dissabte, 15 de gener del 2011

Ophioglossum lusitanicum, un petit gran campió

Pel seu aspecte ningú diria que es tracta d'una falguera, ja que les seves diminutes frondes estèrils semblen  fulletes de gramínia. El seu hàbitat són les clarianes de garrigues mediterrànies arbustives, els sòls argilosos de les quals estan coberts de molsa i romanen molt humits durant la tardor i l´hivern. Les espècies vegetals amb qui comparteix l'hàbitat són les estepes, orquídies, mates llentiscleres, ullastres, albons, esparragueres, romaníns, qualque pi blanc, com també Phillyrea angustifolia, Gagea nevadensis, Crocus cambessedesii, Brachypodium retusum, Plantago bellardii, Arisarum vulgare, Arum pictum, Merendera filifolia, etc...

Ophioglossum lusitanicum a la tardor amb quatre frondes estèrils de no més de 3 cms de llargària i una fronda fèrtil enmig amb els esporangis encara inmadurs. Fotografia feta als voltants de S'Albufera de Mallorca.

El seu cicle vital es completa en uns set mesos. Durant els secs i tòrrids estius de Mallorca roman davall terra aletargiat en estivació en forma de petit rizoma oblong o subglobós, marró, d´arrels gruixades, de vegades estolonífer, de manera que amb els anys pot anar formant una petita família al seu voltant a través dels estolons subterranis, de cadascun dels quals brosta una nova falguera clònica amb les primeres pluges de la tardor.

Un altre exemplar amb una sola fronda esteril i una fronda fèrtil amb l'espiga al seu extrem apical, formada per dues fileres d'esporangis, en aquest cas encara inmadurs. Fotografia feta a finals de novembre.

Detall de l'espiga de la fronda fertil anterior amb les dues fileres d'esporangis immadurs.

Grup d´Ophioglossum lusitanicum amb les seves fulletes que semblen petites gramínies i es confonen facilment amb les altres herbes amb les quals comparteix l'hàbitat. Aquestes fulletes o frondes estèrils brosten del rizoma que està arrelat profundament dins la terra argilosa. A la foto es veu com aprofiten per brostar els cruis de la terra formats durant l'estiu, que s'esquerda abrasada pel tòrrid sol mallorquí. Quan les frondes fèrtils dispersen les espores, aquestes també aprofiten els cruis per germinar profundament i així poder suportar els cinc o sis mesos de sequera estival.

Foto en detall de les frondes estèrils gruixades i carnoses, linear-lanceolades ò oblongo-lanceolades, lleugerament acanalades, per recollir la rosada matinal i dirigir la humitat cap al rizoma. S'aprecia també clarament com les falgueretes aprofiten un crui del sòl per a brostar, la qual cosa els suposa un estalvi important d´energia, ja que així les seves fràgils frondes no han de travessar la gruixada i dura capa de terra argilosa. Acompanyant els Ophioglossum es veuen les llargues fulles filiformes i acanalades en forma de V d'una Merendera filifolia, els diminuts brots nous de la molsa i diverses hepàtiques acabades de néixer de l'espècie Oxymitra incrassata, bastant abundant a la mateixa garriga, igual que el líquen Diploschistes steppicus. 

Cada Ophioglossum lusitanicum pot tenir d'una a quatre frondes estèrils i una o dues frondes fèrtils, com l'exemplar de la foto. La comparació amb la gemma del meu dit índex ens dóna una idea de la mida diminuta d'aquesta falguereta. En aquest cas les frondes estèrils mesuren menys de 2 cms i les fèrtils poc més de 3 cms.

Al llarg de la tardor van brostant frondes noves, que amb la fotosíntesi acumulen energia per produir les espores. Cada matí, encara que no plogui, rep la humitat de la rosada, que és absorbida per la molsa, que actua com una esponja, mantenint així el sòl argilenc permanentment humit. A principis d'hivern, a vegades més tard depenent de la precocitat o tardança de les primeres pluges tardorenques, s'inicia la maduració dels esporangis i la dispersió de les espores.

Espiga al febrer amb les dues fileres d'esporangis madurs iniciant la dispersió de les espores. 

Cada esporangi s'obri com una boca amb dos llavis i del seu interior surten les espores transparents que cauen prop de sa mare. Si tenen sort i van a parar al fons d'un petit crui del sòl, germinen i donen lloc als gametòfits, que produeixen oòsferes i anterozoides (gàmetes femenins i masculins). Una vegada s'ha produït la fecundació de l'oòsfera, neix un nou Ophioglossum lusitanicum del fons del crui. Tot aquest procés es pot torbar un parell d'anys i depèn d'un fong simbiont, probablement del gènere Glomus, que micorriza els rizoides dels gametòfits de l´Ophioglossum i facilita la producció de gàmetes. Es tracta de micorrizes amb hifes arbusculars. Les noves falgueres vertaderes o esporòfits brosten de l'oòsfera fecundada d'un gametòfit micorrizat. Sense aquesta simbiosi fong-falguera, aquesta micorrizació, no és possible la reproducció de les falgueres del gènere Ophioglossum.

Detall de l'espiga d'una fronda fertil amb els esporangis madurs i oberts com a boques amb llavis, de l'interior de les quals surten les espores microscòpiques, que es dispersen pels voltants ajudades pel vent (anemocòria) i l'aigua de pluja (hidrocòria).

Com si fossin llavis pintats amb carmí, les dues valves de cada esporangi s'obrin i dispersen les espores, que a la foto es veuen com a boletes blanquinoses i translúcides.

En aquesta foto microscòpica es veuen millor les espores sortint dels esporangis.

Detall de les espores de Ophioglossum lusitanicum, que presenten una concavitat en forma de fòvea en un dels seus costats. La microfotografia està feta amb molt poca llum, ja que en realitat les espores són transparents.

2 comentaris:

  1. M'he espantat i tot amb això de les falgueres
    si les toco no passa res, oi???
    una foto, tampoc no???
    hauré de practicar molt per fer-les tasn "guapes" com les teves
    irene

    ResponElimina
  2. Les falgueres son plantes inofensives, mentre no te les mengis. Per tocar-les no et passarà res.

    Salutacions: Joan

    ResponElimina