Li agraden les fonts construïdes pels moros

A la falzia, falguerola o cabell de Venus, Adiantum capillus-veneris, li agrada viure amb les arrels dins l'aigua, per la qual cosa les seves espores només germinen si cauen sobre un sòl o paret permanentment humits: pous, fonts, aqüeductes, canals, roques i parets regalimants, riberes de rius i torrents, murs exteriors d'aljubs, etc. Sol formar una gran colònia amb nombrosos individus creixent junts en forma de cabellera penjant. Pertany a la família de les Adiantaceae. El seu genoma conté 60 cromosomes (2n= 60, n= 30).

 

Frondes penjants d'Adiantum capillus-veneris a una paret regalimant d'una marjada de la Vall de Sóller a l'illa de Mallorca.

(Doble clic damunt la foto per ampliar-la)

L'Adiantum capillus-veneris té un rizoma radicant que creix horitzontal i està densament cobert de pàlees linears de color castany. Les seves frondes, depenent del grau de llum que reben, poden ser més o menys llargues, assolint els 50 cm. El pecíol i el raquis són negres, de vegades castany-negrosos, amb una viva lluentor d'atzabeja i molt trencadissos. La làmina és ovada-lanceolada amb pinnes de color verd clar i textura delicada. Passant la mà per damunt la cabellera que formen les seves frondes es nota la seva delicadesa i suavitat. Antigament era usat en xarops i tisanes per tractar problemes respiratoris per les seves propietats expectorants.

Antiga font amb cabells de Venus construïda durant la dominació musulmana de les Illes Balears fa més de vuit-cents anys. Està situada als bellíssims Jardins àrabs d'Alfàbia al municipi mallorquí de Bunyola. 

L'Adiantum capillus-veneris té una àmplia distribució cosmopolita, creixent a les zones tropicals, subtropicals i temperades de tota la Terra, la qual cosa indica la seva gran capacitat adaptativa.

Imatge de prop de la font anterior adornada de verd per una gran colònia d'Adiantum capillus-veneris. És molt cridanera la fal·lera d'aquesta falguereta per créixer a les fonts.

 

Una altra antiga font construïda durant la dominació musulmana de Mallorca. Està situada al llogaret de Randa en una fèrtil vall als peus d'una petita muntanya del centre de l'illa. Les falzies tenen les arrels ancorades en la gruixada capa de molsa.

Canal de reg que recull l'aigua de la font anterior, anomenada localment Font de Randa, amb una gran colònia d'Adiantum capillus-veneris. Els moros mallorquins que vàren construir la font i els canals de reg fa més de vuit segles dominaven l'art d'aprofitar l'aigua. La seva habilitat els va permetre sobreviure a sequeres terribles. És de justícia reconèixer-los el gran llegat que varen deixar als qui els expulsaren de la seva estimada illa. Amb la seguretat de dur com a mallorquí unes gotes de sang mora barrejada amb la sang catalana dels repobladors dins les meves venes mestisses, procedents dels descendents dels 3.000 moros mallorquins que quedaren com a esclaus a la seva pròpia terra i foren obligats a renunciar a la seva llengua, la seva cultura i la seva religió, els dedic aquest article en agraïment a la immensa feina que varen fer convertint una illa erma i improductiva en un verger. Fa uns anys, en un estudi genètic del cromossoma Y d'una mostra d'homes de Mallorca, va resultar que un 7% de barons mallorquins duen en el seu genoma el mateix cromossoma Y que els actuals berebers del Nord d'Àfrica.

Falzies creixent damunt les roques que voregen el Torrent de Biniaraix a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Bell exemplar d'Adiantum capillus-veneris amb les pinnes profundament lobulades creixent damunt les roques que voregen el Torrent de Pareis de Sa Calobra a la costa nord-oest de Mallorca.

Pinnes típiques de falzia de font. Cada pinna està dividida en diverses pínnules separades per una petita escotadura. Foto realitzada a un hort del municipi mallorquí de Sóller.

Revers de les pinnes de la foto anterior amb els sorus encara immadurs, coberts per un fals indusi membranaci, dit pseudoindusi, inserit a la vora de les pínnules.

 

Sorus madurs, un a cada pínnula, amb el pseudoindusi aixecat deixant veure els esporangis, que ja s'estan desplegant i dispersant les espores. S'aprecia l'estructura reticulada en ventall de les pinnes, típica del gènere Adiantum.

Fotografia microscòpica d'un esporangi d'Adiantum capillus-veneris, ja buit després de la dispersió de les espores. S'aprecia la bossa esqueixada com un tel transparent que contenia les espores.

 

Espores triletes, tetraèdriques-globoses i finament granuloses d'Adiantum capillus-veneris. Crida l'atenció el seu bell color daurat característic de totes les falgueres de la família de les Adiantaceae.