L'arbre del cafè: un exemple d'intel·ligència vegetal

L'arbre del cafè pertany al gènere Coffea de la família de les Rubiaceae. Dins el gènere hi ha un total de deu espècies repartides pel sud d'Àsia i Àfrica subtropical. La més conreada és la Coffea arabica que es creu originària d'Etiòpia, encara que alguns estudiosos discrepen i situen el seu origen al Iemen. El cafè és un arbust petit de fulla perenne que arriba a assolir dimensions arbòries en estat silvestre, superant de vegades els 15 metres d'altura. Prefereix créixer a l'ombra d'altres arbres.

Molt s'ha escrit sobre aquesta planta, i jo no ho vull repetir en aquest article. M'agradaria, no obstant això, ressaltar dos detalls menys coneguts que li han permès proliferar extraordinàriament de la mà de l'home.

Fruits madurs de Coffea arabica cultivada al Jardí botànic de la Orotava a l'illa de Tenerife.

Vull parlar-vos en primer lloc sobre la vertadera finalitat de l'alcaloide cafeïna. Lògicament el cafè no pensa en l'home quan sintetitza aquest estimulant. En el que pensa realment és a defensar-se dels seus principals depredadors naturals: els insectes fitòfags. Resulta que la cafeïna és un potent insecticida que mata els artròpodes que s'atreveixen a menjar-se les seves fulles, flors i fruits. Sent les seves parts més vulnerables els brots tendres i les poncelles florals concentra en elles una major quantitat d'aquest potent verí.

Branques de Coffea arabica carregades de fruits madurs. Recoman ampliar les fotos per veure millor els detalls.

També les seves llavors acabades de germinades sintetitzen grans quantitats d'aquest alcaloide amb dues finalitats: la primera per protegir les petites plantes dels fitòfags i la segona, i molt més sorprenent, per inhibir la germinació d'altres llavors de cafè que li puguin fer la competència, de manera que la primera llavor que germina inhibeix les que té a prop i així s'assegura una major probabilitat de supervivència. De qualque manera les altres llavors detecten l'elevada concentració de cafeina de la seva germana i se sacrifiquen perquè pugui sobreviure. Si germinassin totes, la competència entre elles seria tan ferotge que al final cap aconseguiria arribar a l'edat adulta, i l'espècie en el seu conjunt hi sortiria perdent.

Fulles de Coffea stenophylla. Les fulles de totes les espècies de cafè són de color verd fosc, brillants, senceres i ovado-lanceolades.

Bellíssima flor de Coffea stenophylla d'un blanc immaculat que brilla amb llum pròpia. És molt semblant a les flors d'una altra rubiàcia, la Gardenia thunbergia de Sud-àfrica.

Fulles i fruits de Coffea arabica fotografiada a principis de maig al Jardí botànic de Funchal a l'illa de Madeira.
 

El segon detall que vull ressaltar també fa referència a la cafeïna, un estimulant que va captivar els primers humans que varen consumir els seus fruits torrats fa més de mil anys a la península aràbiga. Aquest alcaloide sintetitzat per defensar-se dels insectes menjadors de fulles li ha permès proliferar i colonitzar de la mà de l'home totes les regions tropicals i subtropicales de la Terra, competint amb altres plantes que també sintetitzen cafeina com el te, el cacau, l'herba mate, el guaranà, la nou de cola i el grèvol de Yaupón.

Fruits verds i madurs de Coffea arabica.

Al final un es pregunta: qui explota a qui, qui obté més beneficis, l'arbre del cafè o l'home? La resposta és evident. Sense l'ajuda interessada dels humans el cafè seguiria confinat a les seves reduïdes regions d'origen. Seria un arbust més lluitant per sobreviure amb la intel·ligent estratègia de sintetitzar verí i concentrar-lo a totes les parts de la seva anatomia, des de les arrels fins a les fulles, flors i fruits. Sense voler-ho, sense una planificació natural premeditada, precisament ha estat el seu verí, que tant agrada als humans, el que l'ha convertit en una de les plantes conreades més estesa i nombrosa arreu del món, calculant-se en uns 15.000 milions d'exemplars el nombre total de plantes de cafè que ocupen més de 100.000 km2 de plantacions. L'explotador aparent és l'home, però el qui hi surt guanyant és el cafè. L'aromàtica infusió de la qual es consumeixen centenars de milions de tasses cada dia és una recompensa més que suficient per a l'home. Al cafè no li importa sacrificar el 99´99% dels seus fruits si a canvi s'assegura la seva supervivència a gran escala.