El Miocè va ser el bressol d'un gran nombre de plantes actuals, moltes d'elles fruit d´exitoses hibridacions interespecífiques i posteriors mutacions adaptatives que els varen permetre sobreviure als bruscs canvis d'aquell període convuls. Una d'aquestes plantes és la falguera Dryopteris guanchica, un híbrid alotetraploide fruit del creuament entre Dryopteris aemula i Dryopteris maderensis. Pertany a la família de les Aspidiaceae. La seva dotació cromosòmica és 2n=164, n=82.
Magnífic exemplar de Dryopteris guanchica a principis de maig al caminoi de les Voltes de Taganana en ple Massís d´Anaga situat a l'extrem nord de l´Illa de Tenerife. La falguera tenia frondes velles i frondes noves, doncs acabava d'emetre la brostació primaveral. La Dryopteris guanchica, com ocorre amb la majoria de falgueres sorgides durant el Miocè, creix a la Regió Macaronèsica i a la Península Ibèrica (boscos humits de la cornisa cantàbrica, Galícia, Sierra de Sintra i Serres d'Algesires), en el que un dia va ser una vasta regió coberta de boscos de Laurisilva. Fa uns 6 milions d'anys, durant un període molt fred i sec en el qual les aigües de l'Oceà Atlàntic varen descendir uns 100 metres per davall del nivell actual (durant l´anomenada gran crisi salina del Messiniense que va durar un milió d'anys), les terres menys profundes de les costes europea i africana i de les illes macaronèsiques varen emergir fora del mar i, en haver-hi poca aigua que les separés, es va facilitar l'intercanvi d'espècies vegetals i animals així com la hibridació interespecífica entre plantes afins. Això ens permet entendre perquè els gens d'una falguera endèmica de Madeira, la Dryopteris maderensis, es troben en una falguera com la Dryopteris guanchica en regions tan allunyades de Madeira. Curiosament la Dryopteris guanchica no creix en aquesta bellíssima illa portuguesa, on si habiten els seus dos progenitors diploides: Dryopteris aemula i Dryopteris maderensis.
Un altre exemplar de Dryopteris guanchica al mateix caminoi de les Voltes de Taganana. S'aprecien les frondes noves brostant vigorosament. Les fotos es veuen molt il·luminades a causa del flaix de la càmera, doncs en realitat viuen en una penombra intensa al sotabosc d'una espessa i humida selva gairebé impenetrable de Laurisilva. La Dryopteris guanchica és una de les Aspidiaceae més exigents amb el tipus d'hàbitat, doncs necessita viure en un ambient molt ombrívol damunt un substrat àcid permanentment humit. Altres aspidiàcies del Massís d´Anaga com la Dryopteris oligodonta i el Polystichum setiferum són menys exigents i poden tolerar ambients més il·luminats i menys humits.
Dryopteris guanchica a la pista forestal del caminoi llarg del Pijaral que va des del Roque de Anambro fins al mirador de Cabezo del Tejo. A les illes Canàries a costat de la Dryopteris guanchica hi creix també el seu progenitor Dryopteris aemula, a més de la Dryopteris oligodonta i la Dryopteris affinis. Alguns botànics asseguren haver trobat també Dryopteris maderensis a Canàries, però en tot cas serien molt pocs exemplars. La seva existència fora de Madeira podria explicar-se per una colonització recent per espores portades pel vent o aferrades a les plomes i potes de les aus marines o per una antiga colonització terra-terra durant el període Messiniense, en què les illes de l'arxipèlag canari i de l'arxipèlag maderense en algun moment varen arribar a formar un tot continu sense aigua que els separés.
Fronda ampla triangular-lanceolada de Dryopteris guanchica d'un color verd fosc intens, de tacte suau i pinnes de consistència tendra molt trencadisses. Poden assolir els 115 cms de longitud. El seu pecíol castany-groguenc amb abundants pàlees lanceolades de color castany a la seva part basal és més llarg que la làmina.
La fronda de Dryopteris guanchica està formada per pinnes asimètriques especialment el parell de pinnes basals de la fronda (es veuen a la foto següent), les pínnules acroscòpiques de la qual estan menys desenvolupades que les basiscòpiques. Tant el raquis de la fronda com el raquis de les pinnes i el de les pínnules estan acanalats a la seva cara superior en tota la seva longitud.
En aquesta fronda nova de color més clar s'aprecia perfectament l'asimetria de les pínnules basals, clarament més grans les basiscòpiques que les acroscòpiques.
Les pinnes estan subdividides de tres a quatre vegades en pínnules peciolulades, triangular-lanceolades, amb la vora dentada i les puntes de les dents convergents o dirigides cap a l'àpex de la pínnula. Es veu molt bé el canal que recorre la part superior del raquis.
Sorus inmadurs de Dryopteris guanchica a principis de maig. Ampliant la foto amb un doble click es veuen millor els detalls.
Els sorus de totes les Dryopteris són reniformes (tenen forma de ronyó). A la foto d'aquests sorus inmadurs es veu l´indusi blanc, plà i transparent que cobreix els esporangis.
Sorus madurs de Dryopteris guanchica a principis de maig. Aquests sorus varen madurar a finals de l'estiu passat i els seus esporangis ja han dispersat les espores.
En aquests sorus madurs es veu l´indusi aixecat deixant guaitar els diminuts esporangis que es varen desplegar fa mig any i varen dispersar les espores en el moment òptim per a la seva germinació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada