Aquesta bellíssima falguera és un endemisme ibero-macaronèsic que viu a tots els arxipèlags de la Macaronèsia: Canàries, Açores, Madeira i Cabo Verde i a la comarca d'Algesires de la província de Cadis, incluída dins el Parc Natural de Los Alcornocales, on persisteix un hàbitat similar a la Laurisilva, càlid i humit durant tot l'any. Pertany a la família de les Athyriaceae i el seu genoma conté 82 cromosomes ( 2n= 82, n= 41 ). És una relíquia del Miocè, igual que altres falgueres ibero-macaronèsiques o africano-ibero-macaronèsiques, com Woodwardia radicans, Culcita macrocarpa, Asplenium hemionitis, Davallia canariensis, etc.. Durant l´Era Terciaria amb un clima més calid i humid que ara aquestes falgueres poblaven la major part de la conca mediterrània.
Bell exemplar de Diplazium caudatum que creix a la Caldeira do Faial de l'Arxipèlag de les Açores. Fent doble clic damunt la foto per a ampliar-la s'aprecia el brillant raquis negre molt cridaner de les frondes, típic d'aquesta falguera.
Grup de Diplazium caudatum creixent a la vora ombrejada i humida d'un torrent de l´Illa de Faial. Es poden veure els rizomes i algunes fulles de l´alòctona invasora Hedychium gardneranum, que competeix pel mateix hàbitat i posa en perill la supervivència d'aquesta bella i escassa falguera paleo-mediterrània.
Jove exemplar de Diplazium caudatum cultivat al Jardí botànic de l´Aljibe, situat al municipi d´Alcalá de los Gazules, on conserven les falgueres endèmiques mes representatives de la laurisilva gaditana.
Sotabosc de Laurisilva, ombrivol i humit, hàbitat ideal de les falgueres macaronèsiques. Fotografia realitzada al meravellós Bosque de los Tiles a l´illa canària de La Palma. Ampliant la foto amb un doble clic es pot veure una nombrosa població de Diplazium caudatum. En aquests boscos relictes el silenci és impressionant, només trencat per la dringadissa de les gotes de la pluja horitzontal que cauen des de les altes copes dels arbres i el cant gutural de les bellíssimes colomes endèmiques rabiche i turqué. L'aire fa olor de terra bona, sana, fresca. És un vertader plaer aspirar profundament per a oxigenar la sang.
Vells exemplars de Diplazium caudatum del Bosque de Los Tiles. Es poden veure els sarments rastrers de l´endèmica Hedera canariensis.
A l'Arxipèlag de les Canàries viu a Tenerife, Gran Canària, La Gomera i La Palma en barrancs i boscos de Laurisilva permanentment humits, umbrosos i profunds, entre 250 i 800 msnm. Necessita temperatures càlides durant tot l'any sense canvis bruscs ni gelades. Està classificat com a vulnerable a la Llista Vermella de la Flora Vascular Espanyola de l'any 2008.
A les Açores viu a les nou illes de l´arxipèlag. Tambié viu a Madeira, pero no a la petita Illa de Porto Santo. A l´Arxipèlag de Cabo Verde només ha estat descrit a l´Illa de Santo Antâo.
A les Açores viu a les nou illes de l´arxipèlag. Tambié viu a Madeira, pero no a la petita Illa de Porto Santo. A l´Arxipèlag de Cabo Verde només ha estat descrit a l´Illa de Santo Antâo.
Bellíssima fronda nova de Diplazium caudatum que pot assolir els 190 cms, la qual cosa converteix a aquesta falguera en la tercera més gran de la Macaronèsia, per darrera de la Woodwardia radicans i la Culcita macrocarpa. Es pot veure com el raquis negre va canviant a verd a mesura que s'apropa a l'àpex de la làmina. Per la seva cara inferior el color negre arriba gairebé fins a l'àpex. La làmina és ovada o ovado-lanceolada, tripinnada i glabra en ambdues cares, de color verd fosc quan està totalment desenvolupada.
Detall de les pínnules de Diplazium caudatum. És molt cridaner el color negre intens i brillant del raquis, que va canviant a verd a mesura que s´acosta a l´àpex de la làmina i de les pinnes.
Detall del raquis tacat de negre i brillant. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)
Llargs pecíols brillants i negres, marró-negrosos o marró-verdosos de Diplazium caudatum, que poden arribar a superar els 80 cms. i són més curts que la làmina. A la seva part inferior estan coberts de pàlees castany-fosques i opaques. El rizoma és rastrer i pot arribar a mesurar fins a 40 cms. de longitud i 10 cms. de diàmetre en individus anyosos. Les frondes brosten a intervals d'1 cm. les unes de les altres.
Sorus inmadurs i oblongs de Diplazium caudatum amb l´indusi encara sense aixecar, disposats en dues fileres paralel.les seguint el nervi central de cada pínnula.
Sorus madurs amb l´indusi aixecat deixant veure els esporangis ja desplegats dispersant les espores.
Espores de Diplazium caudatum vistes al microscopi a 400 augments.
Les espores de Diplazium caudatum germinen amb facilitat. A la foto es pot veure un petit planter de joves exemplars recent trasplantats a cossiolets individuals, procedents d'espores de la falguera de la primera foto d'aquest article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada