emmagatzemat fins que s'estoven. Llavors la polpa desprèn un agradable aroma dolcenc i ja poden ser consumits.

Polpa i llavors del fruit anterior.

La polpa o mesocarpi té un color groc intens amb un sabor molt dolç i un aroma molt agradable. A la varietat lúcumo de seda la polpa és farinosa de consistència molt suau. A la varietat lúcumo de palo la polpa té una consistència dura i ferma. En tots dos casos la polpa representa el 60% del pes total del fruit.

L'endocarpi és una membrana molt fina de color groc que embolica diverses llavors de color marró fosc amb una cutícula dura molt brillant, el nombre de les quals pot oscil·lar entre una i cinc, encara que en general són dues. Amb freqüència les llavors comencen a germinar dins del fruit, com es veu a la foto anterior.

Lúcumo de seda caigut ja madur de l'arbre a principis d'octubre.

Als Andes els fruits del lúcumo pesen entre 150 i 250 grams, arribant a superar un quilo en alguns cultivars. Al meu jardí el pes dels fruits és un poc menor, entre 50 i 150 grams, tal vegada per la sequera de l'estiu mallorquí.

Als països andins la polpa és molt apreciada pels indígenes des de l´antiguitat, encara que no sol consumir-se en fresc donada la seva consistència farinosa. S'han trobat restes arqueològiques de ceràmica als cementiris indígenes de la costa del Perú amb representacions d'aquest fruit. A mi personalment m'agrada menjar els fruits molt madurs directament a mossegades sense pelar, però als Andes prefereixen consumir la polpa en forma de gelats, batuts de llet, tartes, pastissos, postres, farciments de galetes, aliments infantils, afegida al iogurt, etc... Al Perú la polpa es deshidrata i es redueix a pols i després s'afegeix com a additiu a tot tipus de preparacions culinàries.

El lúcumo del Perú és un fruit amb un gran futur. És previsible que en les properes dècades vagi guanyant nous mercats i nous consumidors a tot el món. Seria interessant fomentar el seu cultiu entre els camperols andins.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada