dissabte, 4 de febrer de 2012

Dits de Sang

Sí, amics, com dits de sang sorgint de la terra, així són els brots primaverals de la bellíssima Paeonia cambessedesii, una paeoniàcia endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera, la mare de la qual va venir d'Europa, la seva àvia d'Anatolia i les seves dues besàvies dels altiplans de l'Àsia Central.

Al febrer, amb l'augment de les hores de llum, el rizoma de la palònia, Paeonia cambessedesii, brosta vigorosament amb unes tiges d'un intens color granat molt brillant que semblen els dits ensangonats d'una mà sorgint de la terra, com si d'un enterrat en vida es tractés. El seu cridaner color es deu a la seva riquesa en antocians, el color fosc dels quals absorbeix els rajos solars i evita la congelació dels brots tendres per les temibles gelades de l'hivern balear. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a apreciar millor la seva bellesa.

Hàbitat de la Paeonia cambessedesii  al Parc Natural de Llevant situat al nord-est de Mallorca. El rosat lluminós dels seus petals romp la monotonia verda-gris de les muntanyes balears.

Una de les palònies de la foto anterior. Creix a una falda rocosa amb una gran pendent a pocs metres de la mar, molt aprop de Cala Mesquida.

Bellíssima imatge de Cala Mesquida a la sortida del sol. En aquest lloc paradisíac creix la petita població de Paeonia cambessedesii de les fotos anteriors.

 El rosat lluminós dels seus pètals trenca la monotonia verda i gris de les muntanyes balears.

Contemplant tanta bellesa un s'imagina com devien ser les primaveres dels altiplans de les muntanyes de Mallorca i Menorca fa uns quants mil·lennis amb immenses catifes de peònies endèmiques il·luminant el paisatge i ramats d'antílops Myotragus balearicus brostejant les coriàcies fulles dels espinosos arbusts arrodonits dels cims de la Serra de Tramuntana i dels suaus turons de Menorca, anomenats coixinets de monja. L'impressionant silenci només trencat pel murmuri del vent jugant amb les capritxoses formes de les roques calcàries i les branques dels teixos, ullastres, ginebrons i alzines i pel grall d'algun falcó pelegrí, una milana, un corb o un voltor negre completava l'escena meravellosa d'aquell paradís. El meu cor s'entristeix davant la dolorosa realitat actual. Aquell paradís de somni mai tornarà a ser el que fou. S'ha perdut per a sempre. 

Els brots ensangonats del febrer es despleguen al març i es transformen en fulles i poncelles. Les tiges assoleixen els 60 centímetres d'altura. El revers de les fulles roman tenyit de vermell, igual que el pecíol, el raquis i les nervacions principals del limb, mentre que l´anvers adquireix un intens color verd blavós amb lluentor metal·litzada.

Com totes les paeoniàcies la paeonia balear és molt verinosa. La seva raresa actual a la natura no es deu doncs al brostejar de les ovelles i les cabres assilvestrades, sinó al mal costum de la gent d'arrencar les plantes senceres en veure-les tan belles per a endur-se-les a ca-seva i sembrar-les dins cossiols, la qual cosa sempre acaba matant-les o bé arrencar les flors per a fer un ram i ficar-lo dins un gerro, impedint la formació de les llavors de la següent generació.

Jove Paeonia cambessedesii de quatre anys amb la seva primera flor de sis pètals a principis d´abril.

Magnífica flor de Paeonia cambessedesii adulta a finals de març. Cada brot acaba en una única flor al seu extrem.

Mateixa flor anterior amb els seus vuit pètals d'un intens color rosat gairebé transparent. Les flors mesuren entre 6 i 12 centímetres de diàmetre i solen dur entre 5 i 10 pètals, encara que en general la majoria de flors en duen vuit. El color va des d'un rosat molt pàl·lid fins a un rosat purpuri.

Una altra flor de Paenia cambessedesii a finals de març. La bellesa dels pètals amb la seva textura de paper de seda transparent i el reticle de les seves nervacions més fosques és impressionant.

