diumenge, 29 de maig de 2011

Blanc, Negre, Groc: els Sapotes de Mèxic

Són tres fruites subtropicals delicioses, dolces, sucoses, estranyes, genuïnament mexicanes i molt poc conegudes, tres fruites que amb el temps segurament arribaran a comercialitzar-se a nivell mundial en ser cada vegada més ràpides les comunicacions, doncs una de les limitacions per al seu transport és l'escassa consistència de la seva polpa madura. Pertanyen a tres famílias botàniques diferents. El Sapote negre, Diospyros digyna, és una Ebenaceae. El Sapote groc, Pouteria campechiana, és una Sapotaceae. I el Sapote blanc, Casimiroa edulis, forma part de la família de les Rutaceae.

SAPOTE NEGRE

Els fruits del Sapote negre tenen la forma i estructura típiques de les ebenàcies. A una certa distància es podrien confondre amb els fruits del caqui asiàtic. La sorpresa ve en xapar per la meitat un dels seus fruits. La seva polpa en el moment òptim de maduració és gairebé negra, brillant com l'atzabeja i de consistència cremosa. Recorda a la mousse de xocolata.

 La seva maduració és molt ràpida, doncs en poques hores la polpa dura i blanquinosa dels fruits inmadurs s'estova i enfosqueix. La seva escassa consistència és precisament una de les limitacions per a la seva comercialització fora de Mèxic. Arribar a reconèixer el moment idoni de recol·lecció per a que els fruits madurin just el dia en què arriben al mercat dels consumidors és un dels reptes a superar.

En aquesta imatge de tres fruits madurs xapats per la meitat en diferents fases de maduració es pot veure com la polpa es va enfosquint, sent el més madur el de la dreta.

 
Ampliant la foto amb un doble clic s'aprecia millor la textura cremosa de la polpa d'un brillant color negre atzabeja molt semblant a la mousse de xocolata. El seu sabor és molt dolç i recorda al sucre cremat del fons d'un flam d'ou amb un punt de mel. Es pot menjar a culleradetes. En el centre té de tres a cinc llavors. En ser un arbre dioic hi ha peus masculins i peus femenins. Tal com ocorre amb el caqui cultivat que tots els arbres són femenins, els fruits sense polinitzar del sapote negre maduren partenocàrpicament, presentant al seu interior diverses llavors buides avortades.

Els fruits que han estat polinitzats produeixen llavors marrons que s'han de sembrar de seguida, ja que perden ràpidament la seva capacitat de germinació.

Sembrades a uns 20 - 25ºC germinen als pocs dies.

Uns 14 mesos després el Sapote negre de la foto anterior ja mesura uns 70 cms. El clima mediterrani sense gelades és molt apropiat per al seu cultiu. Pot prosperar sense problemes a totes les zones on es conreen cítrics i caquis.

SAPOTE GROC

El Sapote groc fa honor al seu nom. Pel meu gust és un dels fruits més saborosos de Mèxic. No fa falta pelar-lo. La seva pell és molt fina i es pot menjar a mossegades. Al centre té diverses llavors allargades de color marró fosc, que perden ràpidament la seva capacitat de germinació, per la qual cosa han de ser sembrades de seguida. El seu nom científic Pouteria campechiana fa referència a la regió mexicana de Campeche d'on és originari aquest fruiter.

Jove Sapote groc de tres anys d'edat cultivat a un hort de cítrics de Mallorca. Es veu el tub del reg per goteig. Per a poder suportar el tòrrid i ressec estiu mallorquí necessita uns quants regs setmanals. També agraeix l'aportació de fems de cavall, vaca o ovella ben descompost.

Les fulles d'un color verd clar són lanceolades amb la part distal més ampla que la proximal. El Sapote groc és una mica més fredoler que el Sapote negre. Si la temperatura en ple hivern baixa a -1 o -2ºC, les fulles més exposades es cremen lleugerament. Després a finals de la primavera rebrota sense problemes.

SAPOTE BLANC

El Sapote blanc és potser un dels sapotes més conreats fora de Mèxic. No és difícil trobar-lo a la venda als vivers espanyols, sobretot a Andalusia, a tota la zona llevantina i a les Illes Balears. Un agricultor de Santander em va dir que a la costa cantàbrica creix molt bé i dóna grans collites. És potser el menys fredoler dels tres sapotes mexicans. La seva estratègia per a suportar les gelades hivernals consisteix en comportar-se com a caducifoli. D'aquesta manera als mesos més freds perd les fulles i espera que augmentin les temperatures a la primavera. A la costa de Mallorca, si no hi ha gelades, el Sapote blanc es comporta com perennifoli i conserva les fulles a l'hivern.

Bell exemplar de Sapote blanc de Mèxic de 12 anys d'edat i uns 5 metres d'altura cultivat a un hort de cítrics de Mallorca. Cada any produeix una gran collita de fruits que van madurant al llarg de diversos mesos. És d'una varietat sense llavors.

Si l'hivern és suau amb temperatures superiors a 5ºC a finals de gener brosta vigorosament amb unes fulles molt belles d'un color vermell intens.

 Un mes després, al febrer, floreix abundantment. Les flors són petites i s'agrupen en raïms.

Detall d'una flor de Sapote blanc amb l'estructura típica de les Rutaceae, molt semblant a les flors dels cítrics i de la ruda.

Tronc de Sapote blanc amb la seva típica escorça coberta de punts blancs. Aquest exemplar ha estat empeltat. Es dedueix per l'estrenyement a la part superior del tronc que es correspon amb el punt de l'empelt.

Típica escorça de Sapote blanc d'un color verd grisenc coberta de punts blancs.

Fruits madurs de Sapote blanc l'escorça dels quals s'esqueixa quan assoleixen la plena maduració. Per a saber si son madurs s'han d'estrènyer amb els dits, doncs el seu color verd clar es manté pràcticament sense canvis. Un dels problemes d'aquests fruits és que cauen de l'arbre quan maduren. El millor és recol·lectar-los quan la seva polpa encara és dura. Solen madurar als pocs dies.

 La polpa té un apetitós color blanc brillant. És molt sucosa i exageradament dolça. Aquests fruits són d'una varietat cultivada sense llavors. Es poden veure les llavors avortades al fruit de la part superior de la foto. Les llavors viables dels arbres silvestres són grosses i allargades. Conserven la capacitat de germinació menys temps que les dels sapotes negre i groc. Si no es deixen assecar després d'extreure-les dels fruits i se sembren de seguida a una temperatura superior a 20ºC, en menys d'una setmana germinen. És un arbre de creixement molt ràpid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada