El Pyrus betulifolia, anomenat Tang Li en xinès i Birchleaf pear en anglès, és una perera silvestre caducifòlia que viu als frondosos boscos del nord i centre de la Xina. En condicions òptimes per al seu creixement pot assolir els 10 metres d'alçada. Es protegeix de la depredació de les seves fulles pels herbívors amb tiges modificades en forma d'espines temibles. Les seves fulles estretes i allargades són molt parescudes a les del bedoll, però més petites. D'aquí li ve el nom científic "betulifolia" que significa fulla de bedoll.
Peretes madures a finals d'agost. Tenen forma arrodonida amb un diàmetre que oscil·la entre 5 i 12 mil·límetres, la pell de color marró verdós amb puntets blancs —com les peres Nashí— i un llarg peduncle de 3 a 4 vegades més llarg que el fruit. La seva mida diminuta és ideal per a les aus frugívores dels boscos xinesos, que se les empassen senceres i, després de digerir la polpa, regurgiten les llavors lluny de la perera mare. Ampliau les fotos amb un doble clic per apreciar millor els detalls.
Pera xapada per la part més ampla. La polpa és sucosa i envolta tres llavors. A la foto es pot observar que només ha madurat una llavor. Les altres dues han quedat avortades tal vegada per l'absència d'una pol·linització creuada eficaç, ja que al meu jardí els dos exemplars de Pyrus betulifolia estan molt distanciats. Les flors són molt visitades per les abelles i és probable que moltes llavors hagin estat polinitzades per pol·len de pereres mallorquines (varietats de Sant Joan i de la Reina), per la qual cosa donarien lloc a híbrids.
Aquesta perera oriental fou introduïda als EUA per ser usada com a patró de les pereres conreades, donada la seva resistència a la malaltia anomenada "pear decline" i la seva tolerància a la terra calcària i la sequera. La seva afinitat tisulat amb la majoria de varietats de perera és molt bona, especialment amb les pereres orientals Nashí i Shandong, de pell groga i Hosui, de pell marró. Des dels EUA va passar a França i Itàlia on les seves prometedores qualitats com a patró varen despertar un gran interès entre els fruticultors. En 1960 varen arribar a Espanya exemplars francesos i italians, a partir dels quals se seleccionaren clons especialment resistents a la sequera i a la terra calcària.
Gemma floral iniciant el creixement de les poncelles a finals de febrer. Es veu també una gemma vegetativa que comença a créixer unes setmanes després d'iniciar-se la floració i a l'extrem de la tija una perillosa espina dura com l'acer de tres centímetres.
Petites fulles allargades de Pyrus betulifolia d'un viu color verd clar. El pecíol de les fulles és una mica més curt que la làmina. L'escorça de les branques noves és blanquinosa.
Les fulles seques s'utilitzen per a preparar infusions semblants al te. Els fruits tants frescs com secs, mastegats diverses vegades al dia, s'usen en medicina natural per alleujar la tossina seca de la bronquitis, per suavitzar la gargamella en la faringitis aguda i crònica i com a astringents en la diarrea per la seva riquesa en taní.
A la Xina es prepara Vi Tang Li (Birchleaf pear wine) macerant 250 grams de fruits secs en un litre de vi d'arròs durant 10 dies, remenant la barreja cada dia per a que el sabor de les peretes passi al vi. Al Japó substitueixen el vi d'arròs per sake japonès.
Les petites flors d´un blanc inmaculat són molt perfumades i a Mallorca s'obren a finals de l'hivern, una mica més tard a regions més fredes. Es pot observar a dalt a l'esquerra una espina fina com una agulla que protegeix les flors i les fulles del musell dels herbívors.
Bellíssima flor amb els seus cinc pètals blancs com la neu i els seus vint estams, quatre a la base de cada pètal, amb les anteres rosades a l'extrem d'un llarg estil. Igual que a la foto anterior es pot veure el pistil bífid d'un color groc clar.
Els fruits solen madurar a finals d'agost i romanen a l'arbre després de la caiguda de les fulles per servir d'aliment a les aus durant els llargs mesos de l'hivern. És una associació molt beneficiosa per a ambdues parts, una simbiosi. La perera alimenta les aus que aconsegueixen així sobreviure al dur hivern i aquestes li tornen el favor dispersant les llavors el més lluny possible perquè puguin colonitzar nous territoris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada