dimarts, 21 de desembre del 2010

Xanthoria parietina, el liquen de pa d'or

Així podríem anomenar la Xanthoria parietina, un líquen que en condicions de forta insolació i poca humitat ambiental té un bell color daurat, com si estigués format per trossets de pa d'or aferrats entre si en forma de roseta més o menys arrodonida de no més de 10 cms. de diàmetre. Pertany a la família de les Parmeliaceae.

Sol créixer damunt l'escorça d'arbres rica en nutrients amb ph alcalí, encara que la seva versatilitat li permet viure sobre superfícies tan dispars com roques calcàries, teulades, esparregueres i, el més increible, ossos d'animals ja nets de carn després de la putrefacció, per la seva avidesa pels minerals.

Pelvis òssia d'una ovella morta, colonitzada per Xanthoria parietina, a una garriga resseca molt assolellada del sud de Mallorca. (Doble clic damunt la foto per ampliar-la)

Com tots els líquens està format per l'íntima unió simbiòtica entre una alga i un fong. L'alga o ficobiont aporta l'energia obtinguda de la fotosíntesi, mentre que el fong o micobiont aporta l'aigua i els minerals. Fa moltíssims milions d'anys varen aprendre a conviure, ajudant-se mútuament, la qual cosa els va permetre colonitzar exitosament les noves terres sorgides de les erupcions volcàniques i dels moviments de les plaques tectòniques. De fet, els líquens solen ser els primers éssers vius a colonitzar les illes volcàniques just després de refredar-se la lava.

Fèmur d'ovella amb diverses Xanthoria parietina que han confluït en el seu creixement exuberant per la riquesa en nutrients de l'os. Crida l'atenció l'absència de creixement a la part no assolellada de l'os, per la necessitat de llum solar de l'alga simbiont, ja que la seva cloròfil·la depèn dels rajos solars per realitzar la fotosíntesi.

L'altre fèmur de la mateixa ovella amb Xanthoria parietina només al costat que mira cap al sud. Observau l'extrema aridesa de la terra de la garriga, clivellada i recremada pel sol tòrrid de l'estiu mallorquí. Aquestes condicions tan dures no semblen afectar en absolut al liquen, més aviat tot el contrari, pel seu marcat caràcter termòfil i heliòfil.

Trocànter major i trocànter menor coberts de liquen. Damunt el cap del fèmur es poden veure dues diminutes Xanthoria parietina acabades de germinar. Fent doble clic sobre la foto per ampliar-la, es veuen els apotecis ataronjats que són els cossos fructífers desenvolupats pel fong o micobiont, que produeixen les ascospores per a la seva reproducció sexual. L'alga o ficobiont no pot reproduir-se sexualment i les seves cèl·lules o gonidis s'uneixen a les ascospores, de manera que, quan aquestes germinen i formen les hifes o filaments fúngics en forma de xarxa, les cèl.lulas de l'alga es col·loquen en els buits de les hifes per créixer junts en simbiosis.

Xanthoria parietina cobrint la cara sud de l'escorça d'un jove pistatxer, Pistacia vera, en ple mes d'agost, a un hort de la Vall de Sóller de l'illa de Mallorca.

Mateixa Xanthoria parietina del pistatxer anterior al mes de desembre amb el detall del cossos fructifers o apotecis. (Doble click damunt la foto per ampliar-la)

Curiós creixement de Xanthoria parietina sobre els entrenusos d'una esparreguera, Asparagus albus, a la finca Na Riera del poble d'Algaida, situat al centre de Mallorca.

Formosa Xanthoria parietina creixent damunt el sòtil de PVC d'un hivernacle a finals de desembre.

Xanthoria parietina creixent damunt un Echinopsis atacamensis ssp. pasacana del magnífic Botanicactus de Ses Salines al sud de Mallorca.

Jove Xanthoria parietina damunt l'escorça d'un Acer negundo. Té un cridaner color verdós perquè creix a l'ombra de la capçada de l'arbre amb molta humitat ambiental.

 
Imatge de prop d'una Xanthoria parietina que creix damunt el mateix Acer negundo de la foto anterior, on es veuen en detall els apotecis del micobiont en diferents fases de maduració. (Doble click damunt la foto per ampliar-la)

Vigorosa Xanthoria parietina amb un creixement exuberant damunt l'escorça d'un saüc, Sambucus nigra. L'intens color verd és degut a la humitat de l'escorça porosa del saüc, que actúa com una esponja retenint l'aigua de la pluja, de manera que el liquen gaudeix d'una abundant aportació hídrica.

I per finalitzar, en aquesta foto es pot veure un grup de Xanthoria parietina creixent sobre una roca molt humida i ombrejada a un espès alzinar de la Serra de Tramuntana de Mallorca. S'aprecia el color verdós que adquireix el liquen en aquestes condicions humides i amb escassa llum.

Aquest liquen s'utilitzava en l'antiga farmacopea per tractar el paludisme amb el nom de lichen parietinus, com a substitut de l'escorça de la quina. També s'usava com a tint per tenyir de groc i marró pel seu alt contingut en parietina.


2 comentaris:

  1. Falta mes informació com ara "l'alga de la qual s'alimenta el líquen de pa d'or"...i més informació molt més detallada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tu tens aquesta informació que dius que falta, la podries aportar.

      Elimina