dissabte, 2 de juny de 2012

Crepis triasii, una composta rupícola

La petita composta Crepis triasii és un endemisme de Mallorca, Menorca i Cabrera. El seu hàbitat preferit són les encletxes de roques i penyals de naturalesa calcària orientats al nord. Molt rarament creix en terreny pla, sempre damunt parets verticals. Les seves fulles espatulades es disposen en una roseta basal.

 Crepis triasii a finals de maig creixent en una encletxa d'una roca calcària situada al camí que porta al Puig de Ses Tres Creus del municipi de Sóller.

Típica roseta basal de Crepis triasii que actua com una antena parabòlica orientada cap a la llum.

Dues Crepis triasii a l´abril creixent juntes dins la mateixa encletxa.

 Les fulles de Crepis triasii estan cobertes d'una fina pilositat més abundant a la seva cara inferior. Les nervacions dibuixen un relleu reticulat molt cridaner que facilita la identificació de la planta quan encara no té flors.

Detall dels pels o tricomes. S'aprecia la seva major abundància al dors de les fulles.

Crepis triasii a una roca completament vertical. La seva orientació nord li proporciona un ambient fresc i ombrívol. A la poncella de l'esquerra es veuen molt bé les petites bràctees dirigides cap a fora que envolten l'involucre del capítol floral. Aquest detall també és molt útil per a la seva identificació.

Crepis triasii vista de costat. Mentre les fulles s'apliquen a la superfície rocosa per a evitar la llum solar directa, les flors són heliòfiles i es disposen a l´extrem de llargues tiges que s'allarguen cap a la llum amb la intenció d'aconseguir que el sol les il·lumini. Saben que els insectes pol·linitzadors amb la seva visió ultraviolada només les veuran si els seus pètals estan il·luminats.

El nombre de flors per planta varia molt, des de dues o tres fins a més d'una dotzena. El groc daurat dels pètals omple de color les superfícies grisenques de les roques calcàries.

Flor i poncella vists de costat amb el detall de les bràctees a la base de l´involucre.

Flors de Crepis triasii a finals de maig.

Les flors de la gran família de les Compositae en realitat són inflorescències formades per nombroses flors individuals creixent juntes. Hi sol haver flors tubulades sense pètals al centre de la inflorescència i flors ligulades amb un gran pètal a la part externa (un exemple típic són les grans inflorescències del girasol). En el cas de la Crepis triasii totes les flors de la inflorescència són ligulades, totes tenen un gran pètal groc amb la punta dentada, cinc estams soldats per les anteres, un pistil amb l'estigma bifurcat i un ovari infer.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada