Dits de Sang

Sí, amics, com a dits de sang sorgint de la terra, així són els brots primaverals de la bellíssima Paeonia cambessedesii, una paeoniàcia endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera, la mare de la qual va venir d'Europa, la seva padrina d'Anatolia i les seves dues repadrines dels altiplans de l'Àsia Central.

Al febrer, amb l'augment de les hores de llum, el rizoma de la nostra palònia, Paeonia cambessedesii, brosta vigorosament amb unes tiges d'un intens color granat molt brillant que semblen els dits ensangonats d'una mà sorgint de la terra, com si es tractàs d'un enterrat en vida. El seu cridaner color es deu a la seva riquesa en antocians, el color fosc dels quals absorbeix els rajos solars i evita la congelació dels brots tendres per les temibles gelades de l'hivern balear. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per apreciar millor la seva bellesa.

Hàbitat de la Paeonia cambessedesii  al Parc Natural de Llevant situat al nord-est de Mallorca.

Una de les palònies de la foto anterior. Creix a un vessant rocós amb un gran pendent a pocs metres de la mar, molt a prop de Cala Mesquida.

Imarge bellíssima de Cala Mesquida a la sortida del sol. En aquest lloc paradisíac creix la petita població de Paeonia cambessedesii de les fotos anteriors.

 El rosat lluminós dels seus pètals trenca la monotonia verda i grisa de les muntanyes balears.

Contemplant tanta bellesa un s'imagina com devien ser les primaveres dels altiplans de les muntanyes de Mallorca i Menorca, fa uns quants mil·lennis, amb immenses catifes de peònies endèmiques il·luminant el paisatge i ramats d'antílops Myotragus balearicus brostejant les coriàcies fulles dels espinosos arbusts arrodonits dels cims de la Serra de Tramuntana i dels suaus turons de Menorca, anomenats coixinets de monja. L'impressionant silenci només trencat pel murmuri del vent jugant amb les capritxoses formes de les roques calcàries i les branques dels teixos, ullastres, ginebrons i alzines i pel grall esquerdat d'un falcó pelegrí, un esparver, una milana, un corb o un voltor negre completava l'escena meravellosa d'aquell paradís. Mon cor s'entristeix davant la dolorosa realitat actual. Aquell paradís de somni mai tornarà a ser el que fou. S'ha perdut per sempre. 

Els brots ensangonats del febrer es despleguen al març i es transformen en fulles i poncelles. Les tiges assoleixen els 60 centímetres d'altura. El revers de les fulles roman tenyit de vermell, igual que el pecíol, el raquis i les nervacions principals del limb, mentre que l´anvers adquireix un intens color verd blavós, quasi turquesa, amb lluentor metal·litzada.

Com totes les paeoniàcies la palònia balear és molt verinosa. La seva raresa actual a la natura no es deu, per tant, al brostejar de les ovelles i les cabres assilvestrades, sinó al mal costum de la gent d'arrabassar les plantes senceres, en veure-les tan belles, per endur-se-les a ca seva i sembrar-les dins cossiols, la qual cosa sempre acaba matant-les o bé arrencar les flors per fer un ram i ficar-lo dins un gerro, impedint la formació de les llavors de la següent generació.

Jove Paeonia cambessedesii de quatre anys amb la seva primera flor de sis pètals a principis d'abril.

Magnífica flor de Paeonia cambessedesii adulta a finals de març. Cada brot acaba en una única flor al seu extrem.

Mateixa flor anterior amb els seus vuit pètals d'un intens color rosat gairebé transparent. Les flors amiden entre sis i dotze centímetres de diàmetre i solen dur entre cinc i deu pètals, encara que en general la majoria de flors en duen vuit. El color va des d'un rosat molt pàl·lid fins a un rosat purpuri.

Una altra flor de Paenia cambessedesii a finals de març. La bellesa dels pètals amb la seva textura de paper de seda transparent i el reticle de les seves nervacions més fosques és impressionant.

Com us deia al principi la mare de la nostra Paeonia cambessedesii va venir d'Europa durant el període Messinià del Miocè tardà. Fa uns anys uns prestigiosos botànics realitzaren un estudi genètic de totes les palònies europees i asiàtiques. Després d'analitzar els resultats i comparar les variacions en els diferents marcadors genètics varen concloure que totes les palònies del Mediterrani procedeixen d'un híbrid ancestral asiàtic que es va formar fa milions d'anys per la hibridació entre dues palònies dels altiplans de l'Àsia Central. Des d'allà aquell híbrid antediluvià va anar colonitzant les terres de tota Àsia i el Japó, arribant fins a l'Anatolia. I després va prosseguir la seva expansió per tots els països riberencs del Mediterrani i tota Europa. A cada nou territori conquerit s'anava diferenciant en diferents espècies per successives mutacions adaptatives.

Quan un dels seus descendents va arribar a la regió Tirrènica en ple període Messinià, amb el mediterrani gairebé dessecat i convertit en unes poques llacunes molt salades, va colonitzar una rere l´altra les aleshores muntanyes de Còrsega i Sardenya i des d'allà va saltar a Menorca i tot seguit a Mallorca. Després de la posterior pujada del nivell de la mar, les muntanyes balears es convertiren en illes, i la palònia tirrènica va romandre aïllada i va sofrir diverses mutacions adaptatives fins a transformar-se en la nostra bellíssima Paeonia cambessedesii, que en l'actualitat només viu a Mallorca, Menorca i Cabrera. Malgrat haver-hi centenars d'espècies de palònia a Europa i Àsia, totes elles tenen els dos mateixos ancestres asiàtics.

L'aparell reproductor està format per nombrosos estams amb els filaments purpuris i les anteres grogues carregades de pol·len. Al centre es troben entre tres i nou carpels femenins, també purpuris, amb els estigmes circinats receptors del pol·len als seus extrems. Cada estigma s'uneix al seu ovari a través d'un gruixat estil.

L'aparell reproductor de la Paeonia cambessedesii té una fase femenina i una masculina. Durant el primer dia maduren els estigmes femenins que esperen la visita dels insectes pol·linitzadors amb els seus cossos impregnats del pol·len d'altres flors. Si els estigmes no són fertilitzats el primer dia, continuen receptius un o dos dies més. Mentrestant les anteres masculines dels estams romanen tancades per evitar l´autopolinització. Quan la planta detecta que els seus ovaris ja han estat fecundats madura els estams, i les anteres masculines s'obrin perquè els insectes s'impregnin amb el pol·len i el transportin cap a altres flors.

Dues flors de Paeonia cambessedesii d'un bellíssim color rosat molt pàl·lid. Es veu un insecte pol·linitzador impregnant-se de pol·len, la qual cosa significa que l'aparell reproductor de les flors està en fase masculina i els seus ovaris ja han estat fecundats.

Ovaris ja fecundats iniciant la maduració de les llavors.

 A finals d'agost les llavors ja són madures i els fruits s'obrin per dispersar-les.

Fruits ja completament oberts amb les cridaneres llavors d'un brillant color negre atzabeja.


Un detall curiós del contingut dels fruits són les llavors avortades que no arriben a madurar dins els ovaris per no haver estat fecundades, quedant reduïdes a uns corpuscles vermells i blans de cares aplanades.


En aquesta imatge es veuen molt bé les llavors avortades unides a la paret interna de l´ovari per un petit peduncle nutrici exactament igual al de les llavors negres fecundades.


  Detall de les llavors viables de color negre i les avortades i buides de color vermell.

Les llavors de Paeonia cambessedesii han de suportar diversos hiverns amb fortes gelades per superar la letargia interna que impedeix la seva germinació. Una manera d'accelerar el procés consisteix a estratificar les llavors dins un envàs tancat cobertes de terra vegetal lleugerament humida i tot seguit introduir-les en un frigorífic durant tres o quatre mesos a la zona de les verdures. El fred intens desperta l'embrió de la seva letargia hivernal. A finals de febrer se sembren les llavors dins un cossiol o al seu lloc definitiu i solen germinar sense problemes al cap de poques setmanes. Si no germinen durant la primera primavera, ho fan a la següent. S'ha de tenir paciència, ja que a vegades es torben fins a quatre anys a germinar sense una explicació lògica.

Petita Paeonia cambessedesii acabada de néixer amb el seu intens color granat que impedeix que les gelades la congelin. La seva infància durarà quatre o cinc anys i una primavera obrirà la seva primera flor, la més bella de les muntanyes balears.