Cotxinilles del Carmí, una plaga bona contra una plaga dolenta

La cotxinilla del carmí, Dactylopius coccus, és un petit insecte originari de Mèxic paràsit dels cactus del gènere Opuntia. Abans de l'aparició dels colorants sintètics va ser àmpliament criada per obtenir el colorant vermell carmí, també anomenat grana cotxinilla, vermell natural 4, crimson lake, nocheztli o simplement E120. El carmí ja era usat pels indis prehispànics per tenyir les seves robes i cabells, acolorir les pintures murals dels seus palaus i edificis religiosos i maquillar la cara dels sacerdots.

A principis de maig de l'any 2007 vaig visitar per primera vegada la bellíssima illa canària de La Palma. Després de gaudir de l'exuberant vegetació de la meitat nord de l'illa em vaig dirigir cap al sud, molt més sec i calorós. A Tazacorte vaig aparcar el cotxe al costat d'un bar on vaig prendre un cafè molt bo amb unes pastes canàries. Vaig agafar després la meva estimada càmera compacta i em vaig disposar a fotografiar totes les plantes interessants que hi havia als carrers, jardins i horts d'aquella bellíssima vila.

El primer que em va cridar l'atenció varen ser unes falgueres assilvestrades de l'espècie Pteris vittata que creixien a les encletxes d'unes roques que vorejaven un carrer. Uns metres més enllà, a una corba molt tancada, hi havia una vigorosa Opuntia ficus-indica conreada a un hort particular, les pales de la qual semblaven cobertes de neu. Quan m'hi vaig acostar vaig saber tot d'una que es tractava de la famosa cotxinilla del carmí. No l'havia vista mai i em vaig alegrar molt. Per sort, les pales estaven a l'altura dels meus ulls i no em va ser difícil fer unes quantes fotos. L'únic problema eren els cotxes que circulaven a gran velocitat en ple nucli urbà i com que no hi havia ni cuneta ni vorera prenien la corba gairebé aferrats a la paret de l'hort. Amb gestos poc amigables feien sonar el clàxon i m'increpaven furiosos. Tenien tota la raó, però jo no me'n podia anar de la Palma sense unes quantes fotos d'aquests animalons tan famosos. Després de més de cinquanta anys ingerint el colorant dels seus abdòmens per fi veia la seva font.

Gelats de color maduixa, iogurts color maduixa, melmelades de maduixa, cirera i gerd amb carmí afegit per a reforçar el color vermell, la gelatina vermella, el famós licor Campari, el vermut Martini Rosso, alguns embotits, els substituts de la carn de cranc, els caramels vermells, els famosos m&m's de xocolata, les gominoles i altres llaminadures, els cereals Kelloggs amb sabor a maduixa, els sucs de fruites vermelles, algunes salses de tomàquet, les dragees i càpsules medicinals tenyides de vermell, els xarops expectorants i antitussius amb sabor i color a maduixa, els xarops antibiòtics per a nens de color vermell, pastes dentifrícies vermelles, elixirs bucals vermells i molts altres productes alimentaris, farmacèutics i cosmètics, com pintallavis, ombra d'ulls i pólvores rosades de maquillatge, porten el colorant vermell carmí de la cotxinilla Dactylopius coccus.

Petites colònies de femelles de cotxinilla del carmí damunt una pala d'Opuntia ficus-indica. Ampliant les fotos amb un doble clic es veuen millor els detalls.

Després d'unes dècades de declivi torna a augmentar l'interès per aquest invertebrat. El rebuig cada vegada major als colorants químics sobretot a la indústria alimentària i el recent apogeu dels mètodes naturals de lluita biològica per al control de les plagues han fet ressorgir aquests vivers de cotxinilles sobretot al Perú que produeix el 84% de la demanda mundial, seguit per les Illes Canàries amb el 8%, Xile amb el 6% i Bolívia amb el 2%. S'exporten tant el colorant com les nimfes vives de Dactylopius per a ser usades en el control biològic dels cactus del gènere Opuntia que han envaït extenses regions del planeta. Aquestes plantes americanes, com que no tenen enemics naturals fora de Centreamèrica i Sud-amèrica, s'assilvestren amb facilitat als països on són introduïdes i arriben a ocupar milers d'hectàrees, impossibilitant el pasturatge i cultiu d'aquestes terres i posant en greu perill la flora autòctona que no pot competir amb aquestes plantes alòctones tan agressives. La infestació intencionada de les opunties amb nimfes de cotxinilla, és a dir, la seva utilització com a contra-plaga, sembla obtenir resultats espectaculars, aconseguint reduir el seu creixement i expansió fins a nivells suportables per a l'ecosistema. 

Colònia de femelles de cotxinilla del carmí en diferents etapes de creixement. Tant els mascles com les femelles s'alimenten de la saba de les opunties i per arribar a ella perforen la cutícula de les pales amb un estilet bucal en forma d'agulla per a injectables i xuclen així la rica i nutritiva saba d'aquestes cactàcies americanes, a les quals afebleixen i escurcen la vida. Les opunties severament infestades es debiliten ràpidament i moren al cap de pocs mesos, no superant en cap cas els sis anys.

Una altra colònia de femelles de Dactylopius coccus. Aquest insecte té un dimorfisme sexual molt marcat. Els mascles són petits i alats. Assoleixen la maduresa unes setmanes abans que les femelles i volen durant la nit de pala en pala a la recerca de femelles receptives, les quals no tenen ales i romanen tota la seva vida a la mateixa pala. Quan troben una femella madura l'estimulen amb les seves potes davanteres i si aquesta accepta al mascle, llavors aquest se situa a un costat de la femella, cerca una de les dues obertures genitals que té aquesta sota el seu abdomen, introdueix l'esperma i fertilitza els ous de l'ovari del mateix costat. Passa després a l'altre costat i repeteix els mateixos passos per fertilitzar els ous de l'altre ovari. Llavors la femella gràvida augmenta ràpidament de grandària i el seu voluminós abdomen s'umpl d'ous envoltats de carmí, el qual resulta ser un verí mortal per als seus depredadors naturals, servint-li d'aquesta manera com a protecció per no ser devorada.

Quan els ous són madurs, surten de l'aparell genital de la femella i entren en una espècie de marsupis o bosses formades per expansions membranoses que la femella té a la cara ventral del seu abdomen, on eclosionen i assoleixen la fase de nimfes. Finalitzada aquesta etapa, la femella "pareix" les nimfes damunt la penca o pala de l'opuntia i aquestes comencen a succionar saba per augmentar de grandària.   

Ampliant la foto amb un doble clic es poden veure petitíssimes nimfes acabades de parir al voltant de les seves mares. Quan han assolit una certa grandària, segreguen uns filaments cerosos semblants als de les llavors del poll, Popilus nigra, i esperen pacientment que una ràfega de vent les aixequi i les porti fins a una altra opuntia. En aquesta fase reben el nom de nimfes migrants i el seu sistema de transport pel vent es diu anemocòria, molt usat per les llavors de moltes plantes. Si aconsegueixen caure damunt una pala, bé de la mateixa opuntia o d'una altra més llunyana, perforen la cutícula amb el seu estilet bucal i comencen a alimentar-se i a augmentar de grandària fins a assolir la maduresa, moment en què són fecundades durant la nit per un mascle volador vingut d'una altra opuntia i volta a començar el seu cicle de la vida.

Imatge propera de diverses cotxinilles del carmí plenes d'ous amb els seus cossos coberts d'escates ceroses blanques que les protegeixen dels rajos solars. A la dreta es veuen unes quantes nimfes diminutes acabades de néixer amb llargues potes que els permeten desplaçar-se per l'opuntia a la recerca d'una pala no infestada. Si no troben un bon lloc a la mateixa opuntia, llavors es transformen en nimfes migrants i volen amb l'ajuda del vent fins a una altra opuntia.

Si s'esclafa amb els dits una cotxinilla adulta, resulta estar plena d'ous immersos en carmí líquid d'un viu color vermell sang. Les taques que queden als dits es torben uns quants dies a desaparèixer.

Algunes persones desenvolupen al·lèrgia a aquest colorant. Els pintallavis són especialment perillosos. L'àmplia utilització del carmí en multitud d'aliments, begudes, medicaments i cosmètics fa gairebé impossible evitar l'exposició a l'al·lergen.

També els vegetarians estrictes tenen un seriós problema amb aquest colorant. Es veuen forçats a llegir detingudament les etiquetes dels components de tots els aliments i begudes, especialment els que tenen un sospitós color vermell, on amb sort els seus fabricants es limiten a posar "colorant natural E120".

La substància que dona el color vermell al carmí és l'àcid carmínic. Aquest colorant s'obté assecant les femelles gràvides al sol després d'arrencar-los per fricció les escates ceroses blanques que les protegeixen dels rajos solars, és a dir, són espellades i cuites vives. Una vegada seques són triturades per convertir-les en una pols vermella. Aquest carmí en brut es pot comercialitzar tal qual o bé es pot purificar a través de diversos processos químics fins a obtenir àcid carmínic amb un elevat grau de puresa. Lògicament, a major puresa major és el preu aconseguit als mercats. El millor carmí conté un 22,5% d'àcid carmínic i rep el nom de carmí prèmium, li segueixen el carmí de primera amb un 19,5% i el carmí de segona amb un 10% de puresa.
 

Així doncs, resulta que les dones es pinten els llavis i el contorn d'ulls amb les entranyes de cotxinilles gràvides, les teles ecològiques són tenyides d'un bellíssim color vermell sang amb cotxinilles gràvides, quan mastegam un xiclet vermell, estam matxucant entranyes de cotxinilles gràvides, quan assaborim una sucosa hamburguesa ben vermella o un deliciós gelat de fruites del bosc, ens estam menjant les entranyes de cotxinilles gràvides i quan feim gàrgares amb un elixir vermell, impregnam les nostres dents, llengua, paladar, genives i gargamella amb entranyes de cotxinilles gràvides. Uffff, esperem que els ous no eclosionen dins els nostres budells i les nimfes no es fiquin en un marsupi equivocat de la nostra anatomia.  

Feliços somnis, amics!!!