La seva actual distribució al centre i sud d'Amèrica, al nord d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes de la Macaronèsia ens indica clarament en quin moment de l'evolució dels continents es va formar la falguera Cystopteris viridula, una de les més antigues de la Terra, que pertany a la família de les Athyriaceae. El supercontinent únic Pangea va ser el seu bressol fa uns 230 milions d'anys durant el Triàsic superior. La seva aparició sobre la Terra va coincidir amb la dels primers dinosaures després de l'Extinció massiva del Permià-Triàsic, esdevinguda fa 250 milions d'anys, en la qual es vàren extingir el 90% de les espècies.
Diverses Cystopteris viridula al costat d'un exemplar de Greenovia aurea a una paret molt humida de roques volcàniques situada a la cara nord del Pico del Teide a 1440 msnm. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.
Fa uns 220 milions d'anys, durant el Triàsic superior, el supercontinent Pangea es va començar a desintegrar, formant-se una gran esquerda que el va dividir en dos continents: Lauràsia i Gondwana amb l'Oceà de Tetis entre elles. La falguera Cystopteris viridula ja portava uns 10 milions d'anys damunt la Terra i habitava a tota aquella vasta regió que gaudia d'un clima càlid i humit. L´esquerdament de Pangea va fragmentar la seva població entre els dos nous grans supercontinents.
Durant els següents milions d´anys el supercontinent Laurasia es va dividir en dues parts: Amèrica del Nord que es va anar desplaçant cap al nord-oest i Euràsia cap al nord-est, formant-se entre elles l´Oceà Atlàntic.
Fa uns 150 milions d'anys també Gondwana es va començar a desintegrar en nous continents. Al principi es vàren esquerdar juntes Sud-amèrica i Àfrica, però molt aviat es vàren separar. La placa tectònica de Sud-amèrica es va anar desplaçant ràpidament cap a l'oest, mentre Àfrica viatjava lentament cap al nord apropant-se a Euràsia i estrenyent l'Oceà de Tetis que va disminuir molt la seva extensió i va passar a ser el Mar de Tetis.
La resta de Gondwana, la gran placa tectònica formada per Índia-Madagascar-Antàrtida-Austràlia aviat es va esquerdar en dos subcontinents. D'una banda el bloc format per Madagascar i la Índia que al principi vàren viatjar juntes cap al nord-est i després es vàren separar, quedant encallada Madagascar a pocs quilòmetres d'Àfrica, mentre la Índia es desplaçava ràpidament cap al nord fins a col·lisionar violentament amb la placa tectònica d'Àsia i formar la Serralada de l'Himàlaia. I finalment l'altre bloc format per l'Antàrtida i Austràlia que durant diversos milions d'anys es vàren desplaçar juntes cap a l'est i després es vàren separar. La placa tectònica d'Austràlia va seguir viatjant sola cap a l'est i l'Antàrtida se´n va anar cap al Pol Sud.
Les pínnules presenten dents amb la punta generalment escotada o emarginada, és a dir, amb una diminuta osca, sobretot a les dents més distals de cada pínnula. Les nervacions secundàries acaben al si de l´escotadura o emarginació.
Una altra Cystopteris viridula brostant vigorosament frondes noves al maig.
Fa uns 150 milions d'anys també Gondwana es va començar a desintegrar en nous continents. Al principi es vàren esquerdar juntes Sud-amèrica i Àfrica, però molt aviat es vàren separar. La placa tectònica de Sud-amèrica es va anar desplaçant ràpidament cap a l'oest, mentre Àfrica viatjava lentament cap al nord apropant-se a Euràsia i estrenyent l'Oceà de Tetis que va disminuir molt la seva extensió i va passar a ser el Mar de Tetis.
Frondes de Cystopteris viridula que poden arribar a mesurar fins a 40 centímetres, encara que les de la imatge no superen els 15 centímetres. El pecíol és més curt que la làmina, la qual és ovado-lanceolada i bipinnada.
La resta de Gondwana, la gran placa tectònica formada per Índia-Madagascar-Antàrtida-Austràlia aviat es va esquerdar en dos subcontinents. D'una banda el bloc format per Madagascar i la Índia que al principi vàren viatjar juntes cap al nord-est i després es vàren separar, quedant encallada Madagascar a pocs quilòmetres d'Àfrica, mentre la Índia es desplaçava ràpidament cap al nord fins a col·lisionar violentament amb la placa tectònica d'Àsia i formar la Serralada de l'Himàlaia. I finalment l'altre bloc format per l'Antàrtida i Austràlia que durant diversos milions d'anys es vàren desplaçar juntes cap a l'est i després es vàren separar. La placa tectònica d'Austràlia va seguir viatjant sola cap a l'est i l'Antàrtida se´n va anar cap al Pol Sud.
Pinnes ovado-lanceolades amb l´àpex lleugerament caudat o acuminat. Les pínnules presenten unes cridaneres nerviacions de color verd més obscur.
L´inserció de les pinnes al raquis és suboposada o alterna. Les pínnules són oblongues, enteres i cuneades a la base.
Al envers d´aquesta fronda es poden veure els diminuts sorus encara inmadurs. Pertanyen a un exemplar que habita al Puerto de Izaña de l´Illa de Tenerife a uns 2000 msnm.
Sorus madurs de Cystopteris viridula. Són molt petits i poc cridaners, és a dir, molt discrets. Estan coberts per un indusi blanc d´ovat a suborbicular amb pèls glandulosos o rarament glabre. Cada sorus conté d'un a cinc esporangis en forma de boletes negres.
Imatge propera dels esporangis madurs. Quan els sensors d'humitat i temperatura de la Cystopteris viridula detectin que es donen les condicions adequades per a dispersar les espores, els petits esporangis negres es desplegaran violentament com a petites catapultes i llançaran les espores el més lluny possible de la seva mare per a colonitzar nous territoris i perpetuar així l'espècie. A la imatge es poden veure sorus amb un sol esporangi, amb dos i amb tres. Aquest baix nombre d'esporangis és una característica típica de totes les Cystopteris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada