Aquesta bellíssima scrophulariàcia és una de les plantes més cridaneres dels boscos de Laurisilva canària. Sol créixer a les clarianes on rep la llum solar amb més intensitat, ja que prefereix els ambients lluminosos, podent viure també a mitja-ombra. En condicions òptimes pot assolir els dos metres d'altura. Té un port elegant amb les seves branques rectes cap amunt acabades en una inflorescència cònica d'un viu i lluminós color vermell-ataronjat que brilla amb llum pròpia. És endèmica de les illes de Tenerife, La Gomera i La Palma, on rep el nom de "Cresta de gallo".
Bell exemplar de Isoplexis canariensis en una clariana molt il·luminada del Parque Rural de Anaga a la punta nord de l´Illa de Tenerife on rep freqüents boires marines, la humitat de les quals es condensa en les fulles de les plantes de Laurisilva i cau gota a gota com una vertadera pluja. És el fenomen de la pluja horitzontal, gràcies al com les Illes de la Macaronesia alberguen exuberants boscos d'arbres i arbustos perennifolios especialment adaptats a condensar la humitat de la brisa marina. Les Illes Canàries, sense aquesta aportació addicional d'aigua, per la seva escassa pluviometria, serien illes semidesèrtiques semblants a la costa atlàntica del Sàhara.
Inflorescència de Isoplexis canariensis amb la seva forma cònica de flors denses a l'extrem de cada branca. La seva gran bellesa i el costum de usar-la com a planta medicinal la fan molt vulnerable i està protegida per la llei.
Fulles de Isoplexis canariensis, ovado-lanceolades, coriàcies i molt brillants, d'un color verd fosc amb tints morats.
Flors de Cresta de gall vistes d'aprop. El seu nom popular sembla molt encertat. Doble clic damunt la foto per a ampliar-la i apreciar millor els detalls.
Part superior de les flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada