Vincetoxicum menorquí de flors rosades.

Una nova espècie? Un híbrid?

La conservadora del Jardí botànic de Sóller em va explicar la seva història. Fa uns deu anys un aficionat a la botànica de Menorca va trobar a un barranc de l´illa un Vincetoxicum molt diferent a les dues espècies autòctones: la de flors negres i la de flors blanques. Aquest tenia les flors d'un viu color rosat amb el centre blanc-groguenc. Sospitant que havia trobat un petit tresor, va recollir llavors i les va enviar al Jardí botànic, on varen procedir a sembrar-les a la secció de plantes de les Balears.

Flor de Vincetoxicum de Menorca fotografiada a finals d'abril. Sembla una petita estrella de mar que brilla amb llum pròpia. Jo la trob molt guapa. Com es pot veure les formigues són molt llépoles del seu nèctar i actuen com a vertaderes polinitzadores.

Les llavors varen germinar i després de diversos anys de creixement floriren per primera vegada. Genèticament parlant la planta no sembla híbrida, ja que, en teoria, les seves flors haurien de ser integramente rosades, a mig camí entre el granat fosc gairebé negre del Vincetoxicum nigrum i el blanc lleugerament groguenc del Vincetoxicum hirundinaria.

Intrigat per saber més sobre aquesta asclepiadàcia vaig intentar trobar informació sobre ella i no vaig trobar res. Vaig cercar espècies de flors rosades a Europa i a la Conca Mediterrània i tampoc vaig tenir sort. Entre les fotografies de Vincetoxicum que mostra el cercador Google no n´hi ha cap semblant. 

Imatge combinada amb les flors dels tres Vincetoxicum.

Vaig contactar amb un professor de botànica de la Universitat de les Illes Balears, li vaig parlar d'aquesta planta i li vaig enviar unes quantes fotos, però no em va saber dir res, ja que desconeixia la seva existència. Li vaig demanar quin nom li podia posar per publicar les fotos al meu blog i em va suggerir que provisionalment l´anomenàs Vincetoxicum hirundinaria var. balearicum. Si al final resulta ser una espècie nova el seu nom podria ser Vincetoxicum minoricensis, com la famosa Lysimachia minoricensis ja extinta a la naturalesa. Quan avanci i es faci més fàcil i barat l'estudi del genoma, llavors tal vegada hi hagi sorpreses. Els gens no menteixen.

A la vasta obra científica encara sense acabar sobre la Flora Ibèrica només s'esmenten dues espècies al territori espanyol, ambdues presents a Menorca: Vincetoxicum nigrum i Vincetoxicum hirundinaria.

Brots nous del Vincetoxicum de Menorca a l'abril.

Fa tres anys va contactar amb mi per email un eminent científic francès, René Sforza, molt interessat en veure plantes de Vincetoxicum nigrum de Mallorca. Estava fent un estudi de les plagues que afecten aquesta planta amb la finalitat de trobar un enemic natural, que serveixi per al control biològic del Vincetoxicum nigrum introduït i assilvestrat a Canadà i nord d'USA, on aquesta planta mediterrània ha proliferat tant que s'ha convertit en una plaga incontrolable. De res han servit els herbicides químics, ja que resulta ser resistent a ells. 

 Flors de Vincetoxicum de Menorca al maig.

Uns dies després el professor René Sforza va venir a Mallorca i li vaig mostrar un parell de dotzenes de plantes de Vincetoxicum nigrum que creixen a les muntanyes de la Serra de Tramuntana. De cadascuna d'elles va guardar dues o tres fulles dins sobres separats per estudiar-les tranquil·lament una vegada retornat a França. Li interessava sobretot trobar qualque fong o virus patogen per als vincetoxicum.

Li vaig parlar del vincetoxicum de flors rosades i el vàrem anar a veure al Jardí botànic. Em va dir que coneixia desenes d'espècies de Vincetoxicum mediterrànies i americanes, però aquelles flors rosades eren desconegudes per a ell. Em va suggerir que tal vegada es tractava d'un híbrid, però que per assegurar la seva identitat feia falta un estudi genètic.

Fruit de Vincetoxicum de Menorca encara inmadur.

Cada primavera sofreix la parasitació despietada de milers de pugons de l'espècie Aphis nerii.

 Per sort els pugons respecten les flors i el Vincetoxicum es pot reproduir.

Encara que lògicament els pugons afebleixen la planta xuclant-li la saba, aquesta és tan vigorosa que suporta perfectament la parasitació sense sofrir danys aparents.

Així doncs aquesta curiosa asclepiadàcia segueix sent una desconeguda per a la ciència. Ningú s'interessa per ella i roman encara sense estudiar. No se sap si és una espècie, una subespècie, una varietat o un híbrid. Per sort la seva supervivència està assegurada gràcies al Jardí botànic de Sóller que la cuida amb cura i guarda les seves llavors al Banc de Germoplasma, un dels més rics en espècies del Mediterrani.