diumenge, 6 de febrer de 2011

Li agraden les fonts construïdes pels moros


A la falzía, falguerola o cabell de Venus, Adiantum capillus-veneris, li agrada viure amb les arrels dins l'aigua, per la qual cosa les seves espores només germinen si cauen sobre un sòl o paret permanentment humits: pous, fonts, aqüeductes, canals, roques i parets regalimants, riberes de rius i torrents, murs exteriors d'aljubs, etc... Sol formar una gran colònia amb nombrosos individus creixent junts en forma de cabellera penjant. Pertany a la família de les Adiantaceae. El seu genoma conté 60 cromosomes ( 2n= 60, n= 30 ).

 
Frondes penjants d´Adiantum capillus-veneris a una paret regalimant d´una marjada de la Vall de Sóller a l´Illa de Mallorca.

Bellíssima cabellera de falzíes cobrint  aquesta bella font situada als jardins de Los Reales Alcázares de Sevilla. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

L´Adiantum capillus-veneris té un rizoma radicant que creix horitzontal i està densament cobert de pàlees linears de color castany. Les seves frondes, depenent del grau de llum que reben, poden ser més o menys llargues, assolint els 50 cms. El pecíol i el raquis són negres, de vegades castany-negrosos, amb una viva lluentor d'atzabeja i molt trencadissos. La làmina és ovado-lanceolada amb pinnes de color verd clar i textura delicada. Passant la mà per damunt la cabellera que formen les seves frondes es nota la seva delicadesa i suavitat. Antigament era usat en xarops i tisanes per a tractar problemes respiratoris per les seves propietats expectorants.

Antiga font amb cabells de Venus construïda durant la dominació musulmana de les Illes Balears fa més de 800 anys, situada als bellíssims Jardins àrabs d´Alfàbia, al municipi mallorquí de Bunyola

L´Adiantum capillus-veneris té una àmplia distribució cosmopolita, creixent a las zones tropicals, subtropicals i atemperades de tota la Terra, la qual cosa indica la seva gran capacitat adaptativa.

Imatge propera de la font anterior adornada de verd per una gran colònia d´Adiantum capillus-veneris. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Bellíssima font àrab vestida de verd als Jardines del Partal dels Palacios Nazaríes de l´Alhambra de Granada. És molt cridanera la forta tirada d´aquesta falguereta per viure a les fonts. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Una altra antiga font construïda durant la dominació musulmana de Mallorca, situada al llogaret de Randa, en una fèrtil vall als peus d'una petita muntanya del centre de l´illa. Les falzíes tenen les arrels ancorades en la gruixada capa de molsa.

Canal de reg que recull l'aigua de la font anterior, anomenada localment Font de Randa, amb una gran colònia de Adiantum capillus-veneris. Els moros mallorquins que vàren construir la font i els canals de reg fa més de 8 segles dominaven l'art d'aprofitar l'aigua. La seva habilitat els va permetre sobreviure a sequeres terribles. És de justícia reconèixer-los el gran llegat que vàren deixar als qui els expulsàren de la seva estimada illa. Amb la quasi seguretat de portar una mica de sang mora dins les meves venes dels descendents dels gairebé 3.000 moros mallorquins que quedàren com esclaus a la seva pròpia terra i que fóren obligats pels genocides a renunciar a la seva llengua, la seva cultura i la seva religió, els dedic aquest article en agraïment a l'immens treball que vàren realitzar convertint una illa seca i improductiva en un verger.

Falzíes creixent damunt les roques que voregen el Torrent de Biniaraix a la Serra de Tramuntana de Mallorca. (Doble click damunt la foto per a ampliar-la)

Adiantum capillus-veneris entre les pedres d´un marge d´un platanar del municipi de Tazacorte a l´illa canària de La Palma.

Bell exemplar d´Adiantum capillus-veneris amb les pinnes profundament lobulades creixent damunt les roques que voregen el Torrent de Pareis de Sa Calobra a la costa nord-oest de Mallorca.

Pinnes típiques de falzía de font. Cada pinna està dividida en diverses pínnules separades per una petita escotadura. Foto realitzada a un hort del municipi mallorquí de Sóller.

Revers de les pinnes de la foto anterior amb els sorus encara inmadurs, coberts per un fals indusi membranaci, pseudo-indusi, inserit a la vora de les pínnules.

Sorus madurs, un a cada pínnula, amb el pseudo-indusi aixecat deixant veure els esporangis, que ja s'estan desplegant i dispersant les espores. S'aprecia l'estructura reticulada en ventall de les pinnes, típica del gènere Adiantum.


Fotografía microscòpica d´un esporangi d´Adiantum capillus-veneris, ja buit després de la dispersió de les espores. S´aprecia la borsa esqueixada que contenia les espores.

Espores triletes, tetraèdrico-globoses i finament granuloses d´Adiantum capillus-veneris. Crida l´atenció el seu bell color daurat.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada