diumenge, 23 d’octubre de 2011

Saxifragues de Madeira

Filles blanques de la lava negra

Caminava jo obsessionat cercant l'ancestral falguera Asplenium anceps per les muntanyes volcàniques de Madeira. Havia viatjat expressament per a  veure-la i fotografiar-la. Em quedaven només dos dies per a trobar-la i no em resignava a tornar a Mallorca amb les mans buides, és a dir, sense les tan anhelades fotos d'aquesta planta primitiva, progenitora de tota una saga de falgueres els descendents híbrids de la qual poblen les roques de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Amb el meu cotxe de lloguer circulant a poc a poc per les empinades i retorçudes carreteres del centre de Madeira em dirigia cap a la localitat de Curral das Freiras. 

Flors de l'endèmica Saxifraga pickeringii dirigides cap a la llum com a petites antenes parabòliques. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a veure millor els detalls.

Com fem tots els aficionats a la botànica quan circulem per camins i carreteres, anava amb l'ull dret mirant les plantes de la cuneta i els vessants rocosos i amb l'ull esquerre pendent de la circulació. A Madeira la gent circula a gran velocitat i uns quants conductors ja m'havien cridat l'atenció amb el clàxon per anar massa a poc a poc. Per a no entorpir tant la circulació parava el cotxe cada parell de quilòmetres i recorria a peu un bon tros de carretera, una cuneta a l'anada i l'altra cuneta a la tornada. 

Per si no ho sabeu, les cunetes de les carreteres tenen una biodiversitat impressionant, són de fàcil accés i contenen una àmplia mostra de les plantes dels boscos i camps pels quals discorren. Els vessants de les muntanyes de Madeira solen tenir una gran pendent i accedir a elles és moltes vegades impossible sense un equip d'escalada. Per això són tan pràctiques per als botànics les carreteres i les típiques levadas que canalitzen l'aigua de les muntanyes cap a les terrasses dels cultius i cap a les poblacions.

En una de les meves parades, ja una mica marejat de tant escanejar amb la vista els vessants rocosos que vorejaven la carretera, de sobte vaig veure una planteta a dos metres d'altura les floretes blanques de la qual semblaven fanalets lluminosos dins la foscor del bosc de laurisilva pel qual discorria la carretera. Era una Saxifraga pickeringii, un rar endemisme de Madeira que vist d'aprop emociona per la bellesa de les seves flors i les seves fulles carnoses.

Saxifraga pickeringii damunt una paret rocosa amb les arrels ancorades dins una encletxa plena de molsa i líquens descomposts. Aquest endemisme creix a l'alta muntanya fresca i humida i suporta temperatures que no baixin de 5ºC. Es diferencia de la Saxifraga maderensis, també endèmica, per les seves fulletes carnoses i per les tiges de les inflorescències que en condicions de molta llum o sol directe adquireixen un intens color vermell per la seva riquesa en antocians. Les fulles velles també es tornen vermelles abans d'assecar-se. Els pètals de les flors són curts, amples i més arrodonits que en la Saxifraga maderensis.

Frondosa Saxifraga pickeringii al vessant rocós d'una muntanya volcànica orientada cap al nord-oest. La seva identificació és fàcil pels pètals arrodonits de les flors i les fulles carnoses.

Hàbitat de la Saxifraga pickeringii. Ampliant la foto amb un doble clic es veuen millor els detalls.

Bellíssimes i lluminoses flors de Saxifraga pickeringii amb els seus pètals arrodonits d'un blanc immaculat que brilla amb llum pròpia. Les anteres dels estams tenen un bonic color vermell-ataronjat.

Fulles carnoses de Saxifraga pickeringii amb les tiges de les inflorescències de color vermell i les fulles velles també vermelles.

Aquest dia, l´antepenúltim del meu viatge a Madeira, tampoc vaig trobar la meva anhelada falguera Asplenium anceps, però trobar la petita saxifraga em va alegrar el matí i la meva alegria fou encara major quan en el camí de tornada vaig haver de parar el cotxe sobtadament a la cuneta perquè acabava de veure un altre endemisme, la falguereta híbrida Ceterach lolegnamense, una raresa botànica alohexaploide amb tres genomes complets al nucli de les seves cèl·lules. Per sort l'endemà per fi vaig poder veure el tresor botànic que m'havia portat a Madeira. A la part alta del Monte Poíso, a 2.000 msnm, vaig trobar per fi una nombrosa població del macaronèsic Asplenium anceps, avi del nostre Asplenium azomanes i besavi de l´Asplenium x tubalense que poblen les parets dels marges de la Vall de Sóller a Mallorca.

L'altra saxifraga endèmica de Madeira, Saxifraga maderensis, la vaig trobar l'últim dia del meu viatge al magnífic Jardí botànic de Funchal. Els exemplars que vaig veure no eren cultivats. Creixien de manera natural entre les belles plantes exòtiques del jardí. Eren plantes diminutes, però la bellesa lluminosa de les seves floretes blanques atreia la mirada cap a elles com si de petits imants es tractés.

Diminuta Saxifraga maderensis envoltada d'altres plantes silvestres a una zona molt ombrívola del Jardí botànic de Funchal. Vaig haver de fer la foto amb flaix.

Mateixa Saxifraga maderensis anterior vista des de més a prop. Les seves flors tenen els pètals més estrets i allargats que la Saxifraga pickeringii.

Jove Saxifraga maderensis amb les seves fulles d'un viu color verd clar que es diferencien de la Saxifraga pickeringii per no ser carnoses.

 Flors de Saxifraga maderensis de pètals estrets i allargats. Com a l'altra saxifraga, les anteres dels estams tenen un viu color vermell-ataronjat.

I finalment, per a que es puguin distingir fàcilment les dues espècies, en aquesta imatge combinada es poden veure les diferències en les flors.

A la petita illa veinada de Porto Santo creix l'endèmica Saxifraga portosanctana, però no tenc fotografies seves. Hauré de tornar un dia a Madeira a mitjan mes de maig i visitar en una escapada amb el ferri l'Illa de Porto Santo. Esper tenir sort i trobar aquest rar endemisme per a poder-lo compartir amb vosaltres.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada