Eugenia uniflora: Pitanga del Surinam

Pitanga, Cirerer del Surinam, Cirerer de Caiena, Cirerer del Brasil, Capulí, Guinday, Ñangapiré, Pedanga,... tots aquests noms i més rep aquest arbust sud-americà de la família de les Myrtaceae. Els seus noms científics són també nombrosos: Eugenia uniflora, Eugenia microphylla, Myrtus brasiliana, Stenocalyx uniflorus i Plinia pedunculata. Els indis del Paraguai i nord-est de l'Argentina l'anomenen Ñanga-pirí en idioma guaraní.

 Fruit madur d'Eugenia uniflora fotografiat el novembre. Són molt cridaneres les fulles que amb el fred de la tardor adquireixen un viu color vermell sang, en sintetitzar antocians com a mecanisme de defensa contra les baixes temperatures. La Pitanga de la foto és un exemplar cultivat a un poble costaner de l'illa de Mallorca situada a l'oest de la conca mediterrània, on les gelades són rares, suaus i d'escassa durada.

 

 Flors de Pitanga del Surinam a l'abril. Tenen l'estructura típica de totes les mirtàcies. Crida l'atenció la tènue línia vermellosa que recorre els pètals i el viu color vermell sang de les fulles.

 Mateixes flors anteriors vistes des d'un altre angle. Exhalen un suau perfum que atreu les abelles pol·linitzadores.

Fulles de Pitanga del Surinam al febrer, el mes més fred de Mallorca. La concentració d'antocians és màxima. Amb aquest color tan fosc les fulles s'encalenteixen amb els rajos solars i eviten així que el fred intens les congeli. Als hiverns especialment freds amb fortes gelades la Pitanga es comporta com a caducifòlia i perd totes les fulles per sobreviure. Temperatures inferiors a -3 ºC maten als exemplars joves i les inferiors a -5 ºC danyen mortalment les plantes adultes.

A l'estiu les fulles no tenen antocians i llueixen un bonic color verd clar. Les fulles contenen una resina que repel·leix les mosques. La infusió de les fulles té propietats diürètiques, digestives i antidiarreiques. La decocció de l'escorça en forma de gàrgares alleuja les afeccions de gargamella.

A Sud-amèrica l'Eugenia uniflora és un arbust tropical de fulla perenne i floreix i fructifica diverses vegades a l'any. El seu hàbitat natural són les selves tropicals de les dues Guyanes, Surinam, Argentina, Brasil i Paraguai. Els mercaders portuguesos la varen dur a l'Orient Llunyà, on en l'actualitat es conrea profusament com a planta ornamental a l'Índia, Filipines, Samoa, Sri Lanka i la Xina, a més de consumir els seus fruits. En les últimes dècades ha estat introduïda com a planta de jardí a molts altres països del món amb climes tropicals, subtropicals i temperats, gràcies a la seva adaptabilitat i la seva capacitat per comportar-se com a caducifòlia. En alguns països s'ha assilvestrat.

Pitanga o Cirera del Surinam d'un intens color vermell fosc molt brillant. Criden l'atenció les vuit costelles. La polpa és molt sucosa i dolça i té un exòtic sabor resinós, menys accentuat si està ben madura. És rica en vitamines i minerals, especialment vitamina A, ferro, calci i fòsfor. El suc fresc de pitanga és deliciós. Amb la polpa es preparen gelees i melmelades.

Detall de les vuit costelles i el calze persistent. Dins cada fruit hi ha una llavor esfèrica o dues o tres llavors aplanades que han de ser sembrades al més aviat possible, ja que en pocs dies perden la capacitat de germinació.

L'Eugenia uniflora prefereix terres àcides riques en matèria orgànica amb un pH entre 5,5 i 6,5, però tolera també sols lleugerament més alcalins sempre que no siguin salins. Li agrada créixer a ple sol des del nivell de la mar fins als 1700 msnm i assoleix els 7,5 metres d'altura.