Com us deia al principi la mare de la Paeonia cambessedesii va venir d'Europa durant el període Messiniense del Miocè tardà. Fa uns anys uns prestigiosos botànics vàren realitzar un estudi genètic de totes les paeonies europees i asiàtiques. Després d'analitzar els resultats i comparar les variacions en els diferents marcadors genètics vàren concloure que totes les paeonies del Mediterrani procedeixen d'un híbrid ancestral asiàtic que es va formar fa milions d'anys per la hibridació entre dues paeonies dels altiplans de l'Àsia Central. Des d'allí aquest híbrid antediluvià va anar colonitzant les terres de tota Àsia i Japó, arribant fins a l'Anatolia. Després va prosseguir la seva expansió per tots els països riberencs del Mediterrani i tota Europa. A cada nou territori conquistat s'anava diferenciant en diferents espècies per successives mutacions adaptatives.

Quan un dels seus descendents va arribar a la regió Tirrènica en ple període Messiniense va colonitzar una després l´altra les aleshores muntanyes de Còrsega i Sardenya i des d'allí va saltar a Menorca i Mallorca. Després de la posterior pujada del nivell del mar, les muntanyes balears es vàren convertir en illes i la paeonia tirrènica va quedar aïllada i va sofrir diverses mutacions adaptatives fins a transformar-se en la nostra bellíssima Paeonia cambessedesii que en l'actualitat només viu a Mallorca, Menorca i Cabrera. Malgrat haver-hi centenars d'espècies de paeonia a Europa i Àsia, totes elles tenen els dos mateixos ancestres asiàtics.

L'aparell reproductor està format per nombrosos estams amb els filaments purpuris i les anteres grogues carregades de pol·len. Al centre es troben entre 3 i 9 carpels femenins, també purpuris, amb els estigmes circinats receptors del pol·len als seus extrems. Cada estigma s'uneix al seu ovari a través d'un gruixat estil.

L'aparell reproductor de la Paeonia cambessedesii té una fase femenina i una masculina. Durant el primer dia maduren els estigmes femenins que esperen la visita dels insectes pol·linitzadors amb els seus cossos impregnats del pol·len d'altres flors. Si els estigmes no són fertilitzats el primer dia segueixen receptius un o dos dies més. Mentrestant les anteres masculines dels estams romanen tancades per a evitar l´autopolinització. Quan la planta detecta que els seus ovaris ja han estat fecundats, madura els estams i les anteres masculines s'obren per a que els insectes s'impregnin amb el pol·len i el portin a altres flors.

Dues flors de Paeonia cambessedesii d'un bellíssim color rosat molt pàl·lid. Es veu un insecte pol·linitzador impregnant-se de pol·len, la qual cosa significa que l'aparell reproductor de les flors està en fase masculina i els seus ovaris ja han estat fecundats.

Ovaris ja fecundats iniciant la maduració de les llavors.

 A finals d'agost les llavors ja estan madures i els fruits s'obren per a dispersar-les.

Fruits ja completament oberts amb les cridaneres llavors d'un brillant color negre atzabeja.


Un detall curiós del contingut dels fruits són les llavors avortades que no arriben a madurar dins els ovaris per no haver estat fecundades, quedant reduïdes a uns cossos vermells i blans de cares aplanades.


En aquesta imatge es veuen molt bé les llavors avortades unides a la paret interna de l´ovari per un petit peduncle nutrici exactament igual al de les llavors negres fecundades.


  Detall de les llavors viables de color negre i les avortades de color vermell.

Les llavors de Paeonia cambessedesii han de suportar diversos hiverns amb fortes gelades per a superar la letargia interna que impedeix la seva germinació. Una manera d'accelerar el procés consisteix en estratificar les llavors en terra vegetal humitejada dins un envàs tancat i introduir-les després en un frigorífic durant tres o quatre mesos a la zona de les verdures. El fred intens desperta l'embrió de la seva letargia hivernal. A principis de la primavera se sembren les llavors dins un cossiol o al seu lloc definitiu i solen germinar sense problemes a les poques setmanes. Si no germinen durant la primera primavera ho fan a la següent. S´ha de tenir paciència, ja que a vegades se torben fins a quatre anys a germinar sense una explicació lògica.

Petita Paeonia cambessedesii recent nascuda amb el seu intens color granat que impedeix que les gelades la congelin. La seva infància durarà quatre o cinc llargs anys i una primavera obrirà la seva primera flor, la més bella de les muntanyes balears.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada